Tot el que necessites per anar al teatre

L'onzena plaga

L'onzena plaga

TRILOGIA: TOT PELS DINERS

Amb Mammón, Cleòpatra i L’onzena plaga fem el mapa d’on són els límits íntims d’allò que estem disposats a fer per diners. La cultura, l’entorn social i la vida de parella articulen temàticament els tres espectacles, units pel fil conductor d’un dels personatges, Dylan Bravo. Es presentaran consecutivament de l’abril al juny a l’Espai Lliure. Un projecte en coproducció del Teatre Lliure i La Brutal.

L’ONZENA PLAGA:

Una parella, que no es pot separar per qüestions econòmiques, intenta mantenir una aparença de normalitat fins que un element tòxic surt a la llum i revela la podridura de la seva quotidianitat més íntima.
Aquesta obra no vol parlar de la parella, sinó de com l’estructura mercantil ho destrueix tot. Quan arriba l’onzena plaga, no et queda més remei que tancar bé les persianes, posar-te el Messies de Händel i cridar ben fort.

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Llorenç Prats Canals

    La Kompanyia del Lliure ens ha tornat a regalar una vivència extraordinària, Més enllà de l’obra, correcta i amb una estructura (mai el to, no se’m malentengui) de comèdia d’embolic. Una comèdia d’embolic tràgica. Més enllà del muntatge, més enllà de la presència, sempre impecable del David Selvas, aquesta generació d’actors joves i extremadament solvents ens ha tornat a submergir en un món (malgrat el tema) de frescor i autenticitat interpretativa. La veritat a l’escenari. Jo no sé a qui devem aquesta naturalitat (en el millor sentit de la paraula) amb què revesteixen una vegada darrera l’altra els seus personatges. Però beneït sigui!
    Avui, l’obra voltava entorn de la Mima Riera i ens ha demostrat ser una actriu extraordinària: ja, no demà passat, no, ja! Com dic sempre: que no t’espatlli mai l’ “ofici” Mima. Però podia ser qualsevol altre actor o actriu de la Kompanya (quin luxe) o d’altres, com la Bàrbara Roig davallant al fons del mar de Lampedusa; era aquesta obra, però podia ser Els Animals de Companyia de l’Estel Solé, posem per cas; era el Lliure, però podia ser la Sala Atrium. Estem de sort de conviure amb aquesta generació d’actors i actrius tan professionals, tan valents i tan autèntics.

    I deixeu-me celebrar, per acabar, l’esplèndida temporada que ens ha regalat el Lliure. Felicitats i gràcies a tots, que personalitzo en la saviesa del seu director Lluís Pasqual.

    13/06/2015
Articles relacionats
‘Tot pels diners’: tres obres, un personatge comú i cinc autors

‘Tot pels diners’: tres obres, un personatge comú i cinc autors

7 abril 2015

El Teatre Lliure presenta el cicle Tot pels diners, on Marcel Borràs i Nao Albet dirigeixen Mammón, Ivan Morales Cleòpatra i David Selvas L’onzena plaga. Teatre Lliure, dimarts al matí. […]