Kentucky ha muerto

En un món de gallines, un ou solitari i rebel decideix no néixer. “El pollet ha dit que prou, ja no vull sortir de l’ou. El pollet ha dit que no, visca la revolució”

L’ou, el pollet i les gallines és la metàfora que fa servir la dramaturga Carla Torres per fer-nos reflexionar sobre els mals constants que es repeteixen una i un altre vegada en la nostra societat. Carla Torres aborda aquesta història combinant sentit de l’humor i crítica social d’una manera original, divertida i juganera. Ho fa de manera encertada, comparant la nostra manera de viure amb la de les granges de cria de pollastres. Una sàtira en forma de metàfora davant la situació actual de la nostra societat que, ara més que mai, té plena vigència.

Quan dir prou, queixar-se sobre el sistema, parlar obertament i pacíficament intentant buscar solucions, rep com a resposta atacs, engarjolaments i repressió, quina és la solució? Pot ser ha arribat el moment de dir prou. És la revolta dels ous.

La veritat és que és un espectacle complert, en el que no falta cap mínim detall. Paraula, dansa, música, gest, interpretació. Humor, sàtira. Crítica social.

Un espectacle que juga amb el teatre de Lorca, amb el de La Cubana i l’humor de Martes i Trece.

El primer a destacar és l’originalitat del text de Carla Torres. Un text original tant en el contingut, com en la forma. Un text escrit en vers, ple de metàfores, al·legories, frases extretes d’altres situacions (que el públic reconeixem fàcilment) i refranys populars.

Unes interpretacions magnífiques!! Les gallines i els ous són interpretats per les actrius i actors multidisciplinaris Berta Graells, Carla Torres, Carles Goñi, Eu Manzanares, Eloy Pazos, Patrícia Mendoza, Ruth Talavera. L’expressivitat i el moviment escènic signat per Berta Graell amb l’assessoria de Vero Cendoya estan molt, molt treballats.

El disseny de vestuari de Zaida Crespo m’ha semblat sensacional, molt enginyós i creatiu, de la mateixa manera que la caracterització i el maquillatge.

L’entonació i accent... tot un encert!!!

“Kentucky ha muerto” és un espectacle del tot recomanable. Divertit, original i amb molt sentit de l’humor.

***/****

Una obra de la qual l'única cosa que sabia és que és de La Peleona, creadora de l'onírica i magnífica Broken heart story (bé!), narrativa contemporània (mmm, que sóc clasicón), sobre ous que es resisteixen a que la incubació doni seus fruits (miedito). I resulta que és del més interessant que he gaudit, ja no vist, en aquests últims mesos. I això que a l'inici em va assaltar el pànic: actriu estrafolàriament caracteritzada de gallina, amb accent andalús i text en rima, allò feia olor de chirigota. Em vaig dir, aguanta, que amb el que ha costat que als que no vivim a la capital ens deixin venir a veure teatre .... Doncs sort! Una Rebel·lió dels animals de la mateixa profunditat però divertida fins doblegar-me en algun moment a la butaca.

Un pollet, dins encara de la closca, en una d'aquestes granges de producció en sèrie, es resisteix a néixer i donar així continuïtat al cicle d'explotació, d'una vida sense llibertats destinada al seu torn a covar i covar, menjar pinso fet amb ves a saber què, amb l'únic anhel de jubilar-se i anar-se'n a(l) Kentucky, on van a parar les aus quan són grans en una sort, això creuen, d'Imserso. Així, com a sinopsi, n'hi ha d'altres que criden més, certament.. Que transmetin idees potents amb sàtira ferotge, humor per tot arreu i sense consignes fàcils, amb un treball coral interpretatiu brutal, poques se m'acudeixen. La resistència passiva, jocs de paraules (que em deleixen), vides sense sentit basades en rols imposats al néixer, repressió ni tan sols a mans dels poderosos sinó del propi statu quo ...

Proposta delirant, àcida, enginyosa, original sense semblar buscar-ho, creativa i de potent missatge. I on, com en tot plantejament intel·ligent no és blanc o negre. I entre tanta rialla i extravagància, es cola i t'assalta la pregunta: ¿sóc, actuo, viu com ou o com gallina?

Hi ha moltes formes de fer crítica sociopolítica en una obra de teatre, però és poc habitual fer-ho en forma d’al·legoria aviària i, molt menys, en un to d’humor estripat, surrealista i esbojarrat. Aquesta és la diferència principal d’una proposta tan atípica com Kentucky ha muerto i també la seva principal virtut. L’espectacle explica la història d’un grup de gallines d’un corral que veu trontollar la seva forma de vida quan un dels ous decideix no néixer. Aquest acte de rebel·lia que posa en dubte un sistema que, per la resta, es dóna per descomptat, ressona de maneres molt diferents en la nostra realitat. La companyia La Peleona, fidel al seu nom, es pren aquesta sàtira com un joc on l’accent andalús, les cançons, la participació del públic o les accions físiques col·lectives formen part de l’experiència teatral. Divertida, grotesca i desvergonyida, la peça és el còctel impossible de barrejar La rebel·lió dels animals de George Orwell amb Los Morancos, trobant en l’humor negre la seva diferenciació. Es tracta d’un muntatge original, desconcertant, amb un treball interpretatiu molt expressiu, un vestuari esperpèntic i que, malgrat la seva acidesa, transmet un innegable bon rotllo. Està clar que no és un show que agradarà a tota mena de públics, però, qui aconsegueixi connectar amb aquest estrambòtic univers, probablement, sortirà encantat.