El peix daurat és un monòleg teatral on la seva protagonista i autora, Anna Agulló Prieto, comparteix la seva experiència amb el trastorn mental i els factors que el van provocar. Des d’una intimitat radical, s’obre en canal davant el públic per fer-lo viatjar de l’eufòria més absoluta a la depressió més tortuosa.
Sinopsi
Al llarg del trajecte es traça la relació entre la salut mental i aspectes de la vida contemporània com la pressió laboral, la precarietat, l’obsessió per l’èxit, la fantasia de l’amor romàntic, el menysteniment a la salut física, la gordofòbia o la violència masclista.
Amb una mirada incisiva, crua i, sobretot, íntima, l’obra navega entre la fascinació d’allò extraordinari i les misèries compartides, del món desconegut de l’eufòria maníaca a les preocupacions compartides que travessen el nostre present.
Notes de l'autora
El peix daurat s’ha apoderat de mi, m’arrossega, s’avança a les meves passes. No tinc cap dubte que aquesta és la història que havia d’explicar. Vull que m’acompanyis en un viatge meravellós i terrible, que sentis amb mi la felicitat més absoluta i el dolor més profund, que descobreixis, com vaig anar descobrint jo, quines experiències ens poden conduir a aquesta ruptura de la realitat compartida que és la bogeria. I també vull que ens en riguem de tot plegat!
No hi ha res que desitgi més que fer arribar aquest relat tan lluny com pugui, no perquè sigui el meu, si no perquè crec honestament que parla de totes nosaltres i que tothom s’hi podrà reconèixer en algún punt. Et vull mostrar la meva ànima per acariciar la teva.
Anna Agulló Prieto
