Lontano blu és una col·laboració entre l’Argentina i Itàlia. L’obra codirigida per Ignacio Gómez Bustamante i Nelson Valente (Banfield Teatre Ensamble) és un assaig sobre si mateixa. És mentre transcorre. Barreja la realitat amb records i pors, i desenvolupa aquesta angoixa a través de metàfores, simbologia, surrealisme, ironia i humor.
L’actriu (Manuela De Meo) repeteix un monòleg i l’actor (Pietro Traldi) tracta d’explicar-ho. Tot d’una, l’argument es va convertint cada vegada més profund. La parella, va endinsant-se en el món dels seus pensaments i ens van relatant les seves anècdotes sobre les seves suposades vides; la idea de com van néixer i com van a morir es converteix en una obsessió contínua.
Què volen dir en la meva vida la vida i la mort d’una persona estimada?
L’obra no pretén quedar-se a l’abstracció conceptual, sinó que permet repensar el propi lloc en el món, sobre el nostre temps passat i futur. Per aconseguir-ho es prou d’una escenografia molt simple: unes cadires de fusta, una taula i la il·luminació.
Teatre de poesia, reflexiu, d’assaig que equilibra raó i cor.
