La Bohèmia

“LA BOHÈMIA” és un concert teatralitzat centrat en la darrera etapa, la de postguerra, amb la “chanson” més coneguda (que em pirra). No vol ser un estudi històric sinó transmetre -sense la part més dura- què va ser allò, viure intensament el ser artista, aferrat a la llibertat individual i a transmetre l’allau de poemes, cançons i històries que portem dins.
Trobem el que esperem: les peces clàssiques (Piaff, Brassens…) i el jove aspirant a artista, sense un ral, entre dones i alcohol, que persegueix la llibertat, el plaer i les idees a cafès plens de fum. Potser falta una mica de revolució. A mí em va agradar, la veritat.
Com en la majoria d’aquestes propostes híbrides, jo gaudiria més si es quedés només amb la part musical, on recau el pes de l’obra. La història és un xic confusa però gairebé tota és en delicat vers, amb el que es manté la musicalitat de la proposta. Les cançons han estat (sort!) perfectament adaptades i traduïdes amb vocabulari i expressions que conjuguen la poesia amb la senzilla quotidianitat del què s’explica i et van encomanant el desig d’haver-les inspirat.
em va encantar assistir a un bon concert de chanson amb música en directe (acordió), bones veus (especialment Xuel Díaz i Víctor Vela) i curoses adaptacions de les lletres.