Estat decepció - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Estat decepció escrita i dirigida per Carla Torres, i protagonitzada per Pepo Blasco, Xavi Gardés, Clara Manyós, Eu Manzanares i Ruth Talavera.

Sinopsi

Nit d’aldarulls al centre de la ciutat. Dues detingudes. Una d’elles emparentada amb una figura rellevant del poder judicial. L’altra, no. Una sortirà ràpidament de l’ensurt i veurà com s’esborren els rastres de la seva presència al lloc dels fets. L’altra, no.

La lluita de dues forces: la defensa dels ideals versus les obligacions a què ens lliguen determinats pactes. Un pols que acabarà explotant a la cara de tots els implicats i potser també a la dels espectadors.

Durada:
75 minuts

Sinopsi

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 9

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Markos Goikolea
Teatre Barcelona

Boja i absurda justícia

L'autora i directora Carla Torres parteix del cèlebre cas 4F, especialment conegut pel documental Ciutat Morta, per introduir ingredients d'altres casos recents on l'abús de poder policial i judicial ha marcat el transcurs dels fets.

D'aquesta manera, aconsegueix una obra que malgrat no estar relatant cap cas en concret, ofereix una ficció amb la qual l'espectador es sent ràpidament identificat. Un retrat dels convulsos conflictes i injustícies a les quals comencem a estar acostumats, una demostració que la justícia real no existeix i que la seva aplicació és com a mínim subjectiva.

Però lluny de submergir-nos en un relat pessimista i dolorós, la història s'explica des d'un punt de vista còmic que juga constantment amb l'absurd, arribant fins i tot a fer gags autorreferencials. Aquest és sens dubte un dels grans encerts del text, ja que alleugereix l'ambient i estableix un codi molt divertit que acompanya a l'espectador al llarg de tota l'obra.

El plantejament espacial pot resultar una miqueta complicat al principi. Però és fàcil acabar connectant i s'ha de reconèixer que està ben resolt tenint en compte les limitacions de la sala.

En definitiva, una boja i absurda comèdia sobre la boja i absurda justícia del nostre país.

19/11/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La corrupció a qualsevol nivell

La Sala Flyhard, que obre la seva novena temporada amb ESTAT DECEPCIÓ escrita i dirigida per Carla Torres.

Carla Torres (Barcelona, 1977) és dramaturga, actriu i directora formada com a actriu a l’Estudi Nancy Tuñón i com a dramaturga a l’Obrador de la Sala Beckett. Debuta com a directora en 2014, data en la que crea la seva pròpia companyia, La Peleona. Compagina la seva vessant artística amb la docència.

ESTAT DECEPCIÓ, parteix de la premissa de què tots sabem que de vegades, per mantenir l'ordre cal generar el caos.

En entrar a la sala una enorme bastida l'ocupa, tan sols les dues grades laterals on se situen els espectadors... i la bastida. Pepo Blasco, Xavi Gardés, Eu Manzanares i Ruth Talavera, ocupen la bastida com si és tractes d'un vehiche. En aquest primer moment, la bastida és un furgó policial que els trasllada al vaixell que tots coneixerem com Piolin.

Clara Manyós irromp a la sala, és una jove universitària que vol promoure una tancada per reivindicar els seus drets. La policia rep l'ordre de desallotjar la universitat. Comencen els aldarulls que acaben amb la detenció de dues estudiants i un policia greument ferit. Les dues estudiants havien volgut fugir baixant per la bastida d'unes obres, que fa anys que estan aturades, a la part de darrere de l'edifici universitari.

Una proposta que ens parla de la corrupció a qualsevol nivell, en la policia, en la justícia, en els càrrecs polítics, i fins i tot en els estudiants que deixen de banda ideals i relacions per no perdre l'estatus en què hi viuen.

Una proposta que ens mostra descaradament els tractes de favor, i l'administració de la "in-justícia" on tot s'hi val, i on el que veritablement importa és trobar el cap de turc apropiat que, davant de l'opinió publica, "carregui amb el marró".

Una posada en escena que en la primera mitja hora ens ha resultat una mica "invasiva", per l'enorme espai que ocupa la bastida en relació al petitíssim espai que posseeix la sala. El moviment dels actors pujant i baixant de la bastida, ens ha fet perdre una mica el fil de la història en alguns moments i fins i tot hem rebut alguna patada involuntària, ja que estàvem a primera fila.

Tampoc ho afavoria el fet que els actors han hagut de treballar pendents de dirigir-se a les dues bandes intentant mantenir un equilibri de tempos, i obligats a rodejar constanment la bastida. De mica en mica ens hem acostumat i hem acabat atrapats en la narració i en les magnífiques interpretacions.

Tots els actors interpreten diferents papers, fins i tot fan d'ells mateixos, que identifiquem perfectament, ajudats per petites modificacions en el vestuari.

Finalment hem de reconèixer, que malgrat el nostre particular desajust inicial, hem gaudit força d'aquesta proposta, enfocada com una farsa grotesca i portada als límits de l'absurd.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

09/10/2018
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

No hi ha un pam de net

Repàs a la corrupció, mentides, covardies i manipulació que ens envolta en aquest text (i direcció i, a dies, interpretació ) de Carla Torres. Corruptes els jutges, els polítics, la policia… ni tan sols els que protesten poden repartir carnets d’ètica. La rebel·lia com a etapa vital i com a compromís, el recurs a la violència... Interessants temes a través d’una pija que abraça tots els tòpics de la rebel·lia, des de la sexualitat -a la que no acaba d’entregar-se- a la lluita de classes (ai, els conversos...), amb xarxa de seguretat per a les seves aventures reivindicatives, i la seva parella, lluitadora convençuda, que no acaba de fer fàstics a la violència com a arma.

Des de la bastida per on fugen de la policia després d’una mani, cau un ferro i fereix greument a un policia. Accident o agressió? El seu periple policíac-judicial està farcit de personatges estripats que han de passar i representar, tots els tòpics possibles, el que acaba saturant.

La pega, per mi, és que aquesta aposta per la farsa humorística acaba traient pes a la radiografia de la podridura sistèmica i deixa molt en segon terme el que apuntava bones maneres: les desiguals conseqüències per a les protagonistes. També demagògia a escala industrial - les noies són, sense matisos, víctimes i els seus actes, siguin els que siguin, estan justificats, mentre que els “dolents” ho són igualment de forma absoluta, caricaturescs en excés, ridículs – acaba simplificant la justificada denúncia i l'humor tan perseguit és massa simple perquè funcioni (l'expresident és diu Trujol, la constructora Ferrotrivial...- Has rigut poc i ni tan sols s'han encetat les reflexions que s'intuien.

Les interpretacions? Doncs no tenen gaire oportunitats de lluiment i, he vist l'obra dues vegades, em costa recordar una altra proposta on els intèrprets s'entrebanquessin tant, a excepció del Pepo Blasco, sempre una garantia.

Enhorabona, un altre cop, als responsables d’escenografia de la Flyhard. Si ja van ser capaços d’encabir-hi un cotxe al minúscul “escenari”, ara ens sorprenen amb una bastida d’obres multifuncional (comissaria, vehicle, jutjat…). Amb aquest element al mig, els actors fan un exercici continu, també físic, perquè res no es perdi en mig dels ferros, que podrien deixar-nos només amb una visió parcial, just com fa la mig cega justícia.

A destacar: el títol. “Estat d’e(x)cepció”, d’una intel·ligència i profunditat devastadora.

13/11/2018
Victòria Oliveros Layola

Una comèdia que ens parla de la corrupció a qualsevol nivell, en la policia, en la justícia, en els càrrecs polítics. No hi ha un pam de net: tractes de favor, l’administració de la “in-justícia” on tot s’hi val, i on el que veritablement importa és trobar el cap de turc apropiat que, davant de l’opinió publica, “es carregui amb el marró“. Una temàtica que avui dia ens és molt familiar. Una proposta gens fàcil per l’elenc d’actors on tots responen amb interpretacions notables i un gran compromís físic. Una proposta que atrapa i et sorprèn fins a l’últim segon i molt necessària en aquests dies que vivim. Si vols saber-ne mes https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/10/27/estat-decepcio/

27/10/2018
Josep Via Santacana

Una obra actual i contundent sobre la realitat dels nostres dies, prenent com a punt de partida altercats estudiantils enfrontats a la policia, Aquest és el pretext per un lluït anàlisi de la corrupció existent a tots els nivells i al propi temps desemmascara la falsa justícia d’un patètic estat de dret. Tot en aquesta sala reduida en espai però immensa en enginy per donar vida als seus muntatges, en aquest cas difícil una estacada de unes obres interrompudes tan aviat vehicle policial com lloc de refugi per a les dues estudiants posteriorment detIngudes.Un treball potent, molt físic i ple d’enginy a l’hora de representar varietat de personatges i transmetre diferents situacions. Un text i direcció de Carla Torres que supleix de sobres la falta de mitjans amb la intel·ligència de fer-te arribar un contingut i unes emocions de forma directa. Per acabar unes frases de l’obra que reflecteixen bé la seva intencionalitat “HI ha fils que millor no comença a tibar si no vols acabar ple de merda”. “Tots sabem que de vegades per mantenir l ordre cal generar el caos i que amb aquest pais som el puto mal necesari “.. Recomanable per tothom que el que passa al nostre entorn li interesi i sovint li cabreja i disfruta de la proximitat de una sala com La Fylhard.

24/10/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Disturbios en ls ciudad.
Dos detenidas.
Una de ellas emparentada con una juez. La otra no.
Una saldrá rápidamente de comisario y verá cómo se borran los rastros de su presencia en el lugar de los hechos. La otra no…
Obra muy necesaria en estos días que vivíamos. Obra sobre la corrupción, sobre el abuso de poder, sobre la conveniencia de encontrar a una cabeza de turco.
Obra necesaria!
Personalmente la escenografía me ha disgustado un poco. El andamio ocupaba demasiado y me he sentido violentado pronsu cercania, por el paso de los actores tan cerca y por el ruido ensordecedor que hacían durante toda la presentación de la situación.
Una vez avanza la obra todo cambia: el caos da paso a una obra muy bien pensada y escrita que atrapa y te sorprende hasta el último Segundo.
Bravo por los actores que interpretan todos varios personajes y cumplen su cometido con gran profesionalidad. No todos podemos subir y bajar por ese andamio con tanta facilidad jajajajajaja

23/10/2018
Quico

Com la vida que ens toca viure. Punyent amb humor i sense hipocresies.

07/10/2018
Anna Ramis

Una sàtira sobre el moment actual que sembla extreta de les notícies d’ahir nit! Fantàstica metàfora de la bastida i el ballet per parodiar les paradoxes de l’actualitat. Genials tots els actors per la seva flexibilitat interpretativa, especialment les dues actrius joves que tenen papers de més fondària psicològica

07/10/2018
Edu

Una de les comedies de la temporada

05/10/2018

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

La Flyhard presenta la nova temporada

La Sala Flyhard ha presentat ja la programació de la nova temporada 2018/19. Entre els seus objectius, estan el de promoure el teatre català contemporani, donar veu a les autores […]

20 juliol 2018