Microporno por dinero

La crisi econòmica actual, com ha passat en altres dècades, està marcant tota una manera d’abordar les històries per als nostres dramaturgs, escriptors i cineastes. La part positiva (per dir-ho d’alguna manera) és que els continguts de les comèdies comercials s’han trobat en la necessitat d’adquirir un nou to crític, reivindicatiu, cru i, fins i tot, dolorós que, sense perdre comicitat, les fan molt més interessants. En aquest sentit, Microporno por dinero és una sàtira del món de la parella i de les relacions familiars i humanes, molt divertida (i convencional) que, amb el rerefons de la crisi, guanya molts matisos i profunditat. Pablo Álvarez, autor i director de la peça, juga amb intel·ligència amb uns personatges contraposats (uns actors de teatre infantil desnonats que es veuen obligats a viure amb un banquer i la seva dona) on els conflictes per les seves diferents visions del món, com a la comèdia més clàssica, esclaten des del primer minut. El tercer element en joc (el sexe) serà el detonant final per acabar d’embolicar la troca com cal i com s’espera, donant les escenes més encertades de l’obra, com l’epíleg o el diàleg sobre com “afrontar un cony”. Malauradament, en comptes de limitar-se a això, l’autor es perd en subtrames melodramàtiques molt estranyes que valdria més haver obviat, ja que, com a comèdia, funciona molt més bé. Així, de pas, podria haver deixat espai per avançar l’esclat sexual dels personatges i aprofitar-ho més estona. Resulta prou atractiu per ser el leitmotiv de l’espectacle i no només la conclusió. No obstant això, el muntatge dóna el que promet... i alguna cosa més; i per, tant l’espectador sortirà content. I, el més important: diverteix. En gran part, gràcies als seus carismàtics actors, entre els quals destaca una almodovariana Maribel Martín: hilarantment expressiva.

En aquesta obra res és el que sembla, començant pel gènere, pel títol i per la promoció que se n'ha fet. Es parla de sexe? Sí, però no de la manera festiva en que un pot parlar de sexe en una comèdia. I per acabar, estem davant d'una comèdia? Sí, però no en el sentit estricte de la paraula. Una obra que comença parlant de desnonaments i amb els crits de fons d'una manifestació anticrisi pot arribar a produir rialles, sobretot si l'autor s'hi esforça, però segurament seran rialles d'aquelles que se't queden glaçades en el rostre...

El punt de partida de Microporno por dinero -dos actors d'obres infantils són desnonats i decideixen refugiar-se a la casa del germà conservador d'un d'ells- és molt interessant i podria donar peu a situacions molt variades. Les que proposa Pablo Álvarez són prou entretingudes, fins que l'argument s'embolica amb una subtrama familiar un pèl complicada. Sigui com sigui, tot es redreça al final amb una solució argumental que, al meu entendre, hauria d'haver aparegut molt abans. Els quatre actors s'ajusten molt bé a les diferents parts i demostren el bagatge d'una obra que ja va estar a la cartellera madrilenya i que també ha corregut per alguns pobles de Catalunya. Recomanable, sobretot, per a tots aquells que sempre esperem alguna cosa més d'una comèdia.