Jump és un diàleg intern entre la fantasia ingènua d’aquell nen que ho tenia tot per fer, i la maduresa frustrant d’un jove que no pot escapar de l’èxit del seu passat.

Sinopsi

Tota la vida ens han preparat per perseguir l’èxit, però ningú ens explica què fer si l’assoleixes. Ens ensenyen tant a fugir del fracàs que no ens adonem que aquests dos conceptes són dues cares de la mateixa moneda.

Al llarg de la seva adolescència, Marc Balaguer va ser un dels nens més estimats de Catalunya. Ho tenia tot. I fins que no van passar uns anys no va entendre que aquella vida no havia sigut altra cosa que una fantasia. La societat és mitòmana per naturalesa, i després d’alçar algú sobre les seves espatlles, el que desitgen és veure com cau i fracassa sol.

Marc Balaguer puja als escenaris per obrir-se en canal amb un monòleg on explicarà les aventures i desventures d’aquell nen que tots portem dins i que es jugava l’èxit del seu futur amb la prova atlètica més injusta de la història: Saltar el plínton.

Durada:
70 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 1

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

L’èxit de l’autoficció

Estem ja molt acostumats a que els actors i les actrius facin obres sobre ells mateixos. L’autoficció s’ha imposat en els nostres escenaris, especialment a les sales de proximitat, potser perquè resulta econòmic i pràctic i perquè cansats d’esperar propostes és molt millor llançar-se a la piscina d’un mateix i bussejar en allò que pot resultar atractiu i teatral. En alguns casos hi ha una necessitat imperiosa d’explicar un fet tràgic, traumàtic, a vegades fins i tot denunciable... Hem vist ja històries de tot tipus, i algunes es situen en terrenys menys críptics... tot i que també puguin resultar dolorosos. En el cas que ens ocupa es parla de l’èxit, i inevitablement del fracàs o la desil·lusió. Emparentada en certa manera a El chico de la tele, estrenada a la Flyhard el 2016, Jump ens porta la història d’un jove que mira enrere i analitza l’èxit aconseguit a l’adolescència des de la perspectiva d’ara mateix.

Molts recordaran encara al Toni de Polseres vermelles, però d’allò ja han passat més de 10 anys i la realitat d’ara mateix de molts d’aquells joves actors és molt diferent. Marc Balaguer ens explica, sense entrar en detalls ni anomenar mai la sèrie, com va ser la seva infància i com va triomfar gairebé sense voler-ho. I ens ho explica a través d’una frustració, o més ben dit d’un metàfora: la por a saltar el plínton. Aquesta pràctica esportiva, tant habitual a les classes de gimnàstica de fa uns anys, serveix per imaginar-nos les dificultats, les barreres... però també el cim i la inevitable baixada.

Jump es presenta amb un format atractiu, ja sigui per la vibrant i entregada interpretació de Balaguer com pel magnífic treball d’il·luminació de Raul Estany. El resultat final, però, resulta insuficient. Potser perquè hi ha parts del guió que queden poc explicades, potser perquè hi ha salts narratius inesperats o potser perquè el tema en si no acaba tenint el pes necessari ni la substància que caldria per mantenir l’interès i acabar amb el final èpic que se li pressuposa. Tot i així, el públic passa una bona estona i gaudeix amb un bon actor que encara té molt per explicar als escenaris.

25/02/2024 - Teatre Tantarantana

Deixa la teva opinió