Pretty woman. El musical

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Pretty woman és el musical que ens farà somiar el conte de fades extret d’una de les comèdies romàntiques més estimades de la història. El musical manté el marc narratiu de l’èxit cinematogràfic enriquint-se amb una banda sonora apassionant.

Sinopsi

Una jove prostituta, coneix per accident un ric i atractiu home de negocis, el qual contracta la jove per 3.000 dòlars durant una setmana com el seu acompanyant. Sembla una relació comercial normal i ningú sospita que aquella setmana canviarà les seves vides per sempre, i s’enamoraran, encara que provinguin de mons totalment diferents.

Fidel transposició de la pel·lícula guanyadora del Globus d’Or a la Millor Actriu, Pretty Woman – El Musical manté el marc narratiu de l’èxit cinematogràfic enriquint-se amb una banda sonora apassionant composta per la llegenda del rock Bryan Adams i l’inoblidable èxit mundial » Oh, Pretty Woman» de Roy Orbison.

Durada:
150 minuts

Idioma:
Castellà

Edat:
tots els públics

Sinopsi

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 13

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Una història romàntica, però també de superació i empoderament

Després d'haver estat èxit cinematogràfic en el 1990, omplint sales i aconseguint records històrics, va sorgir Pretty Woman, El musical, una producció amb música i lletra del cantautor JF. Bryan Adam's i del compositor, músic i productor Jim Vallance; i llibret de Garry Marshall (productor, director i escriptor de cinema, televisió i teatre) i JF Lawton (guionista de cinema, televisió i teatre).

La producció original de Pretty Woman el musical es va estrenar per primera vegada a l'Oriental Theatre de Chicago el 2018, mesos després es va estrenar a Broadway.

Rere el gran èxit obtingut a Broadway, arriba al Teatre Apolo de Barcelona de la mà de la productora Veniu Fama. Tot i que encara no hi ha dates confirmades, després viatjarà a Madrid.

Pretty Woman, El musical és un muntatge superdinàmic, amb constants canvis d'escenografia.

És divertit, vitalista, positiu i optimista.

Crec que us agradarà perquè manté el marc narratiu de l'èxit cinematogràfic i capta molt bé les escenes més icòniques de la pel·lícula, com la de la banyera, la de les maduixes, la de les compres o la del collaret (escena del tot improvisada per Richard Gere i que Garry Marshall va decidir introduir a la pel·lícula).

Trobo sensacional i molt original com es realitzen els canvis d'escena i d'escenografia en les que intervenen i en formen part alguns actors.
De la mateixa manera, trobo molt original el moviment corporal espasmòdic que fan alguns actors en algunes de les escenes.

Les coreografies, cançons i música són una autèntica meravella.

La música és en directe!, cosa que els musicals lovers agraïm moltíssim.

Sis músics en directe, tot i que no són presents a escena, ens fan gaudir de més d'una vintena de números musicals, entre els quals no podia faltar l'inoblidable èxit mundial Oh, Pretty Woman de Roy Orbison.

El repartiment integrat per actors principals, secundaris i ensemble són excepcionals, molt complets i amb molt de talent. Canten, ballen i interpreten.
Cristina Llorente (Vivian), Roger Berruezo (Edward), Rubén Yuste (Happy man, Sr.Thompson, Sr.Hollister) i Erika Bleda (Kit) es mengen literalment l'escenari tant en l'àmbit interpretatiu com vocal.
Quin plaer gaudir de la veu, l'scat i la tècnica de voice craft d'Erika Bleda en molts dels temes que interpreta.
També m'agradaria destacar la magnífica feina de la resta del repartiment que va actuar el dia que jo hi vaig anar: Edgar Martínez, Ariel Juin, Tatiana Monells, Cristina Gallego, Aleix Mària, Esteban Verona, Elena Rueda, Lara Sagastizabal, Andrea Enrich, Carmen Prados, Sol Carner, Carlos Salgado i Raffaele Ruilosso.
Memorable l'escena de l'òpera, amb el tema Una noche en la ópera interpretat per Cristina Llorente, Roger Berruezo, Lara Sagastizabal (Violetta) i Carlos Salgado (Alfredo), en el que comparteixen un moment musical molt emotiu, combinant un tema melòdic amb un fragment operístic de l'òpera La Traviata de Giuseppe Verdi.

Pretty Woman és una història romàntica, però també de superació i empoderament.
No entraré en l'interminable debat sobre si és o no una obra masclista o feminista, ja que sobre aquest tema hi ha moltes i diverses opinions i punts de vista. Jo em quedo amb la frase "yo digo con quién, cuándo y cuánto".

Pretty Woman és un gran musical, un imprescindible que, tot amant d'aquest gènere, no s'hauria de perdre. Ho té tot, grans veus, bones coreografies, música en directe, un vestuari impressionant i un equip artístic extraordinari.

Tot és espectacular!

04/10/2022
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Música, alegria i il·lusió

Una festa plena de diversió, bona música, veus increïbles i tot un equip deixant-se la pell. Aquest és el resum ràpid d’un musical que et fa sortir del teatre amb la sensació que se t’ha fet curt i que necessites més. Dies després encara tens al cap la seva música i els seus números musicals.

Qui sigui nostàlgic/a de la pel·lícula ho gaudirà i qui no, també. Breu resum per aquells/es que hagin sigut capaços d’evitar veure el film original: Vivian és una prostituta que treballa al bulevard de Hollywood i Edward és un ric empresari que es dedica a comprar empreses i desfer-les. Ella és una noia senzilla i ell és un estirat. Tot canvia quan Edward la contracta per una nit, que es convertirà en una setmana, i la resta... és història. Comèdia romàntica dels anys 90, que amb la vista enrere té uns tocs poc acceptables avui dia, però que el musical ha sabut resoldre molt bé.

Originari de Broadway, aquest musical arriba ja amb el segell a la música de Bryan Adams i es nota en molts dels seus temes, com per exemple: Libre, Tú y yo o No hay vuelta atrás. Cançons que enquadren amb precisió tota la narrativa i que, amb la música en directe -com ha de ser en qualsevol musical-, té en els seus intèrprets, cors i cos de ball un element essencial. No només brillen els seus protagonistes, amb alguns moments millors que d’altres, sinó que els secundaris i ballarins tenen escenes on roben tot el protagonisme. Especial atenció per Giulio (Natán Segado) el grum que acompanya al Sr. Thompson (Rubén Yuste) a tot arreu i provoca més d’un moment hilarant enlluernant al públic. I les coreografies son exactament el que el musical necessita, sense abusar-ne dibuixen la trama amb estil.

Amb una escenografia ambiciosa, però gens pretensiosa, i molt funcional, es crea un marc perfecte per a una història que ja es coneix però que atrau a tot el públic a tornar a veure-la. Enganxats per Vivian (Cristina Llorente) i Edward (Roger Berruenzo) i la seva història, el públic sap què passarà, però al mateix temps està expectant per saber com serà traslladada a l’escenari i quina serà la següent cançó que el farà picar de peus a terra sense poder evitar-ho.

En la part interpretativa, Rubén Yuste es el nostre guru en aquesta narrativa, donant vida a tres personatges clau, però també és qui ens atrapa més i ens interpel·la en tot moment. Quin plaer és veure’l dalt de l’escenari cantant, ballant i desapareixent rere els seus personatges. Berruenzo, el Richard Gere del Paral·lel, aconsegueix una contenció increïble per presentar un Edward fred i calculador al inici, i després deixar-se anar a poc a poc, com el seu personatge, i anar captivant a cada espectador/a amb la seva veu. Llorente és una Vivian estupenda, tot i que a vegades la seva extraversió sobrepassa una mica i desdibuixa el personatge, com també passa en alguns moments amb Erika Bleda i la seva Kit Deluca. Però un cop Bleda es presenta amb la seva tremenda veu per deixar astorat a tot el públic, s’oblida aquest petit problema. Quina potència vocal!

Enfrontar-se a una història mítica com aquesta i, a més, fer-ho en format musical no era gens fàcil i les expectatives que generava el muntatge, per això mateix, no eren gaire altes, però des de la primera nota i la primera coreografia tot el que es podia prejutjar s’esvaeix. Hi havia alguns números molt difícils de traslladar a un teatre, com el moment de l’òpera, i els aconsegueixen transformar en increïbles números musicals que deixen amb la boca oberta i desitjant molt més.

Emociona la il·lusió que transmet tot l’equip del musical i les ganes de fer-ho passar bé. El musical acaba, però tu només penses en tornar al seu Hollywood.

02/10/2022
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

Clàssic de clàssics sense ser clàssic

El Teatre Apolo aposta per posar a la cartellera teatral de la capital catalana una versió musical d'un clàssic que s'ha pogut veure en moltes televisions en els últims 20 anys. I no és el que us penseu, "Plats Bruts, el musical" haurà d'esperar. "Pretty Woman" aterra a Barcelona fins passat Nadal. La proposta encapçalada per Roger Berruezo i Cristina Llorente és visualment molt atractiva i té altres punts a destacar.

Fer una adaptació musical d'un clàssic és arriscat, per la infinitat de tòpics (ben vistos per l'època) però que si s'analitzen ara, pequen de masclistes i classistes. El que es pot veure sobre l'escenari del Teatre Apolo, s'allunya d'aquests tòpics i soluciona molt bé les diferències de classes i gènere. Inclús (bravo per ells) fa la lleugera sensació que els personatges femenins prenen més rellevància i independència que els masculins. Un muntatge amb una escenografia molt versàtil i curiosa d'analitzar per descobrir tots els seus secrets de logística. No es pot passar per alt el nivell vocal i actoral de tot l'elenc destacant el paper totterreny de Rubén Yuste. Cal destacar que tot l'equip de ballarins està impecable i molt actiu durant tota la funció.

"Pretty Woman" et fa aixecar el cul de la butaca per cantar i ballar el seu tema més esperat, aplaudint a cada final de cada tema musical i gaudint del conjunt de la companyia. El repte era modernitzar un clàssic i ho han aconseguit. Seure a la butaca de l'Apolo és deixar-te perdre entre cançons rock, habitacions del Beverly Wilshire i nits d'òpera.

09/10/2022
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

L’èxit del musical generacional

La història del cinema està plena de pel·lícules “generacionals”, d’aquelles que tenen un suport més comercial que crític i que acaben transcendint l’època en la que van ser rodades. Pel·lícules que es passen una vegada i una altra per la televisió, que sempre agraden –normalment són films poc incorrectes, d’aquells que no molesten a gairebé ningú- i que acaben resultant icòniques. Podríem parlar de Grease, de Dirty Dancing... però avui ho farem de Pretty Woman, la pel·lícula del 1990 que van protagonitzar Julia Roberts i Richard Gere.

La versió musical de Pretty Woman és relativament recent, ja que es va estrenar el 2018 a Estats Units. La música i la lletra de les cançons són obra de Bryan Adams i Jim Vallance, i la veritat és que s’agraeix que sigui un musical original de cap a peus. S’haguéssin pogut aprofitar cançons de la mítica banda sonora (It must have been Love, de Roxette, o Fallen, de Lauren Wood), però només s’ha rescatat l’inevitable tema de Roy Orbison que dona nom a l’espectacle. Era quasi obligatori que aquesta cançó acabés sonant, però ho fa fora de l’argument... com si no es volgués destorbar la partitura ideada per Adams. Una partitura molt a l’estil del músic canadenc, en la que el pop rock melòdic es barreja amb d’altres temes més propis del gènere musical. Potser hi falta un leit motiv que ho lligui tot, però el conjunt és força coherent i engrescador.

El muntatge que ens arriba ara fa la seva estrena absoluta a Barcelona i suposem que tindrà un recorregut llarg i fructífer. És un muntatge de la productora Veniu Fama, que ha aconseguit un producte molt digne i fins i tot sorprenent. Música en directe –com ha de ser-, un bon cos de ball, una escenografia funcional i molt efectiva, i sobretot uns protagonistes que es mereixen la millor de les sorts. Roger Berruezo aconsegueix un dels millors personatges que li hem vist darrerament, potser perquè l’Edward Lewis que recrea ens recorda força al flemàtic Richard Gere de la pel·lícula. Cristina Llorente (Vivian) i Erika Bleda (Kit de Luca) potser enfatitzen massa els seus rols interpretatius, però en la part musical no tenen competència i demostren que són dues grandíssimes cantants. I per últim, però no menys important, citar a Rubén Yuste com a mestre de cerimònies. El seu és un personatge que juga a ser una mena de fada madrina d’aquesta Ventafocs moderna, i que va conduint els personatges cap als seus inevitables destins. Un paper en el que se sent molt a gust i que aconsegueix alguns dels millors moments de l’espectacle, sobretot quan és en companyia de Natán Segado.

Estem davant, doncs, d’un espectacle que ha sorprès i que pot acabar essent un dels èxits de la temporada... sempre que el boca-orella funcioni. No les teníem totes després de les moltes adaptacions musicals oportunistes que s’han fet d’èxits cinematogràfics, però les ganes i l’honestedat del producte sempre juguen a favor.

02/10/2022
Markos Goikolea
Teatre Barcelona

La ventafocs neoliberal

Aquest musical de Pretty Woman és l'adaptació teatral de la pel·lícula de 1990. Una Ventafocs neoliberal en clau de comèdia romàntica que retrata a la perfecció l'època en que va ser escrita. Però avui dia, més de trenta anys després, la història ha quedat obsoleta i no pot lliurar-se del tuf masclista que l'acompanya, per molt que ho intentin amb alguna rèplica o cançó. Al cap i a la fi, la història és la que és, i aquesta versió és totalment fidel a ella.

El muntatge musical, però, funciona com un tir i és un regal per als amants del gènere. D'una banda, compta amb una preciosa i molt flexible escenografia que muta constantment fent un recorregut per les mítiques localitzacions de la pel·lícula. Els canvis constants de vestuari també contribueixen a traslladar el glamur de la gran pantalla a l'escenari.

A més, els números musicals, amb música i lletra de Bryan Adams & Jim Vallance, són realment espectaculars. Un total de 22 números tan vistosos com narratius que ens fan avançar en la trama amb un ritme sempre ascendent. 22 són també la quantitat de persones sobre l'escenari, amb les interpretacions de Cristina Llorente i Roger Berruezo al capdavant. Encara que també mereixen esment especial les d'Erika Bleda i Rubén Yuste.

En definitiva, aquesta producció és altament recomanable per als amants dels musicals i de la pel·lícula original. Encara que és inevitable que el rerefons masclista de la història generi rebuig en el públic actual, i fa pensar si aquesta és realment la història que volem seguir escoltant, o si seria possible una revisió que l’actualitzés.

27/09/2022
baltanas20

Es triste y debería de dar vergüenza que en el año 2023 se siga romantizando la relación de una mujer prostituida con un putero, cuando a día de hoy la mayoría de mujeres prostituidas son violadas y asesinadas por sus “clientes”.

26/02/2023
miguel

Un musical muy divertido y con muy buenas voces.
Los bailarines están súper bien .
Si quieres pasar un rato agradable y ni sentir que has tirado el dinero tienes que ir.
Por cierto, nosotros lo vimos con el cover de él y está muy bien.

21/01/2023
Jordi

Molt bon musical, segueix força bé la pelicula, per passar-ho bé una estona.

29/12/2022
anna

M’ha agradat molt. El millor de tot l’escena de la opera. La KIT es una crack. Pero m’ha faltat l’escena de la gespa!!

09/11/2022
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

No es fácil hacer un musical sobre una de las películas más icónicas de todos los tiempos. Y mucho menos con canciones originales nuevas para el espectador.
Pretty Woman me ha gustado! No ha sido perfecto pero tiene muchas cosas buenas que hacen de ella un buen producto musical.
Primero las malas:
Como siempre la manía me meter momentos de comedia que ya dan vergüenza ajena. Sé que al gran público le hacen gracia pero estoy hasta el gorro de los chistes de Maricas con pluma o de botones alelados. BASTA YA!
Tanto Roger Berruezo como Cristina Llorente lo tienen difícil para convencer en unos personajes tan idonos y tan queridos por el público. Lo intentan pero personalmente no me acaban de convencer.
El tema pelucas lo voy a dejar aparte porque si vuelvo a acordarme de ellas me dará un ictus.
Y ahora las cosas buenas:
A partir de la media parte la cosa mejora muchisimo! La escena de la ópera, que tendría que ser un momentito de nada se convierte en la mejor escena del musical que me ha dejado con la boca abierta!
Un BRAVO por el vestuario! Muy fiel a la película y luce muchísimo!
Erika Bleda para mí es el gran descubrimiento!! Su increíble voz y su desparpajo interpretando a la amiga de Vivían se llevan todos mis aplausos.
Si sois muy fans de la peli la vais a disfrutar mucho! Se nota que hay mucho amor en el escenario y todos los bailarines dan el 100%.

19/10/2022
gisela

Obra super recomendable! Todos cantan, bailan y actuan super bien! Nos os arrepentireis.

15/10/2022
Taradete

Pretty Woman, el musical, es una buena adaptación de la película, en la que podremos rememorar casi todas las escenas más icónicas del film, construyendo una historia ya conocida pero de forma fluida con el aliciente de los números musicales integrados en la historia. La obra tiene un elenco de actores muy apropiados para hacer creíble esta traslación de la pantalla grande al teatro: Roger Berruezo, al que ya vimos recientemente en Company de Antonio Banderas, ya de entrada tiene un físico y pose adecuados para el papel. Cristina Llorente da vida a la protagonista, de forma muy creíble y clava bastante a la recordada Julia Roberts. Sus interpretaciones musicales son buenas. El musical contiene espléndidos números musicales como el de la tienda de lujo o la noche en la opera, aunque eso sí, sin cierta frase antológica en ese último.
Crítica completa en:
https://elrincondeltaradete.blogspot.com/2022/10/critica-teatro-pretty-woman-el-musical.html

06/10/2022
EMMA CALLE REUS

Si te gustan los musicales y eres un nostálgico de la peli, no puedes escapar la oportunidad de ver este espectáculo. Todo es de 10, actores, escenografía, vestuario… súper recomendable!!!!

25/09/2022