Kellylandia, el món de les Kellys, pot semblar una crònica de reivindicacions i ho és, però també és un relat sobre els afectes i les complicitats, i sobre els somnis que es poden fer realitat, o no.
Un dels oficis més feminitzats al planeta és, sens dubte, el de les treballadores dels hotels, el de les que fan la feina bruta, és a dir, el de les que netegen. En molts llocs se les coneix com a les “Kellys” perquè són les “Ke-li-mpian” les habitacions dels hotels. Només ens recordem d’elles quan trobem a faltar una tovallola o el flascó del xampú a l’habitació que hem llogat per un o varis dies però que considerem que ens pertany i on volem que tot estigui en ordre i sobretot ben neta. I normalment és així i no per art de màgia, sinó com a resultat d’una feina dura, acurada i gens agraïda. Aquesta és la breu però intensa història de dues d’aquestes dones que coincideixen en el temps i en el lloc, és a dir, en un hotel, on, entre habitació i habitació per endreçar i netejar, s’expliquen les seves penes i alegries personals i les moltes penes i poques alegries del seu ofici. Però sobretot s’expliquen allò que les il·lusiona i que els dona cada matí la força necessària per llevar-se del seu llit per anar a fer-ne d’altres. I el seu, probablement, quan tornin a casa, encara estarà per fer.
