Sinopsi

Va ser un gran èxit de públic que, a més, va tenir després una vida llarga en forma de gires i de dues estades al Teatre Lliure de Gràcia. Us parlem de Rhum, l’espectacle en el qual treballava Joan Montanyès “Monti” quan va morir el 2013 i que més tard van reprendre Martí Torras Mayneris, Jordi Martínez, Joan Arqué, Pep Pascual i Roger Julià amb la col·laboració de Guillem Albà. Ara, el músic, clown i artista plàstic Mauro Paganini pren el relleu d’Albà i aporta noves dimensions a una companyia “inestable” de pallassos que segueix la línia marcada per Rhum i porta a escena la segona part d’un díptic clownesc. És una creació autònoma i independent de la primera, tot i compartir-hi els mateixos personatges i uns ingredients que van de l’humor i els jocs de paraules a la música, tot embolcallat amb grans dosis de tendresa i emoció. Entrades clàssiques del teatre de clown i números nous creats per la companyia prometen un espectacle per a petits i grans que segur que tindrà, com a mínim, l’èxit del Rhum original.

Durada:
80 minuts

Idioma:
català i castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Un no parar de riure

“Rhümia” és la segona part de la trilogia clownesca que es va iniciar en el Festival Grec de 2014 amb l’espectacle “Rhum”, un muntatge que va néixer com un tribut al pallasso “Monti” , Joan Montanyès, fundador de la companyia Monti & Cia.

https://es.teatrebarcelona.com/recomendacion/rhum-neus-monico-fernandez-33508

“Rhümia” neix de la continuïtat per l’èxit obtingut amb “Rhum”, però tot i que es tracta d’una creació teatral totalment independent , segueix mantenint-ne la mateixa tònica: música en directe, cançons, jocs de paraules, teatre de clown, bromes, acudits, gamberrades, confeti i números còmics divertidíssims amb els que no pots parar de riure.

Tret del músic, clown i artista plàstic Mauro Paganini (el senyor Paganini), que pren el relleu de Guillem Albà, la família de pallassos segueix sent la mateixa: el Senyor Arquetti (Joan Arqué), en Giuliani (Roger Julià), el Senyor Martínes (Jordi Martínez)i Peppino (Pep Pascual)

L’originalitat del vestuari, els instruments construïts amb materials reciclables, el joc de llums, els efectes especials i l’espai (en el meu cas el Teatre La Flor de la Palma de Teià) formen un conjunt absolutament meravellós!!!

Teatre de pallassos original, surrealista i transgressor.

Originalitat en els números, a quin més divertit!!! Destaquen el dels mexicans, la carta, el Cor de Gospel, el dels Bombers,... Amb el número del grup de flamencs i les cares de la folklòrica, no m’he pixat a sobre de miracle!!!

“Rhümia” és poesia, felicitat, tendresa i emoció. És treure el nen que portem dins. És riure fins a dir no puc més. És abraçar-se i deixar-se anar. És un cant a l’esperança. És la necessitat de riure i fer riure per sobre de totes les coses. És sortir del teatre amb un somriure d’orella a orella i marxar a casa amb el convenciment que ha estat un gran dia.

Si teniu oportunitat d’anar a veure aquest espectacle, no us ho “rhumieu” i aneu-hi!!!

No us la perdeu!!!

01/12/2019
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Reir de reir

RHÜMIA o com he pogut anar pel món dient, amb un posat pretensiós, que no m’agraden els pallassos.
No tinc referents així que no puc comparar amb altres propostes… però sí amb el que rebo com a espectador. He rigut i molt (que em costa), m’he sumat al joc que ens proposen (tant com em trasbalsa no ser espectador estàtic) i m’ho he passat pipa. Números genials i gamberros com els bombers o delirants com la folclòrica, poètics com la melodia interpretada amb xerrac, d’èxtasi com el gòspel participatiu (Holaluya!), la complicitat de veure d’una hora lluny que la broma petarà als nassos del bromista, jocs de paraules i riure sense parar.

Llegeixo que Rhum era més complet. No ho sé (llàstima!). Sí sé que per mi ha estat descobrir un llenguatge que obviava i que he gaudit moltíssim de la tendresa, bogeria, poesia, gamberrisme, provocació, i humor, interpretacions, recursos, entrega... Vestuari preciós, colorit que no estrident, una mica desgastats, com aquests pallassos que un diria que estan rememorant temps passats a una carpa amb tot d’estris que semblen arramblats però que acaben tenint la seva funció gràcies a la imaginació dels pallassos i que hem perdut. Jordi Martínez, Joan Arqué, Roger Julià, Pep Pascual i Mauro Paganini creen personatges entranyables cadascú amb al seva personalitat.

El millor: aconseguir un ambient proper, de connexió immediata, de participació del públic sense recórrer a allò tan fàcil de que algú del públic passi a ser l’objecte de les rialles.

En RESUM: Gràcies per regalar-nos alegria i, sobretot, fer-nos sortir amb ganes de fer riure a algú.

27/11/2019
Betty Enguix Silvestre
Teatre Barcelona

Tendresa i riallada fins a la llàgrima!

Una magnífica opció per passar una estona de desconexió total amb la nostra realitat. Des que estàs entrant a la sala et submergeixes en un altre món al compàs d'un flexo de la llum amb so de violoncel, tocat per un ésser sortit d'un univers de fantasia. Ja a dins, l'escenografia no té desperdici, estem a una carpa de circ en una altra dimensió. Millor no perdre detall perquè cada element / instrument és més original que l'anterior! Interpretació molt autèntica, amb personatges molt aconseguits i ben defensats que desprenen una gran tendresa! Gags que desperten des d'un tímid somriure a la més gran riallada, senzillament perquè no ho busquen d'una manera forçada. En tot moment hi ha risc i es busca la complicitat i participació del públic, però sempre des de la cura i la comoditat de l'audiència, sense traspassar límits ni fer sortir al personal per ser ridiculitzat o posat en un compromís. un gran encert fins i tot per als qui no som especialment aficionats al món del clown.

20/03/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La tendresa en forma d’espectacle

RHÜMIA és una creació autònoma i independent de la primera tot i que es pot considerar una continuació de l’anterior RHUM, en compartir els mateixos personatges i els mateixos components, l’humor, el joc de paraules i la música. En aquesta ocasió s’ha incorporat el músic, clown i artista plàstic Mauro Paganini que pren el relleu de Guillem Albà.

RHÜMIA és la tendresa en forma d'espectacle, és tornar a sentir que encara som una mica nens, que podem riure i ens podem sorprendre. Uns pallassos i músics que ens han fet gaudir d'un univers d'emocions amb una gran química entre ells i nosaltres. Una magnífica interpretació de tots sense excepció, Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez, Mauro Paganini i Pep Pascual. Una barreja d'emotivitat i comicitat pròpia del circ clàssic, amb mecanismes prou coneguts per provocar el riure en nosaltres però que no per això no ens deixen de sorprendre.

Ens han fet participar activament, ens hem aixecat, aplaudit, cantat, agafat de les mans, petonejat .... ens hem cobert amb un plàstic .... el Miquel ha acabat amb una enorme perruca i petonejat als morros pel pallasso llest ..... Han caigut globus del sostre, confeti, serpentines.....

Un gran espectacle de teatre-circ, que té quelcom d'especial, perquè aconsegueix fer-nos feliços una bona estona i de forma senzilla.... un espectacle que te màgia i ens transforma de nou en nens. Ens hem divertit de valent, que és del que es tractava.

Si desitgeu veure l'apunt original, només heu de clicar AQUÍ

19/12/2016
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Emotivitat explosiva

Després de Rhum, l’espectacle que va servir de doble homenatge a les figures de Enrico Jacinto Sprocani ‘Rhum’ i Joan Montanyès ‘Monti’, aquest grup de reconeguts pallassos ha tornat amb una nova proposta molt fidel a la seva essència. Sota el nom de Rhümia, aquest espectacle és una mena de continuació de l’anterior que serveix, més aviat, de complement amb un recull d’idees diverses amb bastant bona fortuna però sense cap fil que les uneixi. El més destacable del muntatge és la genial barreja de l’emotivitat poètica del clown amb l’explosivitat còmica del circ clàssic, fent servir mecanismes ben coneguts però d’una eficàcia al·lucinant. La bona tècnica i els anys d’experiència brillen en aquest recull de gags i música en directe apta per a tots els públics i, a la vegada, que no té cap por a l’hora d’afegir cert contingut més pujat de to dirigit als adults. Un exemple de diversió ben executada amb sensibilitat, enginy i savoir faire que, amb uns mesos més de treball, probablement hauria pogut arribar a ser sublim.

23/07/2016
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

El año pasado me hicieron disfrutar mucho con “Rhum” y este año he vuelto a repetir para que me volvieran a sorprender. Y mira… de un día bastante malo que he tenido me lo han alegrado al instante!!
A pesar de que la anterior función a mi parecer fué mejor y más redonda, no puedo más que recomendar ir a ver estos pallasos. Saldrás del teatro con una sonrisa en la boca.
Por cierto… el momento bomberos ha sido lo mejor. Casi me meo en las bragas de la risa jajajaja

15/12/2016
Josep OS

Continuant amb el Grec, avui he gaudit com feia anys no ho feia amb aquest espectacle. Si Rhum em va agradar i molt, aquest el supera en molt també. A diferència del primer que gran part era sense paraules, aquest el presenten com un seguit de paròdies a quina més divertida. Paticipativas, enginyoses, moments emotius i tendres, altres esbojarrats i gamberros, música, cançons i noranta minuts de riure a riallades com no recordo haver-ho fet mai. Per anomenar alguna, la història dels bombers i la del flamenc m’han semblat genials. És tanta la química que s’estableix entre el públic i els actors que es converteix en una festa. No vull desvetllar més coses perquè és inexpicable i cal veure-ho. La interpretació insuperable de tots sense excepció, Jordi Martínez, Joan Arqué, Roger Julià, Pep Pascual i Mauro Paganini, la posada en escena magnífica i fantástica la direcciò de Martì Martí Torras Mayneris. Les úniques paraules que hi ha per valorar-ho, són BRUTAL o BESTIAL, quedar-vos amb la que més us agradi. No cal dir que és IMPRESCINDIBLE i si no la podeu veure dins del Grec, al desembre estarà al Lliure de Gràcia i asseguro que serà uns dels èxits de la temporada i per a mi també del Grec evidentment. Només puc donar les gràcies per aquesta injecció de eufòria i bon rotllo que em durarà dies.

23/07/2016