Sinopsi

Inspirat en “Alicia al país de les meravelles” i “Alicia a través de mirall” de Lewis Carroll, un espectacle que barreja marionetes, actuacions, música i creació audiovisual en viu.

SINOPSI

L’Alícia ha arribat a l’edat adulta, necessita aturar-se però el món no deixa de córrer, és una fletxa llançada cap a la mort. L’Alícia cau en un somni profund, decideix contenir la seva ment i queda suspesa en el laberint de la seva imaginació. Hi arriben personatges insòlits de la seva infància com La Reina Vermella, La Reina Blanca, Humpty Dumpty, Tuideldin i Tuideldún entre d’altres. A través d’ells intentarà buscar respostes. Miralls i miratges fins a trobar la sortida on la vida i la realitat l’esperen.

Durada:
60 minuts

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Inspirat en “Alicia al país de les meravelles” i “Alicia a través de mirall” de Lewis Carroll, un espectacle que barreja marionetes, actuacions, música i creació audiovisual en viu.

SINOPSI

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Trailer La historia de Alicia al otro lado del espejo from Hand Made Theatre on Vimeo.

Opinions de l'espectacle 3

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Espectacle multidisciplinari tècnicament perfecte

Una proposta inspirada en "Alícia al país de les meravelles" de Lewis Carroll; aquest conte, no és pas un text que ens apassioni, sinó més aviat el contrari, perquè malauradament mai hem pogut connectar amb aquesta història, malgrat els múltiples intents que hem fet.

Deixant de banda aquest fet, teníem molta curiositat en veure amb els nostres propis ulls, el que preveiem com una agosarada posada en escena. I no ens ha decebut pas, perquè dramatúrgicament és un espectacle molt treballat i reeixit, que barreja la interpretació de l'actriu Padi Padila, amb el teatre d'objectes manipulat en directe per Laura Galli i Consuelo Barrera.

Estem doncs davant d'un espectacle multidisciplinari tècnicament perfecte, per la seva acurada sincronia entre el personatge de carn i os, els titelles, maquetes, ordinadors, càmeres de vídeo, projeccions en pantalla que barregen l'acció de diferents espais i un magnífic espai sonor, interpretat també en directe per Gerard Masalias Masalias i Xavier Ilveira.

Una proposta que ens ha agradat més per la manera en què està portada als ulls dels espectadors, que per l'argument que ja coneixem prou bé.

Un treball escènic que vol beure de diferents corrents artístiques com el Dadaisme, el Surrealisme i sobretot del món de la poesia visual Brossiana, amb una estètica molt innovadora; els espectadors poden veure en directe el "work in progress" de l'elaboració de la posada en escena en viu i en directe, amb la superposició de diferents imatges creades a diferents espais de la sala i transformades en una projecció cinematogràfica al fons de l'escenari, que pretén transmetre l'interior de la ment d'Alícia.

Per veure l'apunt original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

14/10/2017
Fina

Tenía muchas ganas de ver esta obra, era como un reto como podrian representar esta psicodélica obra en un teatro.
Me sorprendió gratamente, está muy logrado… la escena del tablero de ajedrez, el jardín, las flores parlanchinas… el huevo… los insectos… tiene poca trama, poca história pero la obra de Lewis Carroll es así.
No voy a desvelar como logran adaptarla, hay que ir al teatro a verla y disfrutar de la puesta en escena.
La recomiendo, ir al teatro La Seca Espai Brossa en calle Flassaders, 40 muy cerca de El Born.

19/10/2017
Hebert Parodi

Una propuesta de un nivel y precisión técnica admirable. Títeres, proyecciones, croma, video en directo, teatro de objetos, efectos de sonido… Nueva (y que no falten) lectura del clásico, del que soy fan total (próximo tatuaje a la vista), en este caso una Alicia más madura inmersa en el mismo universo onírico. La puesta en escena es magnífica, con buena parte de los recursos manejados en vivo, es fascinante ver cómo se manipulan los objetos que ves proyectados o con los que interactúa la protagonista a través de video, si bien diversifica la atención al querer estar pendiente de más de un sitio a la vez. La total sincronía refleja un enorme trabajo de precisión y ensayo detrás.
La pega, para mí, es que ante tanta técnica, me faltó el alma de la historia, el personaje y no conecté con la parte narrativa.

19/10/2017

Deixa la teva opinió