Muerte en el Nilo, un dels títols més famosos de l’extensa obra d’Agatha Christie, arriba a Barcelona amb un elenc encapçalat per Miquel García Borda, Mariona Ribas o Dídac Flores.
No et perdis aquesta revisió contemporània amb una posada en escena actual, música, cançons, coreografia escènica i projeccions.

Sinopsi

Muerte en el Nilo tracta de l’assassinat d’una jove rica durant un viatge en creuer pel Nil, un assassinat fred i sense explicació aparent. El seu protagonista és el cèlebre detectiu Hèrcules Poirot.

Durant unes agradables vacances a Egipte, el detectiu Hèrcules Poirot coincideix amb Linnet i Simon, uns coneguts seus que estan de lluna de mel al país dels faraons. L’encant de tan meravellosos dies es trenca quan un matí, en el transcurs d’un creuer pel Nil, la bella Linnet apareix morta d’un tret al cap.

Serà capaç Poirot de trobar l’assassí de la jove esposa? Serà capaç de discernir entre imaginació i realitat, tot i estar a bord l’ex parella de Simon, obstinada des del mateix dia del casament a arruïnar el seu matrimoni amb la desafortunada Linnet El misteri està servit.

Durada:
105 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 6

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Adaptació novedosa en detriment de l’interès

Víctor Conde (La ratonera, Pegados) ha afrontat el repte d'adaptar la clàssica novel·la d'Agatha Christie, que reuneix tots els ingredients que han captivat milions de lectors: un espai tancat (creuer), molts protagonistes i tots sospitosos, assassinats, un detectiu més que perspicaç i un final que mai, mai esperaves. A més, apunts socials i de classe en els '30 i altres, perennes (diferències de classe, passions, gelosia, amors no correspostos, traïcions, el vil metall ...).

S'ha intentat modernitzar o, almenys fugir, d'una versió encotillada i estàtica amb una posada en escena basada en què tots els personatges estiguin sempre presents i movent-se (massa) a la coberta del creuer, el que per moments dificulta el seguir qui és qui o a qui li passa què. S'han pres decisions arriscades, com prescindir de Poirot! (calia?) o reduir els assassinats i s'ha buscat, diria, una proposta basada més que en el misteri, en la psicologia dels glamurosos personatges que, suposo, ens han de captivar i interessar més que la intriga. Doncs no. No ajuda un interminable joc escènic recolzat en les maletes a manera de presentació de cada un d'ells (1h10 ', exactament) que ni són tan bons ni dolents ni complexos com per despertar-nos molt d'interès. I, almenys a mi, ja m’importava més aviat poc qui era l'assassí, tot i que el final, marca de la casa, fa que surtis amb bon gust de boca.

El millor: Una altra decisió innovadora i que, aquesta sí, funciona perfectament, que és la introducció de música en directe amb Dídac Flores al piano i la veu de Paula Montcada en clàssics de l'època. També destaca una bona dicció en general, aspecte gens habitual.

En resum: és difícil portar a escena a Agatha Christie: si es fa de forma molt literal, el resultat teatral és massa estàtic i d'una altra època, i, per contra, centrar l'esforç en modificar la forma, pot portar a que es perdi l'interès per l'important, el misteri i la intriga.

24/10/2019
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Estilitzant a Agatha Christie

Tornem a parlar d'Agatha Christie, un cop més. Sembla que en els darrers anys és una autora recurrent, tant en escenaris de Barcelona com de Madrid. És cert que les seves trames entretenen i que per a molta gent l'autora britànica suposa un retrobament amb les novel·les de butxaca que llegien a la seva joventut... Amb l'univers de l'autora tornem també a imatges recurrents, a textos allargats en excés, a estructures molt rígides (presentació de personatges, assassinat, explicació de coartades i resolució, a ser possible en una escena coral) i a posades en escena molt conservadores i fins i tot antiquades. És per tot això que aquesta versió de Muerte en el Nilo té el seu mèrit i el seu fet diferencial respecte a productes germans. Aquí el vestuari llueix i el decorat es va construint a base de maletes, cortines i llums de neó. També hi ha música en directe que dona un cert ambient a l'obra i li confereix l'aspecte de fals musical. Però, és suficient tot això per a fer un producte renovat i atractiu? Bé, anem a pams...

Crec que les intervencions musicals de Dídac Flores (piano) i Paula Moncada (veu) aporten al producte alguns dels seus millors moments, encara que no estigui justificat pels seus personatges ni per la trama en si. Les coreografies gestuals i la composició dels espais dramàtics ja són una altra cosa, perquè despisten i treuen entitat als personatges o a situacions concretes. Per sort, això es va diluint a mesura que avança la trama, tot i que aquesta resulta a moments feixuga i un pèl previsible, sobretot pels que coneixem els recursos de l'autora. Però, sigui com sigui, s'ha d'agrair l'intent de Víctor Conde (Pegados, La ratonera, Crimen perfecto, Los Miserables, etc) d'estilitzar el producte i canviar la imatge que tenim de Christie... encara que funcioni només a estones.

21/09/2019
Raquel

Interesante adaptación de Muerte en el Nilo de Agatha Christie. Tiene sus momentos divertidos. Me gustó particularmente la cantante y el pianista. También el actor que hace de Basil.

27/10/2019
Pedro M. Bernadas

la música en viu damunt l’escenari sobretot la Paula Moncada que porta l’atmòsfera i l’escenografia amb el joc de maletes i l’inclinació del escenari al Borras

25/10/2019
Cesar MP

La veritat és que les històries d’Agatha Christie no m’apassionen gaire, no és el meu gènere en absolut, però he de reconèixer que aquest ‘Muerte en el Nilo’ al Teatre Borràs em va sorprendre molt positivament.
Em va semblar una producció bonica, amb una escenografia molt potent i amb l’encertadíssima decisió de comptar amb música en viu. No es tracta d’un musical exactament, sinó que s’interpreten algunes cançons que ajuden a ambientar i reforçar la trama i les emocions (únicament amb el Dídac Flores al piano i la deliciosa veu de la Paula Moncada).
És pur entreteniment, on passen moltes coses en gairebé dues hores, i resulta fàcil comprendre les motivacions dels personatges. Les interpretacions em van semblar encertades. Hi ha alguna part de la trama que es desenvolupa una mica regular (per exemple, un fosc que semblava un error i després té lògica), però, en general està bé i pot agradar a tots els públics.

24/09/2019
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Otra de las increíbles novelas de Agatha Christie ha sido trasladada a los escenarios.
Esta vez tengo que decir que de forma irregular. No era un buen presagio entrar en la sala y ver que un maestro de ceremonias en calzoncillos animaba a los presentes mientras tomaban asiento… WTF
Despues del susto inicial la cosa mejora un poco. Se nos presentan los personajes de forma amena y con toques de musical. Y nos pone en situación: el crucero por el Nilo, los distintos personajes y sus relaciones entre ellos… el asesinato, y la búsqueda del asesino.
Las interpretaciones han sido un poco reguleras. Unos mejor que otros pero en general bastante olvidable.
Para mí ha salvado la función los momentos musicales muy bien introducidos en la trama. También decir que es bastante difícil simular un crucero por el Nilo en un escenario de teatro.
Divertimento para pasar una buena tarde si no buscas nada más que eso.

20/09/2019

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

‘Muerte en el Nilo’ arriba a Barcelona

A partir del 18 de setembre, arriba al Teatre Borràs de Barcelona Muerte en el Nilo, una versió contemporània del clàssic d’Agatha Christie dirigida per Víctor Conde. La popular […]

21 maig 2019