Josep Sobrevals escriu i interpreta El punk no ha mort dirigida per Mònica Molins. Una història que relata, amb humor i mirada crítica, l’experiència extraordinària d’una persona que ha viscut dos trasplantaments de cor. Un viatge entre records, pors i vivències que reivindica la donació d’òrgans. El punk esdevé una actitud davant la incertesa i una manera de resistir i continuar endavant.
Sinopsi
El punk no ha mort és una història real sobre una existència quasi impossible: una vida, dos trasplantaments i tres cors. Quan arriba la trucada que pot canviar-ho tot, un home inicia un viatge cap a l’hospital per rebre un nou cor. Durant aquest trajecte, records, música i preguntes inevitables sobre la vida i la mort emergeixen amb força.
Amb humor, música i una actitud obstinadament punk, l’espectacle construeix un relat sobre l’atzar, la supervivència i la necessitat de continuar endavant. Perquè, al cap i a la fi, sobreviure també és un acte rebel.
NOTES DE DIRECCIÓ
El punk no ha mort és una peça íntima i política. Íntima perquè és la història real d’un personatge en un moment límit. Política perquè, parla d’un present marcat per la incertesa, la fragilitat i la necessitat de xarxa.
Els tres cors que travessen la història no són només un fet mèdic excepcional: són la prova que depenem els uns dels altres per continuar vivint. Entre la conferència performativa i el concert de punk, revisitem el “no future” com una manera d’habitar el món des de la resistència.
Un cos, una ciutat, un trajecte cap a l’hospital. Una història real que acaba parlant de tots nosaltres i que ens convida a imaginar futurs possibles des d’allò més fràgil, inesperat i extraordinari.
