Pegados. Un musical diferente

Un musical d'equilibris, això és el que "Pegados" ens ve a ensenyar en el Club Capitol. Els dos actors principals són capaços de cantar i actuar durant més d'una hora en postures realment complicades i difícils de sostenir sobre un llit d'hospital. Parlant clar, és una paranoia de musical però amb una història molt ben trobada i diferent. L'actor principal, el "Pegado", és un noi molt introvertit amb una veu que desperta ternura (sobretot, quan canta la cançó de "Dar pena" automàticament penses: POBRET). Per altra banda, la "Pegada", té una actitut molt més oberta i xulesca que és demostra, majorment, quan canta "La canción del dedillo". Un musical de contrastos, de somriures i diversió on es podria aplicar la famosa frase de "Los polos opuestos se atraen".

MUSICALS. Un dels millors que hi haurà en cartell aquesta temporada.
POLLA. Si t'has escandalitzat busca un altre espectacle.
PEGADOS. El musical que has de veure si has arribat fins aquí.

Divertidissim, fresc, irreverent, amb una música exquisida i tremendament addictiva. L'estructura típica de chico-conoce-a-chica i les consegüents escenes d'amor edulcorat contrarresten amb les surrealistes situacions que es produeixen a dalt de la camilla de l'hospital, convertint tot l'espectacle en un divertimento, un gran acudit de ritme trepidant que et deixarà amb un somriure tremendo fixat a la cara.

A destacar també l'equip artístic (de primera!): Patricia Paisal i Ferran González com a duet còmic enganxat pel baix ventre, i la imprescindible infermera Isa Mateu, que aporta moments de glòria amb les seves intervencions carregades d'ironia i mala llet. Gran tasca també del pianista i doctor, gran lector de "Buscando a Wally en Hollywood".

M’explico. És petit perquè només hi surten tres actors i un pianista,però és gran per la seva idea, la manera en que s’ha posat en escena, les situacions i un bon llibret acompanyat d’una excel·lent música. Gran part de l’espectacle passa amb la parella damunt el piano, enganxats, perquè resulta que van anar a fotre un kiki als lavabos de la disco i sembla que això només els hi passa als gossos... es van quedar enganxats. Ara estan a urgències esperant que un metge faci les particions. I mentre una infermera passa de tot, ells es lamenten, s’odien, reflexionen i al final... Estrenada a l’Almeria Teatrea principis del 2010, va passar més o menys desapercebuda, va voltar per Espanya, es va fer amb una pila de premis, Butaca, Max... va tornar a Can Pistoles i ara la tornem a tenir aquí. Jo la vaig veure en un d’aquests periples i us recomano que si encara no l’heu vist, no us la perdeu. És el moment de recuperar-la. Ah! i si ja l'heu vist, podeu repetir.

Ara farà un parell d'anys que vaig veure Pegados al Club Capitol, la últilma vegada que va estar en cartell a Barcelona. Que torni és una gran notícia per a tots aquells que se la van perdre. Pegados és un musical d'allò més recomanable per molts motius. Per començar, no cal anar a buscar els seus autors a Londres ni a Nova York. És un musical fet (i molt ben fet) a casa, original i diferent. A més, és una comèdia esbojarrada, molt divertida, amb una premissa gens usual i cançons memorables. Un musical de petit format que deixa molt bon gust de boca i que fins i tot els poc amants del gènere poden arribar a gaudir.