Mata el teu alumne

Un altre èxit de la Sala FlyHard !!!

El dramaturg i director Carles Mallol (Figueres, 1981) presenta la seva última obra de teatre, “Mata el teu alumne” a la Sala FlyHard. Obra que va rebre al 2013 el XXXVIII Premi Born de Teatre, un dels guardons més prestigiosos de teatre del país i que al 2014 va ser publicada per Arola Editors .

Quan un text extraordinari està molt ben dirigit (Carles Mallol i Carla Torres ) i els actors transmeten sobre l’escenari tot el que l’autor volia explicar-nos, és un espectacle d’aquells que en diem rodó i imprescindible.

Tot es basa en la ficció d’una novel.la en la que algú es sent identificat i que la porta a la realitat; a partir d’aquí, els afectats comencen a buscar culpabilitats. La pregunta és: El fet que la ficció pugui convertir-se en realitat, de qui és la culpa?, del que ha creat la ficció o de qui la interpreta…

La culpa és el tema principal i és present en tota obra. Però qui és el culpable en realitat?. El que escriu l’obra, el que se la llegeix, el que vol cridar l’atenció o la que l’impulsa a fer-ho. Vosaltres ho haureu de descobrir i treure les vostres pròpies conclusions . També es toquen altres temes com el de les manies, l’assetjament  , la infelicitat, la infidelitat o la soledat.

Avui a la Sala FlyHard he tornat a gaudir d’unes interpretacions extraordinàries!!!;unes interpretacions  amb una gran dosis de concentració i un ritme trepidant, que els actors han executat d’una manera increïble. L’obra demana tres actors que interpreten cinc personatges, i dos d’ells doblen personatge amb més dificultat. Mari Pau Pigem, Quim Àvila i Pepo Blasco han treballat de valent els seus personatges i el seus desdoblaments. Uns personatges que en realitat volen ser allò que no són. Em trec el barret davant d’uns grans professionals i d’una feina tan ben feta, però sobre tot m’agradaria destacar la interpretació magistral de Pepo Blasco que ha estat insuperable. BRUTAL !!!

De banda també felicitar a Jordi Busquets, Xavi Gardés i Anna Tantull , per què hi ha molt bona connexió entre ells: la banda sonora, la il.luminació i l’escenografia, tres elements que tenen un paper molt important dins d’aquesta historia. Una història fosca, de suspens però amb tocs d’humor.

Molt bona feina de tot l’equip. Felicitats !!!

No us hi penseu, i correu a comprar les entrades que de segur que s’esgotaran. Un altre imprescindible que no us heu de perdre!!!

Després de qualsevol tragèdia, tothom busca culpables: els afectats, els portaveus de la policia, els polítics, els mitjans de comunicació, la resta de ciutadans... És un mecanisme inherent en la psicologia humana: trobar una resposta lògica a una pregunta que, probablement, no en té cap. Mata el teu alumne parla sobre aquesta recerca de responsabilitats davant d’un fet traumàtic, en general, i, en concret, sobre la influència de la literatura (com a referència de la ficció) sobre els individus. A l’obra, un professor agafa una raqueta de tennis i li rebenta el cap a un dels seus alumnes després d’haver-ho llegit en una novel·la. Aquest fet, esquitxarà a tothom: a la seva dona, al seu fill... però també a l’autor del llibre que li va donar la idea.

El text de Carles Mallol planteja aquest tema amb intel·ligència i humor negre (molt negre), i una habilitat especial per evitar els tòpics, els estereotips i la demagògia. El més interessant, però, d’aquest muntatge és el joc de dualitats que proposa entre les dues famílies: la de l’assassí i la de l’escriptor. En tots dos casos, un pare, una mare i un fill, interpretats pels mateixos actors. Mallol ens parla de dues realitats que s’emmirallen i es retroalimenten i que, juntament amb una tercera (la del llibre), doten al relat una profunditat inusitada. Malauradament, la trama acaba per enredar-se en ella mateixa, caient en certes reiteracions que la desmereixen una mica. Malgrat això, l’espectacle no perd mai el sentit del ritme, l’interès ni l’excel·lent pols dialèctic que es manté durant tota la història. Cal destacar, a més, el treball interpretatiu d’uns fantàstics Pepo Blasco i Maria Pau Pigem, i un Quim Àvila que ja ens va deixar amb la boca oberta a la recent Ricard de 3r i aquí torna a demostrar el seu gran talent com a jove promesa del nostre teatre.

Mata el teu alumne ens presenta una pregunta incòmoda: què passa si algú decideix fer realitat la fantasia que un autor ha plasmat a una novel·la? I si aquesta fantasia consisteix en matar algú, qui seria el responsable? L'assassí? O aquell que li ha donat la idea? Amb aquest rerefons, Carles Mallol signa una comèdia negra i atípica en què assistim a les dues realitats de la situació, la del novel·lista i la de l'assassí. Amb un ritme excel·lent i unes interpretacions magnífiques, a Mata el teu alumne només li falta un final més contundent per ser rodona. Tot i així, un muntatge d'allò més recomanable.

Més informació a Somnis de teatre

I això en un thriller (psicològic o no) és pecat mortal. Parteix d'un bon plantejament, però es va encallant progressivament per culpa de les repeticions. Penso que les coses s'han de fer entendre a la primera i aquí a base del "dale que dale" ens hem avorrit. No diré que els actors ho hagin fet malament, però no és fàcil defensar el que no està ben lligat, i els thrillers han de tenir la estructura perfecte, sense cap error, allò que en diuen fer puntes de coixí.

http://bit.ly/1KlzpVQ