Première communion de jeunes filles chlorotiques par un temps de neige

Première communion de jeunes filles chlorotiques par un temps de neige

A Première communion de jeunes filles chlorotiques par un temps de neige, Daniel Fernández ens parla de la problemàtica del no-res i de l’infinit, la idea de buit, la terrible innocència del color blanc.

Sinopsi

Com a la pintura d’Alfons Allais del mateix títol, tres cossos desenvolupen una conspiració monocroma de gestos. Première communion de jeunes filles chlorotiques par un temps de neige escenifica la paradoxa d’un tema, fins i tot d’una narració complexa, que s’endinsa dins el misteri de la indiferència plàstica, de l’heterotopia de l’uniformitat com a nova forma irònica d’abstracció, i aprofundeix així en la problemàtica del no-res i de l’infinit, la idea de buit, la terrible innocència del color blanc.

La Compagnie Daniel Fernändez es compon d’un equip artístic multidisciplinari que crea conjuntament un llenguatge escènic singular per tal d’interrogar-se sobre la relació entre la dansa i el teatre, el pensament i l’acció, la memòria i l’oblit, el moviment i la veu. Cadascuna de les seves creacions treballa un procés diferent i singular. Daniel Fernández, que dirigeix la companyia, es va formar a l’Institut del Teatre i més tard a Nova York. El 2017 s’instal·la a Lió, des d’on comença la seva trajectòria professional.

Durada:
Sinopsi

Com a la pintura d’Alfons Allais del mateix títol, tres cossos desenvolupen una conspiració monocroma de gestos. Première communion de jeunes filles chlorotiques par un temps de neige escenifica la paradoxa d’un tema, fins i tot d’una narració complexa, que s’endinsa dins el misteri de la indiferència plàstica, de l’heterotopia de l’uniformitat com a nova forma irònica d’abstracció, i aprofundeix així en la problemàtica del no-res i de l’infinit, la idea de buit, la terrible innocència del color blanc.

La Compagnie Daniel Fernändez es compon d’un equip artístic multidisciplinari que crea conjuntament un llenguatge escènic singular per tal d’interrogar-se sobre la relació entre la dansa i el teatre, el pensament i l’acció, la memòria i l’oblit, el moviment i la veu. Cadascuna de les seves creacions treballa un procés diferent i singular. Daniel Fernández, que dirigeix la companyia, es va formar a l’Institut del Teatre i més tard a Nova York. El 2017 s’instal·la a Lió, des d’on comença la seva trajectòria professional.

Fotos i vídeos
Enllaç copiat!