Medea (a la carta)

Es tracta d'un espectacle de petit format, de fet sense escenografia i tan sols amb una sola intèrpret, Esther Freixa i Ràfols; ja fa 7 anys que s'està representant, encara que majoritàriament no es fa gaire en espais teatrals i si molt sovint en cases particulars; malgrat aquesta forma curiosa de presentar-la davant del públic, també s'ha pogut veure a diversos Festivals d’Europa, Líban, Mèxic i Veneçuela.

És difícil expressar amb paraules la gran quantitat de sensacions que pot transmetre una única persona en aquesta proposta i amb tant poquíssim temps.... en el meu cas, no més de 40 minuts.

L'actriu ho diu tot amb el moviment del seu cos, els seus ulls i la seva profunda mirada molt directe a sobre de cada un dels espectadors.

Si voleu llegir la crònica sencera ho podeu fer en el següent enllaç https://t.co/3XT5ycZ7pF del nostre Blog "Voltar i Voltar"

Diumenge vam tornar a La Vilella a veure les altres dues peces que ens faltaven de “Medea(a la carta)”, la 2 i la 3.

Repeteixo que no es tracta d’un espectacle, sinó que és un projecte d’investigació i creació que neix de l’encontre i diàleg entre Toni Cots (dramaturg) i Esther Freixa (actriu).

La distribució de les cadires és la mateixa.

L’Esther ens explica que no farà el personatge de Medea, sinó que ens interpretarà la construcció i des-construcció del mite. No hi haurà pausa entre elles, tan sols un canvi de vestuari ens durà d’una a l’altre.

La primera peça ha estat la 2, és una aproximació contemporània a la recerca de la identitat femenina a través del propi cos.

La segona peça ha estat la 3, on entra en la dona arcaica vinguda d’una societat matriarcal i com es contraposa a la societat actual que es projecta des de la mirada masculina.

Ha estat un treball excel·lent, elegant, sensual, provocador, emocionant i emocional, profund, impactant, intens, poètic. Impactant i reflexiu.

A la primera l’Esther surt amb un vestit vermell, de vellut, elegant, sensual,...Ella es mou amb sensualitat, elegància, provocació, ens mira, un a un, ens desafia amb la mirada, ens parla amb els ulls. El vestit és la capa que cobreix el seu cos; es desprèn d’ell i ens mostra la nuesa del seu cos , un cos que ens parla sense paraules, un cos sense màscares.

A la segona l’Esther surt amb una nina de porcellana. Es despulla i tapa el seu sexe amb la nina lligant-la al seu cos amb cinta adhesiva. Els cabells cobreixen el seu rostre. Quan es desprèn de la nina surt la seva part més animal. Ens hem quedat glaçats, impactats. De cop i volta ens mira..., les seves paraules, desprenen maldat, la seva mirada és desafiant, el seu somriure irònic. Ens ha costat reaccionar.

Ha estat un treball realment extraordinari tan a nivell interpretatiu com de direcció.

Al acabar s’obre un diàleg al voltant d’una taula, avui hi havia vi ecològic i mandarines. La gent explica les sensacions i impressions que han sentit durant la presentació. Ha estat un munt de sensacions les que hem percebut : ràbia, amor, desig, bogeria, sensualitat, rebuig, ironia, cinisme, tristesa. Una muntanya russa de sensacions.

“Què ens queda del mite? O què som del mite? Nosaltres hem creat els mites i ho hem fet en base a alguna cosa. Com ara, des de la distància ens hi reconeixem? Com els hi hem canviat les formes i els contextos deixant però que l’essència perduri? És aquesta particularitat que ens lliga i esclavitza? Podem desfer-nos dels clixés per anar a descobrir el que realment som?

Medea és llunyana i alhora conviu en cadascuna de nosaltres, doncs els cossos guarden memòries i les generacions les traspassen les unes a les altres.” Esther Freixa.

Diumenge vam anar a La Vilella a veure “Medea(a la carta)”, una proposta que neix de l’encontre i diàleg entre Toni Cots (dramaturg) i Esther Freixa (actriu). No havia tingut temps de llegir de què anava aquesta proposta, però com ens agrada molt el tarannà d’aquesta sala, ens hi vam acostar sense cap més expectativa, que el factor sorpresa. Creieu-me si us dic que va ser brutal, encara és ara, que estic assimilant el que vaig veure.

No volen anomenar-lo espectacle, prefereixen dir, que és un projecte d’investigació i creació.

Tot i que fa més de set anys que es representa a cases particulars, museus, galeries,..., no n’havia sentit parlar mai d’aquesta proposta escènica.

La Vilella és el lloc escollit com a espai de reflexió i diàleg amb el públic, o millor dit espectadors, perquè el que hem fet és mirar i deixar-nos seduir per els silencis del personatge, per les seves mirades, els seus moviments sensuals, per la seva ràbia i dolor. L’Esther Freixa, ens ha hipnotitzat des del primer minut.

Entrem a la sala, dues fileres de cadires. A pocs metres de nosaltres l’Esther ens explica que no farà Medea, sinó que ens interpretarà la construcció i des-construcció del mite. Ens diu que ens farà dues peces, la 1 i la 4, d’uns quinze minuts de durada cadascuna. No hi haurà pausa entre elles, tan sols un canvi de vestuari ens durà d’una a l’altre.

La primera peça ha estat la 1, una mirada íntima sobre la dona des del personatge.

La segona peça ha estat la 4, un punt d’arribada i de partida.

Ha estat un treball excel·lent, elegant, sensual, emocionant i emocional, profund, impactant, intens, poètic.

Els espectadors hem vist, des de la proximitat, la transformació del personatge, mostrant-nos la nuesa del seu cos i de la seva ànima. No ha calgut paraules per dir-nos “aquesta sóc jo”.

A la primera és el cos que ens ha parlat sense paraules. Hem vist amor, odi i dolor. L’alliberació i la mort. La maternitat.

A la segona un camí a recorre. La mort, el decans, la felicitat.

Ha estat un treball realment extraordinari tan a nivell interpretatiu com de direcció.

Toni Cots i Esther Freixa felicitats per aquest regal.

Al acabar s’obre un diàleg al voltant d’una taula, i prenem una copa de vi i piquem alguna cosa, cadascun de nosaltres explica les sensacions i impressions que han sentit durant la presentació.

Nosaltres tornarem per poder veure les dues peces que ens falten, la 2 i la 3.

No us ho penseu, molt, molt recomanable !!!