Girls like that (Noies d’aquestes), d’ Evan Placey és un espectacle que trenca tabús sobre els estereotips de gènere i reflexiona sobre el “slut shaming” (estigmatització sexual).

Sinopsi

Les noies del St. Helen són amigues de per vida, però quan la foto despullada de la Scarlett es fa viral a tot l’institut li fan el buit. El problema amb noies d’aquestes, diuen, és que les seves cagades ens perjudiquen a totes.

A Girls like that, Evan Placey ens mostra com un grup de noies fan bullying a una de les seves amigues estigmatitzant-la per la seva conducta sexual. Una de les raons que em va impulsar a escriure aquesta obra, ens diu l’autor canadenc, va ser mirar d’entendre quins factors contribueixen a perpetuar aquestes conductes discriminatòries.

I és que, d’una banda, les noies reben, a través de la publicitat, les sèries i les xarxes socials, el missatge de que el valor d’una dona està en la seva imatge, en el seu cos i en la seva sexualitat, però alhora està mal vist que les noies se sentin a gust amb el seu cos i s’expressin sexualment.

A Placey també li interessa explorar els nivells de responsabilitat de les persones que fan bullying. Sense negar que tothom és responsable dels seus actes, ens dona a entendre que, si moltes noies actuen així és per por de que, si s’oposen a la pressió del grup, seran apartades o tractades de la mateixa manera.

Es podria dir que Girls like that és una de les poques obres sobre adolescents que no para de representar-se arreu del món. I és que, malgrat la llarga lluita del feminisme, la manera com moltes noies interioritzen una visió discriminatòria sobre la seva sexualitat continua sent, malauradament, molt vigent.

Projecte seleccionat a la convocatòria dels Teatres de Proximitat On el Teatre Batega 2021-23.

Amb la col·laboració del Teatre Tantarantanta on han fet residència artística.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Edat:
A partir de 12 anys

Sinopsi

Projecte seleccionat a la convocatòria dels Teatres de Proximitat On el Teatre Batega 2021-23.

Amb la col·laboració del Teatre Tantarantanta on han fet residència artística.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 4

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Discriminar per no ser discriminat

Hi ha moltes formes de bullying, moltes formes d'assetjament escolar, molts tipus d'humiliacions o de conductes discriminatòries. A Girls like that es posa el focus en un grup de noies que discriminen per no sentir-se discriminades, però també perquè l'entorn les empeny cap a aquest tipus de conductes reprovables... tot i que més comunes del que puguem imaginar. En ple segle XXI la sexualitat femenina, i la seva forma de viure-la i mostrar-la, encara està plena de condicionants i elements d'autocensura. Segueix havent-hi un abisme entre nois i noies a l'adolescència, però en moltes ocasions per la pressió externa i els estigmes que han quedat gravats en el subconscient de totes i tots des de fa dècades.

El canadenc Evan Placey va estrenar aquesta obra en el 2013, i des de llavors s'ha traduït a diversos idiomes i s'ha convertit en una de les peces sobre adolescents més representades arreu del món. Potser a moments esdevé massa ambiciosa -a part del bullying també es fa un repàs a la discriminació femenina durant el segle XX- i acaba resultant un pèl excessiva, però en general té un ritme enèrgic, dels que no deixa un moment per respirar. Si a les excel·lències del text, que les té, hi sumem una direcció i un espai escènic brillants i cinc actrius joves que es deixen la pell a escena, ja ho tindrem gairebé tot. Crec que l'aposta és necessària, i no només per a un públic adolescent sinó per a un públic molt més generalista. No us la deixeu perdre, perquè té molts elements per promoure debat, per fer-nos replantejar moltes qüestions i per donar respostes a molts dels problemes amb els es troba la joventut actualment.

27/05/2022
carrrr

Obra con un mensaje potente, el montaje y las actuaciones son maravillosas, recomendada 100%, una obra con mucho dinamismo y armonia

31/05/2022
Josep OS

Ahir vaig estar al Versus Glories veient aquesta obra del dramaturg canadenc Evan Placey i que a la part artística dirigeix Juan Pablo Mazorra i a l’escènica Carles Solsona i Nan Vidal les dues magníficament realitzades. Tot i que l’obra té com a base principal el bullying que pateix una noia per part de les seves companyes, també ens parla d’estigmatització sexual o de la lluita de la dona contra els estereotips i del masclisme tan present encara en ple segle XXI. Però no tot queda aquí, perquè també fa un retrat perfecte de l’evolució de les noies des que es van conèixer a infantil fins a l’actualitat que tenen 45 anys incidint especialment amb allò que més controvèrsia crea actualment, les xarxes socials i els mòbils . Tot això se’ns presenta de forma àgil amb coreografies i cançons magnificament interpretades en una versàtil i aconseguida escenografia amb uns gronxadors multiusos ja que tant serveixen de pupitre com de banc en un parc o per fer el botellón. I en quant a la interpretació, cinc actrius joves, Cristina Lòpez, Aida Llop, Clara Moraleda, Marta Niell i Laura Porta que es deixen la pell amb constants canvis de personatges inclosos nois i que es mouen en escena amb una naturalitat excepcional. Totalment recomanable, imprescindible per a joves adolescents i necessària per a pares i avis.

29/05/2022
Olga

Es una, obra, dura, però que per desgràcia avui encara no s’ha, possat fi al bullying, està molt bé interpretada, per las, cinc actrius cada una, amb els seus respectius papers, crec que deixa, ven clar el que no se hauria de fer mai.

08/05/2022

Deixa la teva opinió