Diuen que Mario Banushi, aquest jove amb arrels albaneses és la cara més nova del teatre grec. Ha dedicat bona part de les seves propostes a estudiar els seus propis vincles familiars i ara a Mami ens regala un poema visual sobre la relació entre mare i fill.
Sinopsi
La pròpia biografia és el punt d’inspiració per a Banushi en aquesta peça que s’acaba de veure fa pocs dies al Festival d’Avinyó. Està dedicada a les mares, així, en plural, ja que el mateix artista va néixer a Albània i va quedar en mans de la seva àvia quan la seva mare va marxar, a peu, a buscar feina a la veïna Grècia. Amb 6 anys també hi va anar a viure i allà es va formar i hi treballa actualment, sense oblidar ni les arrels ni aquesta àvia a qui anomenava mare ni la jove mare biològica a qui veia amb certa freqüència. En aquesta relació, i en l’univers personal del creador, l’amor és aliment, nutrició.
Mario Banushi
Mami és una nova mostra del talent i del teatre altament visual que fa Mario Banushi, un creador de 26 anys que és considerat una de les figures més renovadores de l’escena grega actual. L’any 2020, quan es va graduar a l’escola d’art dramàtic, va fer un primer curt, Pranvera. El seu debut teatral, però, va ser durant la pandèmia, amb un muntatge titulat Ragada, que es va representar en un domicili real. Poc després, el 2023, va presentar Goodbye, Lindita, una peça sense paraules que presentava el dol d’una família davant la mort d’un dels seus membres i que va ser un gran èxit entre un públic fascinat pel personal llenguatge escènic de Banushi. La tercera i darrera creació escènica fins al moment havia estat Taverna Miresia – Mario Bella Anastasia, homenatge a la taverna familiar que regia el seu pare a Albània.
