Sinopsi

El Teatre Akadèmia continua la seva programació pròpia amb una proposta d’un dels directors de la casa. Emilià Carilla s’enfronta a un text que juga amb el tema de la creació artística, amb la complicitat de Francesc Garrido i Alícia González Laá. És la primera vegada que es representa a Barcelona un text d’Ève Bonfantil i Yves Hunstad, artífexs de la companyia de teatre La Fabrique Imaginaire. Ells van ser també els actors de l’obra original, la qual ha omplert teatres i festivals amb una excepcional resposta de la crítica i del públic.

SINOPSI

En una sala hi ha el públic, com tots els espectadors que esperen una funció de teatre. A la cinglera hi ha uns personatges, ells no esperen res. A l’escenari, dues cadires sàviament posades darrere una taula. Una dona i un home encarant el moment: A la vora de l’aigua és una peça en procés de ser escrita i ells seran els autors i els personatges de l’obra. Tots ells són allà per compartir un migdia arran de l’aigua, arran del públic, com davant d’un mirall misteriós.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 4

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Elsa Álvarez Forges
Teatre Barcelona

Teatre dins el teatre

Sóc una gran entusiasta del teatre dins el teatre, com de la literatura dins la literatura. Tant una cosa com l’altra són un joc de miralls molt atractiu i intel·lectualment molt estimulant que ens transporta a realitats gairebé paral·leles. Això és exactament el que passa a A la vora de l’aigua, de la companyia belga La Fabrique Imaginaire, integrada pels dramaturgs Ève Bonfanti i Yves Hunstad. Amb només una taula verda i dues cadires com a escenografia, els dos actors-autors ens expliquen una història dins la història.

La funció s’inicia en un moment indefinit de manera informal i veiem els autors, que parlen de l’obra que han escrit i que estan a punt de començar a assajar. Però al cap d’una estona es converteixen en els actors d’aquesta obra, de la qual fan tots els personatges indistintament. Es tracta d’una comèdia bucòlica i naïf de la qual interpreten una escena que passa en un prat a la vora de l’aigua. L’aigua del llac és l’espai on hi ha assegut el públic real.

El joc de miralls és original i divertit. A la primera part tenen més protagonisme els autors, que reflexionen sobre l’escriptura teatral, l’obra que han escrit i que encara volen polir, i sobretot, les didascàlies —en diríem les acotacions. A la segona part els autors desapareixen gairebé del tot i veiem l’escena final de l’obra. Però tot plegat passa de manera continuada, sense talls, amb el flux de text molt ben enllaçat.

Francesc Garrido i Alícia González Laá són els autors-actors. A ell se li nota molt d’ofici, ja que actua amb una gran naturalitat i ens fa molt còmode i real el personatge. En canvi, Alícia González Laá, tot i l’esforç visible que fa, es veu encarcarada, amb expressions facials postisses que no arrodoneixen la seva interpretació, com sí que passa amb la de Garrido. Ara bé, hi ha bona química entre tots dos i sumat a un text altament estimulant, A la vora de l’aigua esdevé una obra molt recomanable, amb direcció d’Emilià Carilla, al Teatre Akadèmia.

21/10/2014
san

Si nos es por la calidad de los actores que te hacen la obra mas amena en algunos tramos,es bastante soporifera y densa.Dos autores inmersos en la creacion de su propia obra que involucran al espectador en su desarrollo,la pena que la obra en cuestion y los personajes es de patio de colegio.

24/10/2014
Jordi Casas Duocastella

Interessant obra que trenca la narrativa convencional del teatre per submergir l’espectador en el procés creatiu d’un text. Tot i que en algun moment pugui ser pesada i derivativa, és admirable la valentia d’adaptar una obra diferent, i les interpretacions impecables de Francesc Garrido i Alícia González Laá fan que sigui una experiència recomanable.

18/10/2014
Llorenç Prats Canals

De què tracta aquesta obra? Aparentment del procés de creació, però la vaig veure en una sessió amb col·loqui i no ens arribàvem a posar d’acord. Per al director era una obra sobre el procés de creació teatral, per a d’altres tractava sobre els límits, o bé sobre l’evolució, des del big bang fins a la física quàntica, una altra participant estava obsessionat en saber si els autors reals pretenien retratar uns autors personatges que escrivien una obra bona o delenta… Sí, el text tracta de tot això, i de la seducció, i de tantes coses més. Crec que els autors -reals- hi han abocat una bona colla d’idees per fer reflexionar, però que, en lloc de fer-ho directament, es valen dels autors-personatges, la seva curiosa interrelació i la dels personatges-personatges, que interactuen entre ells i amb els autors-personatges, per anar-les desgranant -no sé si per pudor, perquè no els quedés un discurs pretenciós, o perquè realment, com deia el director, el tema central és la creació teatral en ella mateixa-.
En tot cas, aquest joc, en mans d’Alícia González i Francesc Garrido, agafa una frescor, una vivacitat i fins i tot una gràcia, que fa que t’impliquis completament amb ells, amb els actors-actors, els actors autors-personatge, i els actors personatge-personatge. I les reflexions que hi pugui haver -si n’hi ha- passin com angelets bufadors que s’enganxen a cadascú, uns o altres, segons les seves pròpies qüestions i sensibilitat. Tothom sent el que vol sentir.
Mén enllà de tot això queda una nit de teatre màgica, amb un joc al que ens conviden els actors-autors i que, si us deixeu portar, us farà disfrutar de valent. Però sobretot, mentre participeu del joc, no cometeu l’estupidesa de preguntar-vos: de què tracta aquesta obra? Si us inquieta ja ho fareu després…

11/10/2014

Deixa la teva opinió