Iaia, memòria històrica

Set anys han passat des de l’estrena de “Iaia memòria històrica”, i a dia d'avui segueix omplint teatres. I no és d’estranyar, ja que la feina interpretativa que fa l’Alba Valldaura és realment impressionant.

“Iaia memòria històrica” és una peça teatral amb un fort contingut social i polític, amb la finalitat de, per una banda recuperar la memòria històrica del nostre país, i per un altra reivindicar la funció de la gent gran dins la nostra societat.

“Iaia memòria històrica” va néixer com a treball de final de carrera de l’actriu Alba Valldaura, alumna de l’Institut de Teatre de Terrassa. La idea sorgia de la necessitat d’explicar la història de la seva àvia, Mercedes Cajo Ballestín, protagonista principal d’aquesta obra.

El projecte és el resultat d’un procés de creació a partir de documentació escrita i audiovisual en forma de poemes, textos, cançons, refranys i dites populars, cartes, discursos, i el relat i les vivències pròpies de la protagonista.

Alba Valldaura es fica dins la pell de la seva àvia i també es transforma en els diferents personatges que surten al llarg de l’obra, proposant-nos un recorregut per la vida de la seva iaia des de la infantesa a la vellesa, passant per la joventut i la maduresa. L’avia és la veu de tota una generació; a través dels seus records, l’espectador descobreix passatges de la República, la Guerra Civil, la postguerra (dictadura) i la transició espanyola.

Els recursos teatrals utilitzats són diversos: teatre gestual, ombres, teatre d’objectes, monòlegs, cançons, dansa.

Però la cirereta del pastís és el magnífic treball interpretatiu de l’Alba Valldaura. Un excel·lent treball interpretatiu en tots nivells, veu, moviment, gest, respiració,... Impressionant!!!

Només per veure la transformació escènica d’aquesta actriu ja paga la pena d’anar-hi.

Jo de vosaltres no m’ho perdria.

Iaia, memòria històrica és un homenatge a tantes i tantes dones que, malauradament, ja no es troben entre nosaltres o estan perdent els records. Així, a més d’experiència teatral és un exercici de memòria històrica de la de veritat. L’Alba Valldaura, directora, autora i intèrpret és la iaia (la de l’Alba, però són moltes), que ens explica la seva vida mitjançant records disseminats, amb una naturalitat total. Una vida com tantes però no per això menys singular: la guerra civil, el festeig, la repressió, l’exili, la gana, la presó, l’alegria del primer amor, la tristesa de la pèrdua, la violència domèstica…Veiem/revivim els seus records amb cançons, teatre gestual, d’ombres, d’objectes…. Potser tants llenguatges acaben fent de menys la interpretació de l’Alba (a mi personalment, m’hagués encantat que tota l’obra fos la narració de la iaia, real, inconnexa, tendra, una mica infantil…).

Com diu la iaia, podem passar pàgina del passat, però primer cal llegir-lo. No hi ha grans discursos polítics, tret d’algun referent històric recreat; el dia a dia que explica és eloqüent per si sol com a denúncia i recordatori de què va suportar tanta gent.
I a tot això, rius. I segur que algú plora. Ho té tot.

El menys millor: potser es buscat, com els milers de records que atessorem, cadascú important per is mateix, però pot acabar essent una successió de vivències més que una vida.

El millor: L’Alba Valldaura ens ofereix una interpretació memorable. La seva transformació física en una iaia molt, molt gran és absoluta: tics, parla, la mirada!, veu, entonació, pauses, moviments… No només això sinó que a més abandona i recupera el personatge de forma immediata.

Homenatjar a les dones de la Segona República des del teatre podria haver donat lloc a espectacles molt diversos... Alba Valldaura ho fa des de l'homenatge concret i més petit -o més gran, depèn de com es miri-, ja que posa a la seva àvia com a model de totes aquelles dones i a través dels seus records o de les seves fantasies viatja a una època que la majoria d'espectadors no hem conegut. Un exercici de memòria històrica a través d'una dona que a poc a poc, i per culpa de l'Alzheimer o alguna malaltia similar, va perdent la poca que li queda. El millor del muntatge és la transformació de l'actriu en la seva àvia, amb la gestualitat, les paraules i la cadència justes. Una interpretació que mereix tots els elogis, perquè a la dificultat d'interpretar a una dona de noranta o cent anys, se li ha de sumar la sensibilitat pels petits detalls i un gran sentit del ritme escènic. A l'espectacle potser caldria dotar-lo d'una línia argumental més sòlida i d'alguns detalls que ens permetessin tancar-lo de forma més rodona, ja que al final tot queda en una sèrie de records dispersos que junts no acaben de quallar del tot. Sigui com sigui, val molt la pena veure aquest treball, al que li falta poc per ser esplèndid... i al que potser també caldria canviar el nom.

IAIA, Memòria històrica - Sala Fènix (la nostra valoració 8/10)
Moltes vegades el TEATRE que veritablement arriba a l'ànima es pot veure a les petites sales de la ciutat i aquesta meravella teatral, "IAIA, Memòria històrica" ha estat un d'aquests casos que m'ha fet vibrar des del minut zero.
Una història basada en fets reals, que està feta amb tota l'estimació vers a la seva IAIA, però també amb tota la seva passió pel TEATRE amb majúscules ... i això no són pas paraules buides, perquè es tracta d'un treball complet de creació, de direcció i d'interpretació realitzat per una única persona... l'Alba Valldaura.
Un magnífic treball artesanal fet des de la passió pel Teatre. Si teniu la sort de veure alguna de les últimes 4 funcions que encara resten, aneu aquesta nit o el cap de setmana que bé, divendres, dissabte o diumenge a veure aquest extraordinari treball. Paga la pena... us ho asseguro.

Si voleu veure la critica sencera visiteu el Blog "Voltar i Voltar"

https://t.co/qUr1dI4uVp