Tot el que necessites per anar al teatre

Lear. La caça de l’home

Lear. La caça de l’home

Aquesta és la trista història d’un home. Fins avui, havia estat una persona afable i havia tingut una vida tranquil·la. Ara, ja vell, deixaria de treballar i es dedicaria a no fer res en particular. Tornaria per última vegada amb les mans a la butxaca cap a casa, on l’esperarien els seus fills, les seves petites coses i la casa per recollir-lo. Però tornaria amb l’estranya convicció d’haver de fer encara alguna cosa perquè la seva vellesa conclogués amb dignitat. Aquest és, doncs, el final de la trista història misteriosa d’un home que intentà abordar la divinitat, que es va voler plegar a la seva animalitat i que acabà compadint-se en la seva humanitat. Només el final de la trista història d’un home.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Hebert

    Fa de mal dir però no l’he entés. Ja no em vaig atrevir amb l’obra d’on aquest Lear és un fragment (les 7 hores de F.R.A.U.). I això no vol dir que m’hagi avorrit. D’entrada perquè veure l’Oriol Genís sempre és un plaer i pocs actors podrien encarar aquest text com ell. Gairebé despullat, absolutament immòbil, xiuxiueja, un diria que parla per a ell mateix, un text densíssim, difícil de seguir, que seria complicat d’entendre fins i tot llegit.
    I mig de la meva confusió, sense cap gest, cap ganyota, el veig plorar a estones, i aquestes llàgrimes discretes s’encomanen. Les paraules (en una obra que parla molt de la llengua) que diu i sent l’atravessen, els ulls contínuament humits, i la buidor i tristor dels seus ulls cecs i de la seva ànima, ara que s’acosta la fi dels seus dies, t’arriba del tot.

    25/06/2017