La companyia El Eje presenta Masticar hielo una versió molt canyera del clàssic contemporani ‘Qui té por de Virginia Woolf?’ d’Edward Albee.

Sinopsi

Martha i George conviden a Nuna i Nick a prendre, suposadament, una copa després de la festa que ha organitzat el pare de la Martha. Nuna i Nick presencien la dinàmica macabra de la parella amfitriona: violència, sexe, maltractament… El que havia de ser una copa de compromís, es converteix en un malson on la parella convidada es transforma i entra en l’espiral atroç dels amfitrions. Confessions i secrets mai dits posen al punt de mira el concepte de l’amor.

Ficció i realitat es confonen. Qui diu la veritat? Quan la mentida es converteix en un joc, el joc es transforma en un dogma.

Masticar hielo és un ensurt a l’amor romàntic. És una comèdia àcida que corroeix per dins a qualsevol, és literalment una bogeria.

Idioma:
Castellà

Sinopsi

Ficció i realitat es confonen. Qui diu la veritat? Quan la mentida es converteix en un joc, el joc es transforma en un dogma.

Masticar hielo és un ensurt a l’amor romàntic. És una comèdia àcida que corroeix per dins a qualsevol, és literalment una bogeria.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 12

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Markos Goikolea
Teatre Barcelona

Bruta i descarada

Masticar Hielo és una lliure, descarada, bruta, ordinària, àcida, macabra i divertida adaptació de l'obra Qui Té Por de Virginia Woolf? d'Edward Albee. La companyia El Eje, residents al Tantarantana, sota la direcció de Marc Ribera es pren la llibertat de fer amb aquesta obra el que li dona la gana, literalment.

Sempre és interessant veure propostes tan crues on es provoqui a l'espectador. Però la falta de límits i el descontrol que aquesta obra proposa funciona com un arma de doble tall. D'una banda, aconsegueixen el que sembla ser l'objectiu d'aquesta adaptació, generar riallades i una certa incomoditat en l'espectador. Però d'altra banda, aconsegueixen uns nivells d'estridència que més d'una vegada són difícils de suportar.

Des del primer minut l'energia és tan alta que, malgrat aconseguir una arrencada forta, juga a la seva contra a l'hora de construir una progressió. Resulta difícil mantenir el ritme quan el punt de partida és tan alt. No es tracta d'una obra de gammes, si no més aviat d'extrems, aquí no hi ha lloc per a grisos.

Quelcom semblant succeeix en tractar la part més tràgica de la història. Després del deliri còmic de la primera part, resulta complicat connectar amb el drama més íntim. Això sí, la potent imatge final és sens dubte un gran i emocionant comiat que funciona a la perfecció.

En definitiva, una proposta recomanable per a amants del teatre gamberro i descarat, però no apta per a persones amb timpans sensibles.

14/11/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un món ple de mentides

La nostra opinió sobre aquest MASTICAR HIELO, la basem en creure que aquesta exageració en els gestos, en els "colors" i en les formes, no intenta fer una fotografia veraç i "híper realista" de la societat en què vivim, sinó que les exagera fins a límits gairebé insuportables i de forma expressa, per fer una caricatura explosiva de les actituds que sovint tenim amb la gent que ens envolta i potser encara més accentuades amb les persones que més ens estimem.

Curiosament la seva estrena ha estat precedida per l'escàndol de la censura de la pàgina del teatre Tantarantana a Facebook, conseqüència del cul del seu cartell anunciant.

MASTICAR HIELO és una proposta desfermada des del primer moment, on els actors de la companyia es deixen la pell i es buiden literalment dalt l'escenari. Una aposta escènica passada de revolucions des del minut zero i que porta a una autèntica disbauxa, esbojarrada, sobre revolucionada i que només sembla autocontrolar-se en els moments finals on ens quedem impactats per la raonabilitat o l'irraonabilitat de tot plegat.

La Martha (Mar Pawlowsky) i el George (Eric Balbàs) són dues persones que es maltracten mútuament, física i verbalment, mentre beuen una copa darrera l'altra. Acaben de tornar de la inauguració d'una exposició en una galeria del pare d'ella (el viejo) i se'n riuen dels assistents als quals anomenen "los cuanto matiz". L'exposició de la pintora Nuna (Maria Hernandez) ha estat batejada com "Esta soy yo".

Són la parella amfitriona i han convidat a la Nuna i la seva parella Nick (Jordi Samper) a fer una copa. El que havia de ser una trobada de compromís es converteix en un malson, en una espiral de bogeria on tots quatre són arrossegats irremeiablement.

Violència, sexe i alcohol que es transformen en dolor i patiment. Una mentida de gran poder corrosiu que intenten amagar, emocions que l'alcohol tapa però que a poc a poc es deixen anar. Totes les emocions acaben sortint a la vista.

Marc Ribera considera que ambdues parelles es mouen en un món ple de mentides, que s'acaben creient i que es torna addictiu com el fet de masticar gel. Una proposta que pretén radiografiar la doble moral d'una societat amb moltes coses a amagar. Una societat que fa una reconstrucció d'una realitat per apaivagar el dolor de la realitat real. Una reflexió sobre el patiment psíquic de les persones.

Una proposta dura, que no deixa indiferent ningú (fins i tot hem vist a dues persones abandonar la sala a mitja representació) amb una posada en escena i unes interpretacions magnífiques.

Cal destacar especialment els dots de ballarí d'en Jordi Samper ...... brutal !!!

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

26/05/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Caòtica

Hi ha projectes teatrals que encara que no hagis vist una versió o llegit el text de l’obra, en un moment o altre, o fins hi tot al final, entens que és el que està passant; a “Masticar hielo”, lluny de ser una adaptació de Quí té por de Virginia Wolf? d’Edward Albee, això no passa. L’espectador es troba que l’obra avança i no acaba d’entendre que tot el que està passant és un joc macabra que va més enllà de les conseqüències d’una borratxera descomunal. En aquest muntatge no queda clar el problema que s’amaga rere la Martha i en George. Els que hem vist l’obra d’Edward Albee en prou feines reconeixem en els personatges de “Masticar hielo”, el trauma psicològic que amaguen al seu darrere.

Des del meu parer, i tan sols es tracta d’una opinió, penso que hi ha un munt de coses que fallen en aquesta proposta, com poliment en la direcció dels personatges ( la força i intensitat desmesurada en tota la representació), alguns diàlegs sense sentit, escenes que no treuen cap a res, interpretacions sobreactuades,...Tot i que haig de reconèixer que hi ha hagut moments que particularment he trobat genials i m’han fet molta gràcia, i altres que m’han posat la pell de gallina i m’he cregut als personatges.

Valoro totalment l’enfoc que la companyia volia donar a l’obra: claredat, força, diàlegs i una posada en escena sense censures, però el resultat no ha estat el que penso que es buscava.

26/05/2018
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

El risc de l’estridència

Posar en escena Qui té por de Virginia Woolf? no resulta gens fàcil. El perill amb aquest obra és que, fàcilment, es pot caure en un histrionisme granguinyolesc que tapi la veritable profunditat psicològica i emocional de la història. La companyia El Eje, més que fer una adaptació, s’ha inspirat en el text d’Edward Albee per construir un muntatge amb l’energia, el to i la personalitat amb la qual se senten identificats, en certa manera, apostant per la forma per sobre del contingut. La decisió és valenta i coherent amb la seva trajectòria però el resultat arrisca tant que perd el control sobre sí mateix. Augmentar l’agressivitat, els crits i el ritme d’aquest univers narratiu ha acabat obtenint un producte massa estrident, on es perden els matisos i només queda espai per l’impacte. Cal dir que la força interpretativa de tot el repartiment és notable i que Mar Pawlowsky defensa l’espectacle amb una autoritat incontestable. També resulta interessant el contrapunt que aporta Eric Balbàs que, gràcies a tenir un personatge més introspectiu, té l’oportunitat d’incorporar una mica de subtilesa. Com a crit de protesta o cop de puny sobre la taula, Masticar hielo és efectiva però, entre tant de soroll, fa difícil que els espectadors puguin trobar alguna reflexió més enllà de la capa superficial.

25/05/2018
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Incontinència

Els grans muntatges de Qui té por de Virginia Woolf? han tingut sovint en comú que han entès que la desmesura del text havia de ser mitigada (no domesticada) per un bon ús del tempo en la posada en escena. La batalla campal que va escriure Edward Albee no pot convertir-se en una proposta sobrepassada també a l'escenari. A Masticar hielo, el que ens trobem és una direcció d'actors bruta, que ho deixa tot a la intensitat del desaforament dels diàlegs. Acaba assemblant-se més a una tertúlia televisiva que a una història explicada amb el rigor suficient per a entendre que la profunditat del que està passant va més enllà de les conseqüències d'una simple borratxera.

La versió lliure que n'hem vist al Tantarantana descuida les transicions entre els moments de confrontació i els del cinisme que se succeeixen contínuament. L'espectador marxa amb la sensació que la representació ha estat víctima d'una lectura superficial de l'obra que ha confós la necessitat de mantenir el ritme a dalt de tot des del primer moment amb la incontinència escènica.

25/05/2018
Ramsés Martínez Barquero
Teatre Barcelona

Parlar a crits

La companyia El Eje presenta a la sala Tantarantana una adaptació de Qui te por de Virginia Woolf? d’Edward Albee que no deixa indiferent a ningú del públic. Es tracta d’una adaptació lliure i trencadora, concebuda des d’una voluntat d’incomodar els seus personatges i el públic.

Mar Pawlowskt, Eric Balbàs, Jordi Samper i Maria Hernández representen a dues parelles que, després d’una exposició d’art, van a casa d’una d’elles a prendre una copa. Amb una interpretació destacable i enèrgica, els actors omplen el teatre de crits i situacions violentes que porten al públic a una posterior reflexió sobre les relacions amoroses contemporànies basades a l’amor romàntic.

L’obra tracta, principalment, de mostrar els problemes que presenta el model d’amor romàntic, que a l’obra acaba per portar els personatges a viure vides que els destrueixen. Es tracta d’una mirada a la destrucció basada en els vicis socials que, en moltes ocasions, es permeten sense cap problema: forçar el membre de la parella a buscar un fill, les infidelitats excusades, l’assetjament, la violència masclista...

El Eje presenta una obra dins la qual es tracta de posar al punt de mira moltes actituds i comportaments que, per desgràcia, poden ser habituals al nostre voltant. Masticar hielo porta aquestes situacions a l’extrem, a una degradació física i psicològica que posen al públic dins d’una espiral de crits i violència que acaba per mostrar el costat fosc de les relacions tòxiques.

En síntesi, cal destacar que és una obra amb un missatge molt ponent. La seva escenografia és simple però útil: un menjador amb quadres i un minibar. A partir d’un plantejament modest, s’acaba per revertir allò que el públic podria esperar de dues parelles prenent una copa. Tot i això, la meva experiència personal no fou gaire bona. No sé si degut a un públic que cridava i aplaudia a meitat de representació o a errors de l’obra, no vaig acabar connectant amb ella. Per a mí—tot i que després em portà a reflexionar—em va resultar un recital de crits i violència que es va quedar pla: l’abús dels recursos del crit i la violència acabaren per treure-li la força expressiva.

25/05/2018
Rubén Garcia
Teatre Barcelona

Apte per a emocions ben fortes

Si no has vist mai una obra de la companyia El Eje potser et sorprèn veure aquesta adaptació lliure, del Marc Ribera, basada en el clàssic 'Qui té por de Virgia Woolf?'. Però el mateix cartell de l'obra et dóna moltes pistes: "una versió canyera". I això vaig trobar.

'Masticar hielo' ens proposa entrar en una estranya espiral autodestructiva d'una parella benestant i uns curiosos convidats abocats a viure en el seu malson. La història comença ben amunt amb força intensitat, potser un pèl massa, però es va alternant amb altres escenes més relaxades que us permetrà anar respirant. Em vaig trobar a un grup d'actors entregats: al meu gust en destaco, per una banda, la Mar Pawlowsky que encara a un personatge psicològicament complicat (és Martha, l'amfitriona) i, per l'altra, un Jordi Samper ben afinat i amb un ritme imparable (si la veieu, ho entendreu).

El Eje ens proposa una història acida, potent, amb força i que bàscula de l'humor al drama amb força agilitat. No esperis trobar una obra fàcil: és dura, és diferent però compleix amb el seu objectiu i dóna de si per tenir un bon debat després de veure-la. Una història explicada per un grup d'actrius i actors amb ganes de dir i de fer coses, amb ganes de transgredir d'allò que és políticament correcte.

25/05/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Una pareja invita a su casa a otra pareja a tomar una copa. Lo que iba a ser una copa de compromiso se acaba convirtiendo en una pesadilla al contemplar como los anfitriones comienzan con una dinámica de violencia, sexo y maltrato.
El alcohol también hace de las suyas y al final los invitados entrarán también en el juego de los anfitriones.
A ver… la propuesta a mi parecer funciona. Personalmente la he disfrutado y he reído y he flipado con todo lo que pasaba en el escenario. Pero la intensidad de los actores ha sido demasiado (demasiados gritos, demasiados insultos, demasiadas pataletas en el suelo y momentos forzados). Yo creo que si hubiera sido todo un poco más sutil la cosa fluiría mejor.
Aún así… enhorabuena a los actores porque lo dan todo y no tiene que ser fácil abrirse tanto y desgarrarse la piel cada noche en el escenario. Bravo por ellos.
El relevo actoral tiene buenos integrantes!

07/11/2018
Josep OS

Al Tantarantana he estat veient aquesta versió segons consta al programa canyera i jo afegiria lliure però molt lliure que ha fet Marc Ribera de l’obra d’Edward Albee, Qui té por de Virginia Woolf. Ens situa a casa d’una parella Martha ( Mar Pawlowsky) i George ( Eric Balbàs), ella filla d’un adinerat galerista d’art que després d’una presentació de pintures, decideixen convidar una pintora Nuna (Maria Hernandez) i a la seva parella Nick ( Jordi Samper) a prendre unes copes a casa seva. La parella amfitriona encara que en el fons es volen, la seva relació a causa de l’addicció a l’alcohol és corrosiva i destructiva i acaben arrossegant als convidats a entrar al seu mateix joc, el que els condueix a anar-se’n veient destrossats per l’actitud dels seus amfitrions. L’obra va donant constants girs que en segons passen del riure al drama fins arribar al sorprenent final, que lògicament no desvetllaré. Intensa, dura molt dura amb uns diàlegs i escenes que si no traspassen la línia vermella, els falta molt poc i que de ben segur incomodarà a més d’un espectador i la polèmica està assegurada. Una escenografia molt aconseguida acompanyada d’una perfecta il·luminació i una interpretació extraordinària dels quatre actors de la companyia El Eje que es deixen la pell . A mi m’ha agradat i molt i és d’aquelles obres que surts del teatre una mica tocat i amb ganes de tenir algú al costat per debatre, i encara que per suposat la recomanaria, és possible que algú es recordi de tu.

24/05/2018
Miguel

Sencillamente brutal !
No Es una obra de teatro, es un puñetazo en la boca del estomago !
IMPRESCINDIBLE

23/05/2018
Gemma Grau

Brutal, és molt canyera, els protagonistes de la història, un 10. M’ha encantant!

14/05/2018
Núria

Una obra que va contínuament de l’humor al drama, amb quatre protagonistes que fan un paper extraordinari.

14/05/2018

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

El Tantarantana recupera ‘Habitat (doble penetració)’ i ‘Masticar hielo’

El Teatre Tantarantana ha presentat en roda de premsa el retorn als escenaris de dos espectacles: Habitat (doble penetració) de produït per H.I.I.I.T i Masticar hielo. Els muntatges seran a la sala Baixos22 […]

11 octubre 2018