Gold & locks

“GoldiLocks”  és l’obra guanyadora del segon premi del Desperta Lab, un cicle que cada any promouen conjuntament la Sala Àtrium i la Nau Ivanow, i la darrera obra del dramaturg Jaume Viñas, també autor de dos grans èxits que s’han pogut veure en algunes sales de Barcelona “Home sweet home” i “La pista”.

Si l’hagués de classificar “GoldiLocks” diria que és un drama en forma de thriller psicològic.

“GoldiLocks”  ens presenta la història de dues noies,  la Louise (Alba Ribas)i la Maira (Meritxell Termes). Dues germanes que viuen tancades en un espai del qual és impossible sortir. “Ell” les ha tancat per fora (locks). Tota la informació de la que disposen és a partir d’algunes fotografies, retalls de revistes i alguns llibres. Reben instruccions i missatges mitjançant una pantalla electrònica. La imaginació i els jocs que van inventant-se, és l’única manera de passar les hores i sobreviure dins un espai sense cap possibilitat d’escapar.

 

Jaume Viñas ens proposa un text angoixant i sense embuts, que ens fa reflexionar sobre què és sobreviure davant les adversitats. Què és créixer en un món limitat al coneixement. Un text que ens parla de perseverança i superació davant els reptes que de vegades ens depara la vida. Una història que  ens endinsa en un dels racons més foscos i perversos de la ment humana, la manipulació, l’autoritarisme i la submissió; així com les seqüeles psicològiques que provoquen les disfuncions familiars. És un text que parla de la violència invisible. I que em va recordar una mica a la pel·lícula “Canino” de Yorgos Lanthimos.

 

Un text gens fàcil on el gest i la interpretació són molt importants alhora d’entendre la situació en la que es troben les dues noies.

És molt important fixar-se en els detalls de les interpretacions, en el que el tacte, les mirades, el llenguatge de signes i el moviment ,ens donen un munt d’informació del que hi ha al darrera d’aquesta història. Les veureu mirar-se als ulls quan es parlen, les veureu cridar, acariciar els altaveus , olorar-se,... tot això te un significat.

S’ha de dir que la interpretació de les dues actrius és impressionant, molt ben treballada en tots els nivells, gràcies a l’actriu Júlia Barceló, que ha fet una magnífica direcció d’un text molt difícil i complicat de portar a escena.

No us la perdeu !!!

Goldilocks és com anomenen els anglosaxons el personatge que aquí coneixem com a Rínxols d'or, i de la qual (com en la resta de les històries més o menys infantils que conformen el corpus de la narrativa de tradició oral) no se'ns ha explicat mai com fou la resta de la seva vida. Jaume Viñas, a qui hem vist fa poc com a intèrpret a Hàbitat, també a la Sala Àtrium, mira de reflexionar al voltant del deixar de ser nena, de la pèrdua de la innocència com d'un fet gens innocent per al qual tots n'hem de pagar un preu.

Les dues noies que protagonitzen l'obra senten l'amenaça latent d'un Ell misteriós, del qual només en sabem que és un Ell i no una Ella.

Termes i Ribas, amb la complicitat de Barceló i Viñas extenen en escena el visible i ens proposen examinar la vida. No és gens fàcil, no passa sempre, de fet, passa poc que els actors convencin els espectadors de signar el contracte de fingiment de què parlava Borges. Meritxell Termes trenca l'obstacle que per definició és el cos de l'actriu perquè l'espectador pugui veure el personatge amb una lliçó d'interpretació matisada, afilada i concebuda per a que el públic tingui la impressió que allò que està passant en aquell moment té a veure amb ell mateix, que aquell fingiment apunta a quelcom real que. a la vegada, remet a experiències que hem sentit o podríem haver sentit, perquè tots nosaltres som la matèria primera de què es serveix el teatre.

La posada en escena és seca i enigmàtica com el propi text, i es guarda giragonses on les protagonistes seran capaces de lluitar per a preservar el seu candor i enderrerir tan com puguin l'abandó definitiu de la infància.

Gold & locks mira de dir allò no dicible mitjançant paraules que se saben insuficients per a explicar el món i el misteri que gravita al voltant nostre. Teatre compromès amb el teatre i amb la seva voluntat de fer visible l'invisible.