Història d’un fracàs: l’ascens dels feixismes

Un espectáculo interpretado de manera excelente!. La combinación de una interpretación que se sale de lo entendido como clásico pero exquisitamente hilvanada , danza pasional y vehemente, material audiovisual y citas cuidadosamente seleccionadas para exponer un tema que nos hace recordar que la historia se repite ,que las guerras siempre sin sentido se imponen y que NUNCA, nunca deberíamos de olvidar el pasado .
Por la memoria, siempre!

Diumenge a la Sala Fènix ​​vaig estar veient aquest espectacle documental , un projecte de la companyia BarbaRosa amb autoria i direcció de Jordi Robles i Jorge Velasco i alhora interpretació juntament amb Adriana Rubio i Jacob Gómez Ruiz. Se’ns presenta en quatre parts o actes. A la primera, Jordi Robles ens relata que l’obra es va començar a gestar després de marxar a Alemanya a viure uns anys així mateix fa una picadeta d’ull al Cabaret tan representatiu de l’època. A la segona sens dubte per a mi la millor, a banda de ser la més crua, podem veure a través d’audiovisuals i els mateixos actors els testimonis que van d’Ernst Toller fins a Primo Levi dels fets més esgarrifosos del nazisme. La tercera és un testimoniatge més gestual ja que ens arriba a través de la dansa magníficament executada per Jacob Gòmez Ruiz, llàstima que el reduït espai escènic no permet que llueixi el que deuria ser. A la quarta es va sentir la veu d´una senyora del públic que protestava repetidament i al final es va plantar a l´escenari per relatar-nos un emotiu discurs de Simone Weil, era l´actriu Adriana Rubio. Al vestíbul de la Fenix ​​hi havia un sense sostre dormint ???. Després va aparèixer a l’escenari representant vaig entendre totes les víctimes del nazisme, molt encertat. Dura molt dura però alhora necessària i no oblidem que el feixisme no s’atura i és a les nostres mans frenar-lo. Espero la reposin, cal veure-ho.

Va ser una grata sorpresa.

Un espectacle amb un treball de llenguatges, de posar de l’escena interpretatiu excel·lent. I especialment, d’espectacle necessari pel signe dels temps i per la necessitat de reflexionar i no oblidar.

Una obra absolutamente necesaria en estos momentos históricos, que te recuerda el nacimiento y crecimiento del fascismo, para hacerte reflexionar sobre el peligro constante de volver a caer en él. Un guión impecable, una interpretación excelente y una puesta en escena sorprendrente que se quedará grabada en la retina. Id a verlos!!!

Molt recomanable! La posada en escena es espectacular, la música, la dansa… i aconsegueixen que es mobilitzin tots els sentits. Es una obra que no deixa indiferent!

Un espectacle excel·lent, magníficament documentat i treballat que ens obliga a mirar allà on a vegades és difícil fer-ho i a reflexionar sobre el nostre passat però sobretot sobre el nostre present

Història d’un fracàs és una experiència emocional. Robles, en tant que autor i intèrpret, ens porta per camins de la memòria, i per un recorregut històric- amb testimonis reals- des de l’al·legria pre-bèlica a la barbàrie total. Però no es queda aquí, ja que ens recorda que la història sempre està preparada per a repetir-se si no hem assumit les responsabilitats. Aquest moment, en el quan se’ns enfronta al mirall de la història és francament brillant a nivell escènic. Afegiria una estètica berlinesa de cabaret contemporani molt encertada i a certes escenes captivadores i que no deixen indiferent.

A mi em va encantar. Una obra que fila molt prim. Amb una dramatúrgia molt acurada que es va ficant a poc a poc dins d’un món d’on n’és gairebé impossible sortir. Ara, més que mai, una peça indispensable per entendre com es poden arribar a capgirar les coses.