Tot el que necessites per anar al teatre

Nit de musicals 2017

Un any més, la revista Teatralnet presenta la tradicional gran festa dels musicals al Teatre Grec. És una iniciativa que va arrencar l’any 2014 i que, any rere any, s’ha consolidat gràcies al gran èxit que ha assolit entre el públic barceloní. Una de les claus de l’èxit és la diversitat de les propostes, que en cada edició d’aquesta cita musical parteixen d’un plantejament artístic diferent. En la d’enguany, els popurris temàtics de grans temes del teatre musical són el fil conductor, la banda sonora d’un espectacle ple de sorpreses i de cares conegudes. Una nit màgica que no es perdrà cap amant dels musicals i que constitueix una declaració d’amor per aquest gènere on no faltaran ni l’energia ni un repertori divers per a tots els gustos i per a totes les edats. Enguany s’incorpora a la proposta l’Orquestra Simfònica Nit de Musicals, que aportarà un aire diferent a una nit inoblidable sota les estrelles de Montjuïc.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Hebert Parodi

    Un clàssic, ja, pels amants del musical, dirigit pel Daniel Anglès que ha fet que més de dues hores em passessin volant. Molt àgil (tot un encert), sense presentacions innecessàries i amb ràpides transicions. Una nit que, no ho oblidem, és una festa pels espectadors, a big show.
    El conjunt era divers: hi havia 5 veus principals (mag-ní-fics Victor Arbelo, Júlia Jové, Lydia Fairén, Jan Forrellat i Xavi Navarro), moltíssims solistes de diverses (gran encert) generacions, nombrós cor i ballarins. Com és natural, amb tants intèrprets, doncs a cadascú li agradarà més un o un altre, però crec innegable que el nivell de tots ells era altíssim. La meva opinió de fa un parell d’anys acabava indicant com a “pega que reclamava més presencia de la Júlia Jové. Doncs desig acomplert!.

    El repertori molt, molt ben seleccionat, amb repàs a diferents compositors, peces clàssiques i d’altres ben contemporànies (pel Festival Grec: el programa de mà podria incloure les cançons per a buscar després aquelles que no coneixem o recordem el títol). Un inici irònic a l’estil de les grans gales, una peça reivindicativa (còmplices Roser Batalla –una debilitat meva, ja ho sabeu- i Mingo Ràfols), un Defying Gravity final brutal a càrrec de Raquel Jezequel, guanyadora d’un concurs a les xarxes i en definitiva, per mi, una gran nit on em va costar no saltar de la localitat en més d’una ocasió.
    Sí, vaig trobar en falta una mica de claqué (però jo trobo a faltar el claqué fins i tot al Telenotícies) i si bé la part infantil no em va entusiasmar el cert és que lligava del tot amb el tenir en consideració diferents generacions i que totes tinguessin el seu moment en aquest homenatge al gènere que a tants ens emociona.
    El so acompanyava, no com alguna altra edició -l’acústica del Grec no és la millor-. Potser (sóc ignorant del tot) posar l’orquestra al davant ha ajudat. El preu és que a algun intèrpret no l’he vist ben bé però és el preu a pagar per estar a primera fila (anar-hi sol de vegades et permet trobar aquests forats). I ho he compensat veient les cares dels músics, els seus somriures, alguns fins i tot tararejaven les lletres…

    En fi,si t’encanten els musicals doncs una cita obligada i agradabilíssima vetllada.

    31/07/2017
  • Ahir i per quart any vaig estar veient al Grec aquest espectacle dirigit per Daniel Anglès i Xavier Torras a la part musical. Si es tractava de batre un rècord de gent a l’escenari, ho han aconseguit Calia la col·laboració d’artistes que en la seva disciplina són excel·lents professionals, però de cantar poc, més si tenim en compte que aquí tenim un seguit de cantants de musicals extraordinària . Em va recordar que fa poc a Pedralbes van actuar quatre Dives de Broadway i vaig buscar i buscar per saber qui eren i com cantaven, i ahir aquí tot va valer Era necessària la paròdia inicial de Mario Gas, que no entenc com va accedir a entrar en aquest joc. Era necessària la participació de més de setanta nens cada un amb el jersei que la seva mare li va posar i que em va recordar quan vaig a la festa de fi de curs de la meva néta, evidentment millor coordinada. No he vist mai l’orquestra situada davant del cos de ball, tapant el treball dels ballarins, que suposo va estar bé. L’orquestra Nit de Musicals es sentia malament, i no vull dir amb això que toquessin malament, crec més aviat que es tractava d’un problema de sintonització i dono fe perquè estava a la fila 2 i els tenia a tocar, que hi havia violins però no els vaig sentir. Sens dubte per a mi la millor actuació de la nit va ser Raquel Jezequel cantant de meravella i amb un tancament de l’espectacle interpretant un tema del musical Wicked fantàstic. Un viatge de dues hores i mitja fent un recorregut pels temes més emblemàtics de diferents musicals, l’elecció va estar encertada, però que si no hagués estat per l’anteriorment dit hagués gaudit moltíssim més. I un últim apunt, em va semblar discriminatori el fet que a l’hora de saludar col·locaran a R. Jezequel a l’última fila amb el cor, en lloc de fer-ho al costat de tots els solistes, més si tenim en compte que ho va fer millor que molts d’ells.

    29/07/2017
Articles relacionats

Una nit per als amants dels musicals al Teatre Grec

25 juliol 2017

Un any més, la revista Teatralnet presenta la tradicional gran festa dels musicals al Teatre Grec. La passada edició del Grec ja va passar d’una a dues nits i va tornar […]

Especial Festival Grec 2017, descarrega’t la revista de TB

Especial Festival Grec 2017, descarrega’t la revista de TB

21 juny 2017

Ja hi tornem a ser… Publiquem la segona revista en paper de TeatreBarcelona! Enguany el Festival Grec es renova, començant per un relleu a la direcció. Francesc Casadesús pren les […]