L'esfondrament de la casa Usher

L'ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER amb direcció i dramatúrgia de Pablo  Ley, una proposta que nosaltres ja vam poder veure l'any 2017 al teatre Eòlia (ressenya en aquest enllaç). No acostumem a repetir produccions, però en aquest cas ens havien assegurat que era una "altra proposta" millorada, sota la direcció d'actors de Tony Casla i amb Núria Bonet com a protagonista.

La sala, plena d'una "boira" espessa, ens acull. Al fons, asseguda en una cadira, una noia vestida de blanc espera immòbil. De cop la foscor. Ella comença a descriure la casa, el bosc, el llac, .... I a les fosques visualitzem allò que ens descriu. Quan es fa la llum ella ens parla del temps marcat per un rellotge de paret, i ens fa "veure" les arrels dels arbres que s'estenen per sota dels fonaments de la casa.

Ja en aquest moment copsem l'extraordinària feina interpretativa que ens regalarà Núria Bonet. Durant tota la representació no podrem deixar de mirar el seu vestit blanc, els seus ulls, la seva mirada penetrant i els seus magnífics canvis de registre.

El relat original d'Edgar Allan Poe (Boston 1809-Baltimore 1849) és la història de dos germans, Roderick Usher i Lady Madeline, víctimes d'una estranya malaltia. El narrador és un amic de la infància de Roderick que els visita. Tots dos mantenen llargues converses. Ella és una ombra que passa en la llunyania. La mort sobrevola en tot moment la narració.

Pel que fa a la posada en escena, l'ambientació aconseguida a la sala és absolutament claustrofòbica.  La música i l’espai sonor de Javier Gamazo i la il·luminació de Conchita Pons són espectaculars.

La feina actoral de Núria Bonet i la direcció de Tony Casla, ambdós exalumnes de l'escola Eòlia, és magnífica. Des del minut zero ens sentim atrapats en aquesta sala que respira horror per tots els racons.

Per posar un però, potser ens ha grinyolat una mica, a l'inici, l'ús del micròfon, per amplificar les paraules de Lady Madeline dites en la foscor, aconseguint en un primer moment l'efecte desitjat que es trenca quan amb la llanterna, la veiem. Però ha estat només el moment inicial. Després ens hem quedat atrapats en la història.

El text quasi poètic, la dicció, el moviment i gestualitat de la Núria que ens mira als ulls interpretant els tres personatges, i la posada en escena, ens han fet assegurar, en sortir, que pagava molt la pena venir a veure de nou aquesta proposta que ens ha deixat meravellats.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

 

Una única actriu ens explica la història i al mateix temps interpreta tots els papers del relat. Una jove Núria Montes que ens ha captivat per la seva narració, sentida de tal forma que ens ha fet visualitzar el que ens estava descrivint i, fins i tot, ens ha fet sentir les olors del bosc, del llac, de la casa, .... Ens ha fet veure la boira que envolta la casa i la foscor de l'interior.

Una actriu que ens mira directament als ulls sense perdre ni una paraula ni l'absoluta i perfecta sincronització amb l'espai sonor de Javier Gamazo, que amb les notes dissonants de la seva música evoca una atmosfera ombrívola i terrorífica.

La història que explica, amb una prosa gairebé poètica s'enquadra dins del gènere de terror. Explica la història de dos germans, Roderick Usher i Lady Madeline, que són víctimes d'una estranya malaltia.

Un amic de la infància de Roderick els visita i intenta entendre quin és el mal que els afecta. Quan arriba a la casa ella ha mort, i l'han enterrada a la cripta però passeja com una ombra per tota la casa. A l’obra original aquest amic és el que explicava la història.

Lady Madeline és, en el relat de Poe, un personatge fugaç com una ombra que passa en la llunyania. En aquesta proposta, ella és qui ens explica la història des del seu punt de vista. Els seus ulls són els ulls que ens miren en la foscor i ens glacen l’ànima.

Una obra gòtica que explora escènicament el gènere de terror i que paga la pena veure, per veure treballar Núria Montes, actriu andorrana que hem pogut veure a la sèrie televisiva La Riera i que va formar part del grup de laboratori de teatre jove, Els Malnascuts, a la sala Beckett participant en la proposta "Bereshit. Gènesi o en el principi" el passat mes de juny.

Per llegir l'apunt original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ