Harket [Protocolo]

Ho dic perquè Map#2, l'ordinador que interactua amb la protagonista d'aquesta obra m'ha recordat al Hal 9000 de 2001 una Odissea del Espai de Clarke. I Cristina, la noia tancada en un búnquer per investigar la possibilitat de sobreviure amb l'única ajuda del  ordinador ha demostrat la necessitat dels humans de relacionar-nos... encara que sigui amb la màquina d'intel·ligència artificial. Molt bona l'actuació de Cristina Fernández com a intèrpret, coreògrafa i ballarina. La il·luminació, junt amb els efectes del video-mapping, genial i les músiques que acompanyaven a l'artista molt ben escollides. Nit de teatre molt interessant i "diferent". Diferent a què? Doncs a les funcions que es veuen habitualment.

Ahir al final vaig poder assistir a la Seca per poder veure Harket (Protocolo) una proposta arriscada que s'en surt amb nota. De la companyia PanicMap, el seu primer projecte és aquesta obra. I segons sembla no volen deixar el camí que han començat amb aquest espectacle que interactua tant els nous llenguatges escènics , com la part més tecnológica

Tal com indiquen HARKET [PROTOCOLO], és més que un espectacle interdisciplinari en el qual dansa, teatre, humor, música, disseny i vídeo-mapping interactuen en la posada en escena.

Amb l'angoixa davant la solitud i amb una coreografia perfecta i visual, ens dibuixa la història de Cristina i la seva convivència amb Map#2 (el sistema de intel·ligència artificial).

Tenim un joc constant entre el diàleg entre la màquina (amb el magnífic joc de llums i projeccions que s'ha creat amb pocs elements gràcies al video-mapping) i el treball de Cristina Fernández.

Més informació...

Harket (Protocolo) ens narra la historia de la convivència entre Cristina Harket i Map#2 (sistema de intel·ligència artificial) en un búnquer, on el professor Harket ha tancat la seva filla per fer un experiment científic. Alguna cosa surt malament i això genera una crisi entre Cristina i Map. Una crisi que va creixent d’una manera intel·ligent i que jugant amb elements com la confiança, la traïció, la seguretat, la llibertat, l’excés de cel... ens porten a un desenllaç més humà que científic  (justificat en una pinzellada quàntica tan agafada pels pèls com innecessària) i que té mes a veure amb el lliure albir que amb elements tradicionalment vinculats a la ciència-ficció. Gran posada en escena de Juan Pablo Mendiola, brillant i dinàmica, on els efectes especials són el gran element; especialment la il·luminació. Només per aquest motiu valdria la pena anar a veure Harket, si no fós perquè n’hi ha un altre de més important: Cristina Fernàndez, l'actriu protagonista, espectacular! Toca totes les tecles i bé. Interpretació, dansa, moviment...  Tenen fins al 16 de febrer. No se la perdin.

La intel·ligència artificial ha estat un dels grans avenços de la humanitat en les darreres dècades, tot i que les seves infinites possibilitats pràctiques ens han portat a tenir por de les conseqüències que pot provocar aquest descobriment, les quals han estat expressades a través de la vessant artística dins d'un gènere propi com és el de la ciència-ficció. Un exemple d'això es pot veure a La Seca en aquest Harket [Protocolo], el qual expressa de forma brillant les seves idees a través de la fusió de diferents disciplines. Així doncs, durant una hora i deu, ens trobarem a sobre l'escenari teatre de text, dansa contemporania i recursos audiovisuals, entre d'altres. A més, l'experiència no acaba aquí, ja que l'espectacle disposa d'una web que ens permet seguir reflexionant sobre el tema un cop estiguem a la nostra llar.

Cristina Fernández ens demostra que és una autèntica tot terreny, oferint-nos una interpretació energètica que atrapa a l'espectador des del primer moment. En aquest sentit, la intèrpret és mou amb rigor pels diferents registres que li demana el text i ho fa de forma plenament exitosa. D'altra banda, la direcció de Juan Pablo Mendiola és efectista i dinàmica, tot creant una atmosfera creïble en la que realment sembla que veiem el que passa dins del búnquer, tot transportant a l'espectador fins a ell. També cal destacar el gran treball previ de disseny audiovisual que s'ha realitzat, el qual juga un paper important dins l'obra i que, gràcies a la perfecta sintonia en conjunció amb Mendiola i Fernández, s'aconsegueix una proposta del tot suggerent i atractiva, la qual aposta tant per la profunditat narrativa com per una estètica al servei d'aquesta.

Es tracta d'una obra arriscada amb una posada en escena ambiciosa en la que l'espectador, a més de reflexionar sobre les conseqüències de la intel·ligència artificial i sobre els conceptes de confiança/traïció, podrá gaudir d'un espectacle interdisciplinari ben orquestrat i original. Sens dubte, ens trobem amb una proposta per gaudir durant i després de la representació.