Rhonda és una obra unipersonal on es barreja el teatre i el kickboxing. Neix del desig personal de l’actriu Jimena López d’encarar l’unipersonal com a gènere teatral, de poder combinar en una obra pròpia diferents disciplines i abordar algunes temàtiques de l’univers femení que la inquieten.
La protagonista tenia la idea de combinar l’actuació amb una disciplina marcial. Va prendre com a model la figura de Ronda Rousey, ex-esportista professional de UFC, en la qual Jimena López s’ha basat per explicar els seus temors i contradiccions.
Sinopsi
Sona la campana. Entrem en la intimitat del vestidor d’una lluitadora poc abans d’un combat. Rhonda està programada per no abaixar els braços, però en aquesta intimitat Rhonda ens obrirà el seu cor baixant la guàrdia, lluitant contra els seus fantasmes amb les eines que la vida li va donar: ‘garra’, auto-determinació, intuïció i passió.
L’obra transcorre tancada al vestidor. Res hi serà per res. L’espai recrea l’austeritat del món que habita l’esport. Conviu amb el sac de boxa, on acaben els seus cops. La taquilla, on guarda els seus objectes personals. La bàscula, que li permet saber si el seu pes és el correcte per poder realitzar la baralla. Posters de velles baralles, un banc típic de vestuari, guants, tovallola i una campana que sonarà cinc vegades. Cada lloc és una parada que despulla a Rhonda d’una de les seves capes. Cada lloc explica la història que li van obligar a oblidar.
La paraula i el cos es fusionen per transitar aquest debat intern de Rhonda. Una aposta en la qual una paleta de colors formada pel negre (la foscor, i la mort), el vermell (la passió i la sang), el gris (la tristesa i el dolor) i el blanc (la puresa d’ànima) brinden al món d’Rhonda els únics tons necessaris per a pintar el seu univers personal.
L’espectador es trobarà davant d’una ànima que no es degrada amb cops, però sí amb la imminent i onírica aparició de la mort. Les coreografies seran l’acostament a la poètica del cos i l’esquinçament de la carn que habita el ring. La dona davant d’una lluita dins i fora del quadrilàter.
Durada:
Idioma:
Castellà
Castellà
Sinopsi
Sona la campana. Entrem en la intimitat del vestidor d’una lluitadora poc abans d’un combat. Rhonda està programada per no abaixar els braços, però en aquesta intimitat Rhonda ens obrirà el seu cor baixant la guàrdia, lluitant contra els seus fantasmes amb les eines que la vida li va donar: ‘garra’, auto-determinació, intuïció i passió.
L’obra transcorre tancada al vestidor. Res hi serà per res. L’espai recrea l’austeritat del món que habita l’esport. Conviu amb el sac de boxa, on acaben els seus cops. La taquilla, on guarda els seus objectes personals. La bàscula, que li permet saber si el seu pes és el correcte per poder realitzar la baralla. Posters de velles baralles, un banc típic de vestuari, guants, tovallola i una campana que sonarà cinc vegades. Cada lloc és una parada que despulla a Rhonda d’una de les seves capes. Cada lloc explica la història que li van obligar a oblidar.
La paraula i el cos es fusionen per transitar aquest debat intern de Rhonda. Una aposta en la qual una paleta de colors formada pel negre (la foscor, i la mort), el vermell (la passió i la sang), el gris (la tristesa i el dolor) i el blanc (la puresa d’ànima) brinden al món d’Rhonda els únics tons necessaris per a pintar el seu univers personal.
L’espectador es trobarà davant d’una ànima que no es degrada amb cops, però sí amb la imminent i onírica aparició de la mort. Les coreografies seran l’acostament a la poètica del cos i l’esquinçament de la carn que habita el ring. La dona davant d’una lluita dins i fora del quadrilàter.
Fitxa artística
- Direcció:
Diego Recagno - Dramatúrgia:
Macarena Trigo
Jimena López - Ajudantia de direcció:
Ignacia Echevarría - Escenografia:
Mariana Del Gener
Soledad Peralta - Il·luminació:
Julián Lucero - Audiovisuals:
Julián Lucero
Unbekannt Cine - Vestuari:
Gina Michienzi - Coreografia:
Johana Franciga - Música:
Fernando Del Gener
Marcelo De León - Disseny gràfic:
Fer Del Gener - Fotografia:
Julián Lucero
Ignacia Echevarría - Producció:
Jimena López
Espacio 33
Fernando Del Gener
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 8
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
Miquel Gascon BazTeatre Barcelona- Lali
- Silvia
- Silvia
- san
- Agustina
- Jose Domingo Costa Perez de Tudela
- Maria Carmen AC
Articles relacionats
Espectacles relacionats
