Comprar entrades per a La marca preferida de las hermanas Clausman

 

“La marca preferida de las hermanas Clausman” és una obra de Victoria Szpunberg, que es va estrenar a l’abril del 2010 al Teatre Tantarantana amb el suport de la Sala Beckett, on s’ha pogut veure nou anys després, coincidint en que Victoria Szpunberg n’és l’autora resident d’aquesta temporada.

Aquesta obra forma part d’un treball sobre La fragilitat de la memòria, que ens convida a reflexionar sobre les conseqüències físiques i psicològiques produïdes per la repressió política.

Maria Rodríguez i Diana Torné, les dues actrius que van interpretar a les dues germanes Clausman ara fa nou anys, repeteixen experiència.

Les germanes Clausman són la Sara (la germana gran) i la Valentina (la germana petita). Viuen en un pis prop de Barcelona, que jo identifico, com El Masnou, el poble veí al meu, i lloc de residència de l’autora (la discoteca del Port, la platja,...). La història la situo als anys 70 (a la ràdio s’està transmeten el Festival d’Eurovisió. Espanya hi participa amb la cançó “Bandido” de les Azucar Moreno).

Victoria Szpunberg és filla d’immigrants argentins que van haver de fugir del seu país durant la dictadura argentina dels anys 70. Tot i que el text es basa en fets reals, no és del tot fidel a la realitat de la pròpia autora. Passat i futur, realitat i ficció s’uneixen per crear un llenguatge i un imaginari en el que se’ns descriu l’exili d’una família durant l’última dictadura argentina.

“La marca preferida de las hermanas Clausman” ens parla de la dificultat d’adaptació i acceptació que pateixen els exiliats i dels problemes d’identitat i de com se senten els seus fills. “Tenemos que conservar nuestras raices”

Ens parla de por, de soledat, de repressió, de tortures, segrestos i centres clandestins, de les conseqüències físiques i psicològiques que pateixen aquelles persones que van viure en pròpia carn la dictadura.

Però també ens parla de somnis, de passar pàgina, de superació, de futur. Passat i present. Dues realitats i dues cultures diferents.

Penso que el tema és molt interessant i que la interpretació de totes dues actrius és molt bona. Tot i així, crec que l’obra és molt complexa i difícil d’entendre. Personalment se m’ha fet una mica lenta.

Recomano de llegir el text i la biografia de l’autora abans d’anar a veure l’obra.