Tot el que necessites per anar al teatre

La mare

La mare

Emma Vilarasau protagonitza un relat sobre l’amor maternal, a La Villarroel

Es pot estimar massa un fill, fins al punt de perdre les ganes de viure en el moment en què marxa de casa per viure la seva vida? La mare és una obra directa que parla de la dificultat i el dolor que sent una dona en perdre el seu rol de mare al llarg dels anys. Emma Vilarasau és l’Anne, una mare entregada que ho perd tot menys la capacitat de patir i somniar.

El text el firma Florian Zeller, considerat el millor dramaturg francès contemporani, i la direcció va a càrrec d’Andrés Lima, un dels directors europeus més cotitzats. Geni de l’escena, va ser un dels artífexs de la desapareguda companyia Animalario, o de Les Bruixes de Salem que vas poder veure al Grec 2016, Festival de Barcelona.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • És un tipus d’obra teatral on no hi ha una seqüència lògica d’escenes. Cadascuna aporta un nou punt de vista que et canvia la trama del que acabes de veure. Si t’agraden les obres que et fan pensar i replantejar-te el que veus, aquesta és ideal.

    Posar a l’escenari a Emma Vilarasau en el paper de la Mare ja és assegurar-se el tret. Molt espectacular i encertada. I complementant-la, sense restar-los importància, tenim la resta de la família amb Pep Pla, Òscar Castellví i Ester Cort. Una interpretació molt ben unida. On els punts de vista lluiten entre si durant totes les escenes.

    El teatre La Villarroel ambientat com una casa amb dos grans finestrals és ideal per aquesta obra. La il·luminació i so van estar molt ben units que van complementar perfectament al desenvolupament de l’obra.

    Si t’agraden les obres amb “flashbacks”, és recomanable.
    Si encara no s’han esgotat les entrades, aneu-hi que disfrutareu.

    14/04/2017
  • cesar s

    Densa y reiterativa,si alguien la recomienda es pq no lo quiere mucho.Flojo texto,insipido,entrando en bucle y durmiendo al personal.

    07/04/2017
  • Brillant Emma Vilarasau. Mai abans una escenari havia merescut fer la competència a les pantalles en efectes d’immersió psicològica; gràcies a l’aposta d’una posada en escena cuidadíssima i més arriscada l’espectador és substancialment el cervell de la protagonista. Tot això sense les armes de la pantalla ni el poder de l’estira i arronsa de plans, del joc (més fàcil) de temps.

    05/04/2017
  • ignasi tomás lopez-doriga

    https://culturayalgomas.wordpress.com/2017/03/08/la-mare-estudio-de-una-obsesion/

    08/03/2017
  • Malauradament és d’aquells obres que no pots recomanar a ningú. El text complicat i en alguns moments reiteratius i confús.
    En general bons interpretacions però el conjunt fluix, en definitiva una direcció poc encertada.

    10/02/2017
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Emma Vilarasau está espléndida interpretando a una madre obsesionada con su hijo! Una madre que no soporta la ausencia de su hijo que ha volado del nido familiar para vivir su vida!
    Brava!!
    Otra cosa es el texto y la historia como nos la cuentan. Me ha parecido mega confusa y no me ha acabado de quedar claro!
    Salgo del teatro con demasiados interrogantes sin resolver

    01/02/2017
  • Avui a La Villarroel he estat veient aquesta obra escrita pel francès Florian Zeller i dirigida per Andrès Lima. A mi el text no m’ha arribat i és perquè crec que exagera i treu de context el tema que no és altre que el síndrome del niu buit, molt novel·lesc per tocar la fibra de l’espectador, però que amb mi no ho ha aconseguit ni emocionat. L’escenografia m’ha resultat extremadament pobre i desangelada. Pel que fa a la interpretació, tot el pes de l’obra recau en Emma Vilarasau que un cop més, està extraordinària. Pep Pla (a qui des que estava de director de TNT no veia) i Òscar Castellví, més que correctes i Ester Cort poc puc valorar perquè no està mes de 10 minuts en escena. En aquest cas no puc dir que no la recomano perquè el del text segurament a molts us agradarà però és que a més només per veure a Vilarasau val la pena anar-hi.

    01/02/2017
Articles relacionats
Andrés Lima: ‘Si es considerés el teatre com un bé públic, podríem estar al nivell del Canadà o Berlín’

Andrés Lima: ‘Si es considerés el teatre com un bé públic, podríem estar al nivell del Canadà o Berlín’

2 febrer 2017

Després de dirigir l’espectacle inaugural del Grec de la passada temporada, Les bruixes de Salem, Andrés Lima (Madrid, 1961) torna a Barcelona per encàrrec de Focus i La Villarroel per […]

Focus celebra 30 anys amb 50 espectacles i la reivindicació d’una cultura ‘que s’allunyi de Google i la banalitat’

Focus celebra 30 anys amb 50 espectacles i la reivindicació d’una cultura ‘que s’allunyi de Google i la banalitat’

5 setembre 2016

Clara Segura, Emma Vilarasau, Julio Manrique, Carmen Machi i Mario Gas són alguns dels noms destacats d’una temporada on el Grup Focus, que gestiona el Teatre Romea, La Villarroel, el […]