El lector por horas

El Lector por horas és un dels textos més rellevants de l’obra de José Sanchis Sinisterra,  Premi Nacional de Literatura i fundador de la Sala Beckett de Barcelona. Des de la Beckett s’ha organitzat la Tardor Sanchis amb la idea de fer un reconeixement tant a la seva figura com a molta part de la seva immensa obra representada en molts teatres de Barcelona amb coproduccions amb altres teatres d’Espanya. A l’any 1996 ell mateix va tenir la idea de fer una Tardor Pinter per donar a conèixer el teatre de Harold Pinter. La Tardor Sanchis ha tingut una gran acollida per part del públic. En aquest cas és una coproducció de la Sala Beckett, el Teatro de la Abadía de Madrid i l’Institut Valencià de Cultura.

A Carles Alfaro li encarreguen la direcció de l’obra estrella de José Sanchis en la que demostra tota la seva experiència teatral com a director, escenògraf i dissenyador d’il·luminació. Amb tots aquests elements ha pogut donar a tota la peça l’aire inquietant, enigmàtic i misteriós que el text exigeix.

El plantejament és senzill. Un empresari contracta un lector perquè llegeixi textos de la literatura clàssica a la seva filla invident des de fa 7 anys per un accident. El pare és un home que vol fer creure que és culte perquè té assessors i disposa d’una biblioteca força assortida de la que n'extraurà autors clàssics per llegir a la Lorena. Tres personatges i varies capes de significats dins d’aquest teatre translúcid que descriu tan bé Sanchis. La distància entre els actors i el públic no pot ser un vidre transparent ni tampoc opac però sí que ha d’existir una certa  translucidesa que ens recordi que no és realitat.

Els tres personatges van creant un entramat de relacions que mica a mica es van complicant i confonent amb els protagonistes de les lectures. La por és el denominador comú dels tres personatges, la por al fracàs, al descobriment d’un engany, a la mort, a la pèrdua. La trama que es va desenvolupant és fascinant i està molt ben recolzada per la utilització de recursos estilístics, del llenguatge irònic, críptic, burlesc. Mentides i secrets que es desvetllen poc a poc i que fa més humans als personatges un cop desemmascarats. La humiliació és converteix en poder amb una picada d’ullet al Sirviente de Losey. És un tour de force pels actors i el públic perquè no hi ha cap mena de concessió.

Tots aquests qualificatius es reforcen amb l'esplèndida interpretació de tres grans figures del teatre: Pep Cruz (el pare) Pere Ponce (el lector) i Mar Ulldemolins (la filla). Entre ells es desplega una química que arrossega al públic durant tota l’obra. No us la perdeu.

Carles Alfaro dirigeix un dels textos més reconeguts del dramaturg Sanchís Sinisterra, posant en escena una reflexió sobre la mort de l'autor, o més aviat el naixement del lector com a creador. L'obra té un aire de thriller psicològic noir, on els tres personatges, magistralment interpretats per Pep Cruz, Pere Ponce i Mar Ulldemolins, es mouen en un joc de miralls que visibilitza les seves relacions de dependència, xantatge i manipulació.

La posada en escena remarca un halo de misteri, amb una il·luminació plena d'ombres i foscors, projeccions abstractes, miralls trencats al terra i uns sofàs negres tan rígids com els personatges que els utilitzen.

Però per sobre de tot, aquesta obra és una oda a la intertextualitat. Si totes les obres estan contaminades per altres des del primer moment, on comença la idea de plagi? En escena el personatge de Ponce llegeix fragments de Flaubert, Conrad, Schnitzler o Rulfo, tractant de fer-ho de la forma més neutra possible per encàrrec del seu cap. “Necessito una màquina que converteixi el text escrit en text parlat”, però aquesta translació totalment asèptica sembla impossible, heus aquí la idea del lector com a creador.

Aquesta és, en definitiva, una obra metatextual que prioritza el seu caràcter intel·lectual per sobre de l'emocional, oferint una dramatúrgia quirúrgica i precisa que posa en escena la impossibilitat de la neutralitat en la lectura i ens convida, com espectadors de teatre, a dependre menys de la visió de l’autor per convertir-nos en espectadors actius.