Marry me a little

Marry me a little fa tota la pinta de ser un refregit d'una sèrie de musicals, però tot i aquesta primera percepció (que no deixa de ser real) val la pena deixar-se portar per les melodies de Sondheim. Tot i no conèixer les cançons interpretades brillantment pels dos protagonistes, és impossible no identificar les melodies complexes i les harmonies impossibles de l'autor. Per a novells amb Sondheim: no us quedeu aquí! Sondheim firma grans musicals que no són carrinclons i romàntics com indiquen els tòpics del gènere. Marry me a little gira al voltant de l'amor amb gràcia i delicadesa i (sorpresa!) sense que els dos protagonistes es mirin als ulls. Però, si et vols casar amb ell del tot, Sondheim és molt més que cançons d'amor.

Ja en la presentació de la programació del Teatre Lliure ens va agradar, veure un musical i un Sondheim en la cartellera catalana. Per els amants del teatre, veure que el teatre (sobretot el públic) aposti per el genere musical, és tota una alegria. Amb un escenari minimalista, sense cap tipus de diàleg entre els dos personatges; es construeix una història on la soledat i l’amor/desamor convinen amb les magnífiques veus de Toni Viñals (Premi Butaca al Millor Actor Musical per "La flauta màgica) i Mone Teruel. Tot acompanyat del pianista i director musical Xavier Torras (Over the moon).

Igual que Over the moon, no estem davant d’una obra de teatre, ni d’un musical. És un petit concert coreografiat amb un fil que acompanya a la història de dues persones.Tot i que l’estil musical dels dos actors semblan totalment diferent, les seves veus coordinen amb gran maestria. Tant en aquelles que canten per separat, com les que canten conjuntament. Seguim ....

Marry me a little ve a demostrar que amb el que Stephen Sondheim llença a les escombraries o bé tanca en un calaix es pot construir un musical preciós i emotiu. Fa exactament 20 anys, Nina i Pep Anton Muñoz ja van fer-ne una versió en català dirigida per Pere Planella. Si aquella tenia el to dels musicals catalans dels noranta, aquesta ve a ser una versió encara més sòbria, minimalista i elegant de la història dels dos veïns que comparteixen soledat i desamor durant un cap de setmana. Toni Viñals i Mone Teruel -esplèndida vocalment i també com a actriu- compleixen al cent per cent amb la proposta, molt ben acompanyats del pianista i director musical Xavier Torras. Tot plegat traspua calidesa, honestedat i ganes d'oferir el Sonheim més pur. I és que per alguna cosa estem davant d'un dels compositors més importants del musical nord-americà, possiblement el més complex i també el més brillant tècnicament. Creieu-me. Potser no és dels que fa les melodies més encomanadisses però sí és el que arriba més directament al cor dels espectadors...

Marry Me a little, l'obra de Stephen Sondheim que es representa al Teatre Lliure de Montjuïc, és una obra sincera i d'alta qualitat musical. Ens parla de les vides de dues persones –noi i noia-, totalment normals, podríem ser qualsevol, que, atrapats pel ritme accelerat de la societat, no tenen temps per a l'amor, més enllà de somiar amb la persona ideal. Un musical en el qual es barregen solitud, por i amor, a través d'uns intèrprets – la Mone Teruel i en Toni Viñals- que "despullen" perfectament als seus personatges, ho donen tot en escena i això es percep molt d'a prop des del pati de butaques. La sensació és semblant a la que vaig tenir amb Over the Moon, en la qual un se sent part de l'obra. A més, un dels vincles d'aquests dos musicals, el pianista en Xavi Torras, contribueix i molt a l'alta qualitat musical de l'espectacle. I és que el treball virtuós del Xavi i la magnífica direcció artística del Toni Martín, unit a les peces de Sondheim, un dels més grans compositors de musical, resulta senzillament en un espectacle de molt alta qualitat. Aquí pots llegir una entrevista amb els seus protagonistes ---> http://bit.ly/1gAp2jk

Segur que t'has fet aquesta pregunta mil vegades. Viure sol, envellir, no tenir parella, ser feliç... és possible?

Si la pregunteta t'assalta sovint, ves a veure Marry Me a Little. Un espectacle més proper al concepte de concert teatralitzat, on la trama escasseja però el reguitzell d'excel·lents cançons d'Stephen Sondheim (Follies, A Little Night Music, Golfus de Roma...) et transportaran a un univers de desitjos, somnis i soledat interpretat amb mestratge per Toni Viñals (Premi Butaca al Millor Actor de Musical, 2013) i Mone Teruel.

Les conclusions les hauras de treure tu, però et garantitzo que gaudiras d'una bona estona amb un somriure als llavis pensant: "això m'ha passat".

 

Sondheim torna a la cartellera teatral barcelonina i ho fa sense que encara els amants del gènere haguem oblidat aquell majestuós "A little night music" ("Música per a una nit d'estiu") que ens va portar fa més d'una dècada el Mario Gas i que estava protagonitzat pel Constantino Romero i la Vicky Peña. Com oblidar aquell magnífic "Send in the clowns" ("Que baixi el teló") sobre un escenari! En aquesta ocasió, el Teatre Lliure és qui ens porta un altre dels musicals del compositor, gaudint-lo ara d'una forma més intimista i tenit com a principal aliat la proximitat que ofereix l'Espai Lliure.

Aquest "Marry me a little" compta amb dues grans veus que aconsegueixen moments realment memorables i que arriben a emocionar l'espectador quan sonen plegades. Per contra, malgrat ser excel·lents tant les veus com la música de piano, així com la sonoritat de la sala, hi ha moments en que el volum de l'instrument musical és massa alt en comparació al de les veus, fet que ocasiona que aquestes no acabin d'empastar del tot bé. Això dificulta en algun moment que es pugui gaudir al cent per cent de la proposta (o, com a mínim, en la funció a la qual jo vaig assistir). Tot i això, és tracta d'un bon musical, realitzat amb molta cura i professionalitat, tot aconseguint una bona factura dotada d'elegància i sobrietat. En aquesta línea, l'obra crea una atmosfera adequada gràcies, en part també, a una una cuidada i minimalista escenografia i a una bona il·luminació. Sens dubte, malgrat algunes imperfeccions que podem trobar, com pot ser l'encadenat d'escenes o una millor definició de la història, val la pena apropar-se al Lliure per gaudir d'aquest petit homenatge musical als solters i a la seva solitud.

Tant de bo, el Lliure ens continui portant propostes de teatre musical com aquesta en futures temporades.

Això deia de Sondheim un dels seus intèrprets de Broadway, i hi estic d’acord. Premis Pulitzer, Oscar, 9 Tony! redéu! Capaç de crear obres de gran format, com A Little Night music fins a aquest Merry Me A Little, una mena de collage de temes escadussers amb els que composa una obra romàntica actual. Els protagonistes són incapaços de valorar el seu entorn i es perden en la soledat... però sortosament la parella al final “es troba”. Gran interpretació de Mone Teruel i Toni Viñals, acompanyats per un pianista i arranjador potent i efectiu: Xavi Torras. Senzilla però bona posada en escena, però, és clar, aquí els protagonistes són els actors i la música. Teniu temps fins el 22 de desembre per veure-la. No us la perdeu.