Tot el que necessites per anar al teatre

Paisajes para no colorear

Paisajes para no colorear

A Paisajes para no colorear nou noies xilenes pugen a l’escenari per donar la seva visió del món i de la violència amb què s’han d’enfrontar. Un espectacle amb música, coreografies, internet, vídeos en directe i molt d’humor. Adolescents davant la vida.

La Re-Sentida neix l’any 2008 de la mà del director Marco Layera i un grup de joves artistes de l’escena xilena. El seu treball busca una poètica que bategui amb la seva generació: desvergonyida i dessacralitzadora de tabús. Els seus espectacles han estat convidats, entre altres, al Théâtre de la Ville de París, a la Schaubühne de Berlín, al Festival d’Avinyó i al Festival d’Automne de París.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Josep Oliva Sasé

    Avui he anat al Lliure per veure aquesta proposta de teatre document que dins de la programació internacional ens porta la companyia xilena La Re-Sentida dirigida per Marco Layera. Nou noies d’entre 14 i 17 anys ens vénen a fer d’altaveu d’un llarg treball que es va fer al seu país recollint el testimoni de 100 adolescents que cansades de ser silenciades i trepitjades volen trencar el silenci perquè les seves denúncies vegin la llum. Encara que parlen del seu país, és clar que es pot extrapolar a qualsevol altre inclòs el nostre. Amb força i una enorme valentia van relatant sense embuts les històries d’abusos i violència física i verbal a què s’han vist sotmeses, violacions, bullying a l’escola, abusos sexuals per part del seu entorn familiar, avortament, orientació i llibertat sexual, suïcidi i ….. molts més. Dura no, duríssima i conforme va avançant et va sacsejant i augmentant el sentiment de ràbia, atenuat en alguns moments per cançons, música, ball i fins i tot tocs d’humor. La interpretació tractant-se de noies molt joves podria quedar en segon lloc i no és així perquè la feina que fan tant a nivell individual com grupal és creïble i extraordinari i elles s’emocionen però el públic us puc assegurar que també. Sens dubte és el millor espectacle de tots els que he vist últimament d’aquest gènere i crec que és un imprescindible que tots hauríem de veure ja que eradicar aquestes barbaritats és a les nostres mans i aquestes noies mereixen ser escoltades. Tota la platea de la Fabià Puigserver dempeus amb una llarguíssima i merescuda ovació. Fins al 17 d’aquest mes.

    09/11/2019
Articles relacionats
Nou joves xilenes desembarquen al Teatre Lliure amb ‘Paisajes para no colorear’

Nou joves xilenes desembarquen al Teatre Lliure amb ‘Paisajes para no colorear’

29 octubre 2019

L’espectacle Paisajes para no colorear desembarca al Teatre Lliure de Montjuïc del 31 d’octubre al 17 de novembre amb l’objectiu de visibilitzar i donar veu a les dones adolescents. En aquest cas, són nou joves xilenes les […]