Tot el que necessites per anar al teatre

Orestea 2 i 3: Coefore / Eumenidi

Orestea 2 i 3: Coefore / Eumenidi

Segona part de la trilogia completa d’Orestes (Agamennó, les Coèfores i les Eumènides), que arriba directa de Siracusa amb esperit clàssic i format contemporani, dirigida per Luca de Fusco. Les tres peces es presenten en dues funcions que podeu veure el mateix dia o dos dies diferents.

Una de les més grans obres mestres del teatre  de tots els temps, l’única trilogia grega que ens ha arribat sencera, puja a escena de la mà d’una gran companyia.
De l’Orestea, sovint se’n representa només un dels textos. Nosaltres la presentem sencera en dues funcions seguides, i sense oblidar les característiques del teatre grec que unia paraula, cant i dansa. Per una banda, doncs, un espectacle molt clàssic, però per una altra, en realitat, una escenificació molt contemporània que renova l’estil de teatre/vídeo que ja vam explorar a Vestire gli ignudi, Antigone i Antonio e Cleopatra, i que continua la col·laboració amb la coreògrafa Noa Wetheim de la Vertigo Dance Company, que amb la seva música i la seva dansa contribueix a fer-ne un espectacle de teatre total.
Luca De Fusco

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Divendres passat vaig gaudir d’una funció de teatre clàssic poc habitual, gràcies al Lliure. D’Agamennó em va agradar tot, i molt especialment la força, sense histrionisme, i la meravellosa dicció de Mascia Mussy i Gaia Aprea, que em van tenir clavada a la cadira. Desprès sembla que la trama perd força, amb aquest Orestes/Hamlet que dubta i es tortura, però guanya la profunditat dels personatges. I bella posada en escena, amb colors més suaus i l’efecte de l’aigua. A Eumènidi em vaig sorprendre perquè no la coneixia i no m’esperava el desenllaç. Potser l’estética aquí poc encertada, tot i que el vestit d’Atenea, que a una amiga li va recordar el robot de Metrópoli, potser té el seu qué. Com a nota negativa, vaig trobar la coreografia una mica fluixa i algunes de les parts cantades. En tot cas va pagar la pena veure tota la funció, de la que vam sortir contents a la una de matinada.

    10/10/2016