El musical El tiempo entre costuras és un espectacle basat en la novel·la exitosa de María Dueñas. L’obra musical és una producció de beon. Entertainment, produïda per Dario Regattieri. L’obra és una aventura apassionant en què els tallers d’alta costura, el glamur dels grans hotels, les conspiracions polítiques i les fosques missions dels serveis secrets es fonen amb la lleialtat cap a aquells que estimem i amb el poder irrefrenable de l’amor .

Sinopsi

La jove modista Sira Quiroga abandona Madrid els mesos previs a l’inici de la guerra civil arrossegada per l’amor desbocat cap a un home que gairebé no coneix. Junts s’instal·len a Tànger, una ciutat mundana, exòtica i vibrant on tot allò impensable es pot fer realitat. Fins i tot la traïció i l’abandó.

Sola i aclaparada per deutes aliens, Sira es trasllada a Tetuan, la capital del Protectorat espanyol al Marroc. Amb argúcies inconfessables i ajudada per amistats de reputació dubtosa, forja una nova identitat i aconsegueix engegar un selecte atelier en què atén clients d’orígens remots i presents insospitats.

A partir de llavors, amb la contesa espanyola acabada d’acabar i l’europea a punt de començar, el destí de la protagonista queda lligat a un grapat de personatges històrics entre els quals destaquen Juan Luis Beigbeder —l’enigmàtic i escassament conegut ministre d’Afers Estrangers del primer franquisme—, el seu amant, l’excèntrica Rosalinda Fox, i l’agregat naval Alan Hillgarth, cap de la intel·ligència britànica a Espanya durant la segona guerra mundial. Entre tots ells l’empenyeran cap a un arriscat compromís en què les teles, les puntades i els patrons del seu ofici es convertiran en la façana visible d’una cosa molt més tèrbola i perillosa.

Durada:
150 minuts

Idioma:
Castellà

Edat:
tots els públics

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 6

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Un conjunt equilibrat

Abans de res cal aplaudir la iniciativa d’una productora com Beon Entertainment, que porta uns anys adaptant al gènere musical alguns dels més famosos bestsellers i personatges de la literatura mundial. Es van atrevir amb El médico, Antoine (basat en El Petit príncep) o ¿Quién mató a Sherlock Holmes?, i aquesta temporada porten a Barcelona El tiempo entre costuras i, d’aquí a poques setmanes, La historia interminable. Però això no acaba aquí, perquè ja tenen en producció el que sembla, a priori, un muntatge musical quasi impossible: Los pilares de la tierra. La veritat és que d’ambició no els hi falta, i això és potser el que a vegades pot jugar tant a favor, com en contra. A favor, perquè parteixen de materials coneguts i exitosos, i perquè demostren no posar-se límits. A la contra, perquè a vegades la producció que han imaginat és tan fastuosa que finalment només pot arribar a mitges dalt de l’escenari...

Aquesta versió musical de El tiempo entre costuras parteix d’una bona partitura d’Iván Macías. Potser no hi ha un leit motiv prou evident, ni un tema que es recordi a la sortida, però és un conjunt coherent i cohesionat, amb tendència a melodies èpiques i dramàtiques. Tot plegat està envoltat d’una estètica també coherent, però potser una mica monòtona. No es pot negar que hi ha molts elements escenogràfics i diferents recursos per mostrar els múltiples espais, però alguns es veuen més matussers que d’altres i tampoc s’aprofita l’exotisme que hagués pogut donar tota la part de Tánger. Amb el vestuari passa una mica el mateix: els vestits dissenyats per Lorenzo Caprile per al personatge de Sira tenen una entitat i una factura que els diferencia, potser en excés, de la resta. No negarem que el conjunt funciona, tot i que no passen per alt algunes notes discordants (algun vestuari marroquí o el resultat de la famosa túnica Delphos, per exemple).

El més reeixit de tot l’espectacle, i potser també el més important, és tota la part vocal. Exceptuant algun petit desajust amb els micros, cal dir que el conjunt sona molt bé i permet que la protagonista –una brillant Alba Cuartero- desenvolupi totes les seves qualitats en un paper compromès i amb moltes cançons. També es permet tenir els seus moments de lluïment a Noemí Mazoy en el paper de mare, a Teresa Alba com a Candelaria “La Matutera”, a Jan Forrellat com a Marcus Logan i a Paco Arrojo com el portuguès Manuel Da Silva. En definitiva, un musical ben cantat, amb una música que convenç, i amb una factura tècnica que compleix. Potser no serà el gran musical de la temporada, però adaptar una història com aquesta al teatre ja era un repte del que valia la pena veure el resultat.

08/10/2023 - Teatre Apolo
Victòria Oliveros Layola

He llegit el llibre – encara que no he vist la sèrie – i per això imagino que no és fàcil adaptar a musical una història tan extensa i amb tants personatges. Sens dubte, no és perfecta. La història em sembla que avança a batzegades i massa ràpid però el conjunt funciona prou be. El millor de tot l’espectacle és tota la part vocal. El conjunt sona molt bé i permet que la protagonista –una brillant Alba Quarter- desenvolupi totes les seves qualitats en un paper compromès i amb moltes cançons.

01/12/2023
Taradete

El Tiempo entre costuras es un gran musical dramático que abarca el largo periodo de La Guerra civil española con sus trágicas consecuencias por lo que tendremos penurias, intrigas políticas, espionaje, el glamour de la alta costura, nazis, las fiestas privadas en los hoteles de lujo y por supuesto el amor, la traición, la lealtad , los lazos familiares… Todo bien unido a través de piezas musicales muy bien interpretadas con poderío y perfectamente afinadas. El tiempo entre costuras desarrolla una complicada puesta en escena que encaja a la perfección. Rápidos cambios de vestuario con bonitos vestidos de época, grandes decorados y otras piezas de la escenografía que se mueven y dan paso a otras en un abrir y cerrar de ojos. El tono de la historia es de drama y aunque no lacrimógeno, puede que en las partes amorosas bordeen un poco la cursilería pero es que el tono de la obra en sí es como de telenovela pausada, y sin embargo acaban ocurriendo muchísimas cosas y muy aceleradas. Evidentemente es una obra de teatro y seguramente no se puede comparar con la novela, cosa que no hay que olvidar, cuando se viene a ver una adaptación, ya que son medios muy distintos, pero puedo decir que yo no lo he leído y la obra me gusto bastante.
Crítica completa:
https://elrincondeltaradete.blogspot.com/2023/10/critica-teatral-el-tiempo-entre.html

22/10/2023
E D

Història molt simplificada, sense cap aprofundiment, personatges absolutament plans i caricaturitzats, uns accents horriblement falsos (no hi ha director que els digui que ho deixin de fer?), cançons poc memorables i un missatge ideològic lleugerament franquista.
No m’agrada deixar ressenyes negatives, acostumo a preferir centrar-me en recomanar les obres que sí m’han agradat, però aquest és un dels pitjors musicals que he vist. Tenint en compte el preu, més val invertir-lo en entrades per alguna altra obra.
Jo m’havia llegit el llibre ara fa menys d’un any i m’havia agradat força. Al musical, han volgut incloure tots els esdeveniments del llibre, però això ha significat passar-los tan ràpidament que no s’aprofundeix en cap situació ni emoció (amb l’excepció de la cançó de la mare sobre la guerra quan arriba de Madrid) ni en el desenvolupament dels personatges. Escenes que al llibre et feien patir, al musical tenen zero tensió. Per exemple, al llibre quan la protagonista s’amaga sota un sofà espiant una conversa entre un líder franquista i un nazi, et fa preocupar per si la descobreixen, per si la senten respirar, si els cau alguna cosa al terra i quan s’ajupin per recollir-la la veuen… Al musical simplement és allà darrere un sofà, sense cap indicació que no hi està segura. I això mateix passa en diverses escenes (la conversa per convèncer a la Beatriz a Lisboa, quan la visita l’ex fet policia, quan el Marcus es deixa el barret a la vista…).
Segurament per la mateixa raó de voler fer-ho tot tan ràpid, els personatges passen a ser caricatures. Entenc que al llibre “La Matutera” ja era força semblant a l’estereotip d’andalusa graciosa, però d’altres no. Sobretot m’ha sabut greu per la Rosalinda Fox.
Ah i, siusplau, que algú digui als actors que deixin de fer accents falsos. L’accent alemany, anglès i portuguès d’alguns personatges (d’altres no, sense cap explicació, el Marcus també és anglès i no parla d’aquesta manera) és ridícul, és nota molt que estan intentant imitar un accent que no és el seu. Simplement treient aquests accents, ja li posaria 2 estrelles.
Pel que fa a les cançons, n’hi ha un parell que no estan malament, però en general són superficials i poc memorables. En un musical, les cançons haurien de ser el mitjà a través del qual s’explica la història (o, com a mínim, parts de la història). Aquesta obra és majoritàriament parlada, i en alguns moments sembla que les cançons les hagin afegit a posteriori, perquè no acaben d’encaixar amb el text. Hi ha cançons que simplement resumeixen el que ha passat fins al moment repetint el que ja hem sentit dir en text (el cas més paradigmàtic: cap a finals de l’obra quan dos personatges s’estan a punt de fer un petó, s’aturen per cantar una cançó que resumeix el que ja hem vist, i quan s’acaba la cançó tornen exactament al mateix punt on ho havien deixat abans de començar a cantar, sense haver aportat res: es podria haver eliminat la cançó sencera i ni s’hauria notat).
Com a punt fort, la veu de l’actiu que interpreta la Sira. M’hauria agradat que el material li donés més oportunitats de treure la potència de veu en moments emotius. Quan canten tots els actors alhora també resulta una sonoritat molt bonica.
Els decorats durant la primera meitat del primer acte també estan bé, tot i que després no s’innova de cap altra manera i els recurs de les escales s’acaba fent repetitiu.
La rebuda del públic va ser mixta però majoritàriament negativa. En general, no va agradar gaire: els actors només van sortir a saludar una vegada (els aplaudiments es van acabar molt ràpidament) i de camí a la sortida se sentien comentaris dient que se’ls havia fet llarg. Però entre el públic, també hi va haver un grapat de persones que es van aixecar per aplaudir. Clarament una minoria, però sembla que té el seu públic.

12/10/2023
miguel

Todos cantan muy bien.
La escenografía es muy bonita.
La adaptación de la historia es muy superficial pasan de una cosa a otra sin dar tiempo a disfrutar de lo que ocurre, excepto en el número de los rojos y azules y la brutal canción de la madre.
El público lo pasó muy bien y se notó en los aplausos del final

01/10/2023
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

No me he leído el libro. Tampoco he visto la serie. Pero me imagino que no es fácil adaptar a musical una historia tan extensa y con tantos personajes. Y bueno… lo han conseguido. Almenos a mi parecer.
Sin duda no es perfecta. La historia se me antoja que avanza a trompicones y demasiado rápido pero el conjunto funciona: una gran escenografía que se adapta a múltiples lugares, un vestuario de ensueño, pero sobre todo… lo brutal que cantan TODOS! Que bien lo hacen y que perfección! Se me caía la baba!!
Espero y deseo el éxito cuando un musical merece la pena. Y esta merece una oportunidad. Los fans del libro y de la serie seguro que salen encantados!!

30/09/2023

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

10 espectacles que ho petaran a la nova temporada

Molts teatres de la ciutat ja han començat a mostrar el que seran les seves apostes pel proper curs teatral. Hi haurà molts èxits que tornen pel aclamació popular com […]

21 juliol 2023

La novel·la ‘El tiempo entre costuras’ es transforma en un musical

Després de triomfar a la televisió i a la cartellera madrilenya, amb la seva posterior gira nacional, El tiempo entre costuras es prepara per arribar al Teatre Apolo de Barcelona […]

16 maig 2023