¿Qué fue de Pavlovsky?

Quan va saltar als mitjans que Ángel Pavlovsky (qui portava completament desaparegut els darrers cinc anys) tornava a fer cinc funcions a La Gleva, només per enregistrar-les per un documental, vaig córrer per aconseguir ser-hi. Afortunadament ho vaig aconseguir, i és que la llista d'espera que es va generar superava, en tan sols un dia, les 1.000 persones.

Abans de començar la funció em va envair una sensació amarga d'alegria i tristesa. Alegria profunda per poder veure de nou un personatge que és història viva del nostre teatre recent. El mateix geni carismàtic, polièdric, brillant i irreverent que em fascinava quan el veia de petit al programa de l'Àngel Casas, i el mateix que em va fascinar d'adolescent al teatre i va fer que m'apassionés per les arts escèniques.

La tristesa xocava amb aquesta excitació al ser conscient que les seves opinions profundes i mordaces, deixarien de tenir l'altaveu dels escenaris de manera irrevocable. Lady Pavlovsky, pujada a un taló baix i vestida amb faldilla transparent, americana i tocat, ha decidit jubilar-se per sempre. Diu que ja ha treballat prou 52 anys de la seva vida...

Me n'alegro profundament que pugui no li calgui tornar a treballar mai més (molts ho voldríem). Sé que és egoista pensar que és completament injust que hagi de seguir treballant, a la seva edat. Però costa no desitjar-ho. Ara que és gran, les paraules experimentades de Pavlovsky arriben com banys de saviesa. Cada pensament que comparteix amb el públic és un moment de màgia i una lliçó de vida amb l'únic objectiu de fer-nos viure una vida més feliç. En Pavlosky, com en Rubianes i tots els grans artistes amb veus singulars, haurien de ser immortals. D'alguna manera ho són dins nostre.

Gràcies, Ángel. Gràcies de tot cor!

Hem sigut seguidors d'Angel Pavlovsky des de sempre; hem vist molts espectacles protagonitzats per ell, però ara feia més de 7 anys que no el veiem dalt l'escenari. Un temps després havíem llegit que hi havia suspès la seva participació en el Festival de Màlaga 2012 per malaltia, i la veritat és que no havíem sentit res més ... bé si, notícies falses que havien parlat inclús de la seva mort.

I ara, ens hem trobat de nou a aquest artista, brillant com sempre amb llum pròpia, al petit escenari del Teatre La Gleva. Una nit històrica que recordarem per sempre més.

Únicament cinc funcions on acompanyat per Bárbara Granados, divertida apuntadora i mestra de cerimònies, i excel·lent pianista, d'un espectacle que s'hi ha caracteritzat per la improvisació. Ella va ser la seva pianista durant molts anys i és la "mare adoptada" d'Angel Pavlovsky.

Aquestes representacions formen part d'un documental (llargmetratge segons Pavlovsky) dirigit per Albert de la Torre. Un projecte que ja porta un recorregut de tres anys i que vol mostrar a l'artista i la seva forma de treballar, però també vol mostrar a la persona i tota la seva evolució vital. Ahir, a la Gleva les càmeres enregistraven tot, ja que segons ens diuen, fragments de l'espectacle  formaran part d'aquest documental.

I com una bona "diva" ens va fer esperar mes d'un hora al carrer ... i suar ... varem suar molt, dins i fora de la sala. Una sala plena a vessar de gent coneguda i on vam encabir una vuitantena de persones en un aforament que habitualment, és un pèl més reduït. Segons comenten, la llista d'espera supera les 500 persones, la qual cosa donaria per fer sis o set funcions més ....

Nascut a Rivera, Argentina, a uns 600 quilòmetres de la capital, en 1941, Angel Pavlovsky, és fill i nét d'emigrants russos i va començar a treballar a 12 anys, però a cinc anys ja havia decidit que seria artista. A 18 anys va marxar a viure a Buenos Aires i allà va començar la seva incursió en el món del teatre. L'any 1973 decideix venir a viure a Barcelona, on va estar nou anys "sense papers" viatjant a Perpinyà per poder entrar de nou a Catalunya com a turista.

Fa cinc anys va decidir retirar-se definitivament (???) dels escenaris i viu a Banyoles.

Ahir va fer un recorregut per la seva infantesa, ens va parlar dels seus pares, dels seus inicis a Buenos Aires, del seu treball a "Barcelona de Noche" quan encara era un indocumentat, de la falta de reconeixement que ha patit a Catalunya, de la seva malaltia, de la seva situació actual “soy un viejo con alma de niño” afirma i també “en escena interpreto al personaje que me asignaron al nacer”.

Una personalitat molt marcada i una capacitat increïble de connectar amb el públic i d'improvisar sense complexes. Segons ens diu amb una única sessió d'assaig, va seguint el guió que tenen establert i és capaç de fer broma d'una Teena lady que li ha caigut doblegada de la màniga, o de la pixera que l'obliga a sortir d'escena. Està "al quite" del que es comenta a platea i ho integra amb naturalitat a l'espectacle.

Un espectacle on ha cantat la seva particular versió de tres cançons, "Sigo aqui" del musical Follies de Sondheim, "El traficante" i "Tu mano en la mia". Un artista que ni canta ni balla bé, ni és home ni és dona, però que transmet sinceritat i principis en cada una de les paraules que deixar anar.

Uns aplaudiments sincers, de petons i de mans "en el unico sitio donde lo maravilloso puede ser lo cotidiano".

Bravo, bravíssimo Angel Pavlovsky !!!

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ