Kilòmetres

Quan comença el monòleg intuïm que anirà sobre les vivències d'alguna família al llarg d'una colla d'anys, però no és fins una mica més endavant que descobrim que és la família de la pròpia actriu. A partir d'aquí tot  adquireix una altra dimensió, ja que llavors sabem que estem sense cap mena de dubte davant d'un bell exemple de teatre-testimoni. Haig d'admetre que sempre m'ha interessat aquest subgènere, tot  i que també reconec que té el perill d'enrocar-se en si mateix i acabar interessant només als seus protagonistes. Al principi de Kilòmetres, l'allau de xifres i l'aparició de personatges -molts personatges- ens fa pensar que ens enfrontem a l'escenificació d'un arbre genealògic o a una simple passejada pels àlbums de fotos dels Yanes-Alemany o els Font-Valls. És una mica més tard quan comencem a veure que l'emoció, la tendresa i la generositat de Meritxell Yanes omplen tots els períodes entre una data i una altra, entre un personatge i tots els seus descendents... Ella és el compendi i la conseqüència de tots ells, i és per aquí per on ens guanya i ens convenç, a part de ser una gran actriu i tenir una naturalitat i una empatia que connecten de seguida amb l'espectador. D'altra banda, la dramatúrgia de Marilia Samper potser podria haver estat un pèl més lleugera i centrar-se en les emocions i no tant en els fets. Sabem, però, que no era una tasca fàcil, i tot i així el resultat de l'espectacle -sobretot en el seu tram final- és un digne exemple del gènere en el que s'inscriu.

Ara que, darrerament, s’ha posat de moda el teatre documental, resulta tan curiós com interessant que Marilia Samper hagi decidit transformar el gènere per posar l’accent en la primera persona i els records familiars. Amb aquest muntatge que escriu i dirigeix, fa servir l'arbre genealògic i textos biogràfics (com el diari d'una àvia) de la protagonista (l'actriu Meritxell Yanes) per donar veu a testimonis anònims que, no obstant això, són part imprescindible i molt valuosa de la nostra història col·lectiva. Lluny de ser un exercici capriciós, Kilòmetres transmet una gran generositat, una bona dosi de tendresa i una universalitat molt autèntica. Feta amb el cor a la mà, però, la complexa realitat familiar de la narradora entorpeix el ritme, complicant-se en un entramat de germans i germanes que no acaba mai i que ens impedeix seguir la trama amb naturalitat. Aquest problema provoca una baixada d’intensitat i interès en el segon terç de la proposta. Afortunadament, una posada en escena efectiva i l'actitud propera i carismàtica de Yanes ajuden a remuntar l’espectacle en el seu tram final. Cal destacar, a més, tots els fragments audiovisuals que són, en essència, l’ànima d’aquesta obra que es manté fidel als fets fins a les darreres conseqüències, aconseguint evocar el valor immaterial d’un àlbum de fotos antic.