Tot el que necessites per anar al teatre

La Bohèmia

La Bohèmia és un espectacle de petit format escrit i dirigit per Agustí Humet que proposa un viatge al Paris de principis del s. XX. A Montmatre, l’absenta, el Molin Rouge…

SINOPSI

La Bohèmia és un petit concert teatralitzat, condimentat amb algun toc de poesia i un xic d’opinió. Un viatge despullat a l’essència d’un repertori d’una sensibilitat extraordinària i una immensa bellesa. Perquè, de bohemis, tots n’hem estat en algun moment o altre. D’alguna manera o altra.

Bogeria, fragilitat, tremolor, revolució, surrealisme, picardia, amor, melangia, llibertat, record, ruptura i anhel. Un recorregut senzill alhora que agosarat pel com, per a nosaltres, continua prou vigent una manera de viure, conviure, sentir i compartir. Un recorregut per la nostra passió per l’art, la cançó i la bellesa. Un petit esbós d’una època, d’un estil, d’una música i d’una manera de fer que han quedat als nostres cors i ens fan frisar per mostrar el que tenim per dir sobre tot el que tantes vegades hem sentit.

Video
Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Hebert Parodi

    “LA BOHÈMIA” és un concert teatralitzat centrat en la darrera etapa, la de postguerra, amb la “chanson” més coneguda (que em pirra). No vol ser un estudi històric sinó transmetre -sense la part més dura- què va ser allò, viure intensament el ser artista, aferrat a la llibertat individual i a transmetre l’allau de poemes, cançons i històries que portem dins.
    Trobem el que esperem: les peces clàssiques (Piaff, Brassens…) i el jove aspirant a artista, sense un ral, entre dones i alcohol, que persegueix la llibertat, el plaer i les idees a cafès plens de fum. Potser falta una mica de revolució. A mí em va agradar, la veritat.
    Com en la majoria d’aquestes propostes híbrides, jo gaudiria més si es quedés només amb la part musical, on recau el pes de l’obra. La història és un xic confusa però gairebé tota és en delicat vers, amb el que es manté la musicalitat de la proposta. Les cançons han estat (sort!) perfectament adaptades i traduïdes amb vocabulari i expressions que conjuguen la poesia amb la senzilla quotidianitat del què s’explica i et van encomanant el desig d’haver-les inspirat.
    em va encantar assistir a un bon concert de chanson amb música en directe (acordió), bones veus (especialment Xuel Díaz i Víctor Vela) i curoses adaptacions de les lletres.

    04/01/2017