Sinopsi
Lisa, jove músic sobtadament plena d’incertesa, demana a una de les seves amigues –que se li sembla fisicamente prou perquè la farsa sigui creïble– que prenguin el seu lloc en l’escenari per a la seva propera funció.
Entre certeses i incerteses que s’espremen dins de l’ésser, aquest monòleg alt en color confronta la confiança en un mateix i el fracàs en un ball desenfrenat, barrejant els nostres temors més amagats i les nostres satisfaccions més inesperades.
La protagonista principal ensopega amb les seves pròpies paradoxes, dubtes, excitacions, es menteix a ella mateixa per conservar la compostura…
Aquest text tracta del delicat recorregut entre el parer i l’ésser, i sobre com trobar la seva pròpia dimensió en el mitjà on el fracàs està considerat com una fi en si mateix i no com una fase d’aprenentatge.
