Pla per Roig

Tornem de nou al Teatre de l’Aurora. Aquest cop hem programat l’espectacle “Pla per Roig” amb Jordi Coromina i Roser Vilajosana. Com sempre, al final de la funció vam tenir un petit col·loqui amb els dos actors on ens van explicar diferents opinions sobre com es va fer l’espectacle, com va nèixer, …

L’espectacle Pla per Roig recupera la mítica entrevista que Montserrat Roig va fer a Josep Pla l’hivern de 1972 per a la revista Destino. Amb un to proper, àgil i ple d’humor, l’obra ens apropa a dues de les grans figures de la literatura catalana del segle XX.

Vaig començar aquesta proposta amb una certa barrera. Reunir dues grans personalitats catalanes com Montserrat Roig i Josep Pla en una entrevista em feia pensar en una obra lenta i potser massa distant. Però la realitat va ser completament diferent: des del primer minut em va captivar. Lluny de ser feixuga, vaig descobrir una petita joia plena de naturalitat, intel·ligència i sensibilitat, capaç d’atrapar-te sense esforç.

Durant el col·loqui posterior a la funció de “Pla per Roig“, els membres de l’equip van explicar com havia nascut la proposta de l’espectacle i quin havia estat el procés de creació. Van comentar que la idea original va sorgir arran de l’interès per portar a escena figures destacades de la literatura catalana i convertir textos que, en principi, no són teatrals en una proposta escènica viva i atractiva. En aquest sentit, explicaven que un dels grans reptes era precisament trobar la manera de transformar la prosa de Josep Pla en teatre.

També es va destacar la importància de la feina dramatúrgica de Ferran Utzet, que va saber construir l’espectacle a partir de la històrica entrevista entre Montserrat Roig i Josep Pla. Segons explicaven, el resultat final va ser percebut per l’equip com “un bombó”, una peça que aconseguia donar forma teatral a aquell material periodístic i literari.

I he de dir que aquest “bombó” que van crear i confiar, va ser realment un “bombó”. Va enamorar-me i a la resta del públic assistent a l'Aurora.

Segons explicava Roser Vilajosana durant el col·loqui, ella es va incorporar al projecte quan l’obra ja estava força construïda pel Ferran, el Jordi i Roser Roig. Comentava que també havia estat molt interessant entrar en una peça ja “aixecada” i anar-se-la fent seva a poc a poc, gairebé com qui es posa un vestuari nou.

S'ha de dir que la resta del col·loqui va ser força interessant, i podeu trobar-ho al següent enllaç