Un monòleg tragicòmic sobre l’ansietat i la salut mental que ens endinsa en els pensaments d’una protagonista atrapada entre el perfeccionisme i l’esgotament emocional. Amb humor, sensibilitat i una combinació de paraula, gest i visuals, l’obra retrata la lluita quotidiana per sostenir-se i reaprendre a respirar.
Sinopsi
Ofec parteix d’un text cru i lúcid. La protagonista ens parla com si ens conegués, vorejant la confessió. La força escènica de la proposta rau en el treball de la paraula, intencions i accions de la protagonista, així com en l’exploració de diferents codis escènics. Text, gest, visuals, poesia i humor per explorar amb precisió els matisos del personatge: la ironia, la por, el cansament i el desig de calma.
