Li/ea/ving, acte 1

‘Li/ea/ving, acte 1’ és una bona manera de posar-se en la pell d’aquells que un dia es veuen forçats a fer les maletes i fugir per canviar el seu destí, a la recerca d’un futur incert, però convençuts, que serà millor que el seu present.

Sigil·losament quedes immers dins la trama de les tres històries d’exili que es desenvolupen dins del teatre La Vilella –antiga fàbrica de sifons, al Poble Sec– i dels carrerons que l’envolten. Uns escenaris hostils que, amb la foscor de la nit, l’olor d’antic i el fred, et transporten a una altra època o ciutat.

Els monòlegs no tenen una relació de continuïtat entre ells –introducció, nus i desenllaç– sinó que estan connectats per un mateix objectiu, el desig d’aconseguir l’alliberament. El Carles García-Llidó, l’actor que encarna un activista, o més aviat un guerriller, somia en com ha de ser el món a partir d’un fet traumàtic li va ocórrer quan era petit. La Kima, protagonitzada per la Rosa Alba, fa posar els pèls de punta quan transmet l’angoixa que pateix des que està casada. I el Jordi Pérez i Soldevila, l’autor i director, representa la figura d’un pare encasellat que vol deixar de ser un fantasma per als seus fills.

Teatre actiu i de quilòmetre 0 són característiques idònies per aquesta funció. Els actors s’acosten a l’espectador dirigint-se de molt a prop, de tu a tu. Els inclouen en cadascun dels relats, per això cal utilitzar els cinc sentits per entendre millor la intenció de la peça, el drama dels emigrants que moren al Mar Mediterrani.

L’obra forma part de “The Li/ea/ving Project” que s’emmarca en Breus, una trobada al voltant de peces teatrals curtes, amb un temàtica social concreta. En aquest cas, el muntatge parteix de la necessitat cada cop més urgent, en les societats actuals de marxar per poder sobreviure. Mitjançant la tècnica site-specific es pretén que el públic s’endinsi en cada situació colpidora i humanitzar aquest fenomen. Gràcies a l’esforç i expressivitat dels actors aconsegueixen fer sentir que també et pot passar a tu.

Ja teníem ganes d'una nova producció de la companyia Sargantana, que amb aquest muntatge s'apropa als 15 anys d'existència.

La companyia Sargantana es va crear l'any 2003 com un espai per a l'experiència, reflexió i comunió amb el públic. L'any 2009 inicien el grup de recerca "La Cuina" per desenvolupar noves dramatúrgies i un sistema d'interpretació que els hi permet arribar a l'espectador. Deu anys més tard de la seva creació, en 2013, la companyia obre la Vilella.

Jordi Pérez i Soldevila és l'autor de la dramatúrgia, i la dirigeix, sent també un dels intèrprets, juntament amb Carles García-Lladó i Alba Rosa.

Presenten tres monòlegs que parlen de l'exili a través de tres històries. Són tres persones que ens donen testimoni de la seva lluita per sobreviure en una societat que només els hi permet això, sobreviure amb dificultats. Tres motivacions absolutament diferents els obliga a enfrontar-se a la decisió més difícil de la seva vida: quedar-se o fugir.

Vivim amb ells els últims moments abans que abandonin per sempre la seva llar.

Tres monòlegs a curta distància en tres espais diferents, que el públic recorre al llarg de la vetllada. El recorregut també juga un paper destacat en el muntatge. Emigrants, refugiats, expatriats… tots sota l’etiqueta d’immigrant en els països d’arribada.

El títol de la peça juga amb les paraules “Viure” i “Sortir”, una síntesi del diàleg que pretenen provocar. Una peça que vol ser una exploració de la idea d'èxode.

Una proposta per a tots els que busquin un teatre entretingut que no d'entreteniment. Un procés de creació viu, que permet a la peça créixer amb les contribucions de creadors d'arreu del món (amb els que es fan i faran trobades) i també les del públic.

Malgrat que en Teatre, nosaltres no som massa partidaris de les històries curtes, aquestes que ens ofereix la proposta, malgrat que són provocades per esdeveniments molt diferents, tenen un fort lligam que les uneix i que ens conviden a reflexionar.

Una proposta trencadora, no convencional i diferent que ens ha agradat.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ