Tot el que necessites per anar al teatre

Les altres mares d'en Kaspar Hauser

Les altres mares d'en Kaspar Hauser

Amb el referent del cas Kaspar Hauser, “el nen salvatge”, que ha donat motiu a múltiples versions artístiques, Felicia Zeller (Stuttgart, 1970) s’ha consagrat en l’escena alemanya com una autora hiperactiva i una mestra en els jocs del llenguatge. Per escriure Kaspar Häuser Meer, Zeller s’ha documentat en la quotidianitat de tres assistents socials i el seu treball en el ministeri públic. El resultat és un drama social sobre la necessitat d’ajudar i la impossibilitat d’ajudar a tothom, però també una peça carregada de sarcasme i ironia.

SINOPSI

Les altres mares explica el dia a dia de tres assistents socials que estan immerses en una situació en la qual la realitat supera qualsevol intent per controlar-la. Aquesta impossibilitat de control, en la qual la planificació és un instrument inútil, o almenys està sempre un pas enrere de la realitat, provoca una profunda frustració en els personatges que no solament es reflecteix en el seu treball, sinó també en la seva vida. La realitat tira per terra qualsevol aspiració per fer les coses bé i de manera coherent.


Valoració espectadors
  • Sonia Sala Ortiz

    No em va agradar gaire.
    Les actrius s’hi esforcen i no ho fan malament…..però l’ obra no té ritme i el guió és pobre.

    17/12/2015
  • All Verd

    Qùe puc dir?
    Que va decebre’m…

    Desde l’inici vaig tenir una sensació de mareig i sense sentit. Pensava que seria temporal, per transmetre el que senten les Assistents socials…Però aquesta sensació es va allargar tota la obra, i per tant es un fracàs com a obra de teatre. Fins a tal punt que pateixes perquè veus que les actrius, malgrat ser fidels al text i tenir talent, energia i estar-hi de ple, no poden treure mes suc a un text buit i laberíntic.

    En realitat vaig anar-la a veure perquè sóc Treballador Social, i malgrat actualment no exerceixo la professió si que hi he treballat. I he estat en equips d’intervenció, potser no concretament el que ens fotografia la obra, però semblants. I segurament va documentar-se, pero crec que algú li ha de dir a l’autora que s’equivoca, ja que els equips no anem patint així tot el dia, ni aquesta es l’actitud predominant. Potser en moments puntuals tenim dolor i estress, es evident. I ens frustrem, es clar! pero a la llarga com creieu que solventem aixo??? Doncs perquè girem la truita i de fet es a la inversa: normalment els equips d’intervenció acabem rient-nos molt! fent broma de gairebè tot, de vegades fins i tot sens en va de les mans.

    Per tant aquesta angoixa que et fa passar la obra seria potser “lógica” els primers minuts, per posar-te en situació. Però acaba sent absurda.

    D’altre banda crec que la sinopsi del cartell no es justa amb l’espectador…¿Sarcasme i ironia? No en vaig veure enlloc…

    En fi, em sap greu per les actrius, però es un desastre de guió i de plantejament.

    13/11/2015
Articles relacionats
Churchill, Zeller, Jelinek; un trident insòlit a la cartellera barcelonina

Churchill, Zeller, Jelinek; un trident insòlit a la cartellera barcelonina

26 novembre 2015

“Amb la crisi se segueix fent el mateix teatre que es feia abans, però sense diners. Enlloc d’aprofitar per fer una revolució creativa, s’ha apostat per fer tot el contrari: […]