Tot el que necessites per anar al teatre

Dimitris Papaioannou: The Great Tamer

Dimitris Papaioannou: The Great Tamer

Un dels grans poetes de l’escena contemporània omple l’escenari d’imatges suggeridores en un espectacle que barreja el teatre físic i les accions performatives per parlar de la vida humana com un viatge ple de descobriments.

D’una intensitat visual poc comuna (hi ha qui el compara amb el belga Jan Fabre, que comparteix amb ell una passió conjunta per les arts plàstiques i l’escena), els espectacles del grec Dimitris Papaioannou són una barreja d’accions experimentals, teatre físic i performance. Antic dibuixant de còmics i pintor, l’artista dissenya cada escena dels seus espectacles creant uns storyboards que són l’antecedent de les imatges oníriques que es plasmen després sobre l’escenari. Una banda sonora formada pels sons amplificats i distorsionats que els intèrprets produeixen i que s’acompanyen de músiques fragmentades i paisatges sonors embolcalla l’acció. Tots aquests elements serveixen a Papaioannou per parlar-nos sobre la vida, com si es tractés d’un viatge destinat a fer grans descobertes, a buscar tresors ocults o a explorar, d’una manera gairebé arqueològica, els significats més amagats de l’existència humana. Unes imatges d’una simplicitat només aparent ens parlaran, en definitiva, sobre els aspectes més sagrats de les coses mundanes.

Tot i que va començar la seva trajectòria artística en el món de les arts plàstiques, Dimitris Papaioannou es va dedicar aviat al món de l’escena, fent de director, coreògraf, intèrpret i dissenyador de decorats, vestuari i il·luminació. Va ser el creador de l’Edafos Dance Theatre, amb el qual va treballar fins al 2012 i que es va convertir en tot un referent de l’escena grega. És especialment conegut per haver-se encarregat, l’any 2004, de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics d’Atenes. L’artista treballa els seus espectacles amb la participació dels intèrprets i té referències estètiques que van de Jacques Tati a Luis Buñuel, passant per Buster Keaton o David Lynch.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Per mi un altre joia de aquest Grec, espectacle magnetic total quasi hipnotic aon les mes variades arts esceniques donan cabuda a les belles arts,genial el convit canibal que recorda l enterrament del conde Orgaz del Greco, una allau de imatges sorprenents en els mes variats referents amb una estetica colpidora i sorprenent, imprevisible tot allo que vas veinen i sumenta el teu grau de sorpresa, segons avança la representaçio.. La musica del Danubi Blau i la presencia de astronautes fa inevitable el record de 2001,per disfrutar del principi al fi nomes cal deixarse portar moments de equilibri quasi distorsionats,ciencia ficcio, escultures i sempre plasticitat al maxim, en un espai escenic dificil de descriure aon els onze integrants de la cia. sembla estiguin a la trobada de tresors arqueologics i restes humans,tot alló que pasa, i alló que es sugereix directe a la emoçio del espectador. Un final de gran plasticitat tot un homenatge a lo mes pur i poetic, ja sigui del circ o la dansa.La sorpresa i la admiraçio t´acompanya fins al final. La obra ja ha pasat per el Grec pro Dimitris Papaioannou i el seu grup han de tornar, present als principals festivals de teatre i creador de la cerimonia de inaguracio dels jocs olimpics de Atenes del 2004.Una de les virtuts del Grec es donar coneix creadors de aquest nivell i a desitjat com va pasa amb Ivo van Hove, que torni en un altre ediçio si no es posible abans

    07/07/2017
  • Avui al Mercat de les Flors he estat veient aquest espectacle del director i coreògraf grec Dimitris Papaioannou. No he entès absolutament res de res. Teatre gestual sense paraules i sonant els 105 minuts, la banda sonora de 2001 una odissea de l’espai passant per tota l’escala de decibels. Onze actors movent-se lentament i repetint les escenes una i una altra vegada. Només al principi, que apareix un home nu a terra, venia un i el tapava, sortia un altre i el destapava, així fins a 10 vegades o el que és el mateix 15 minuts. Pels comentaris que he escoltat a la sortida, no es tractava d’entendre sinó fer volar la imaginació i trobar significats. Doncs bé, jo havia de tenir el dia espès perquè ni m’ha transmès ni he trobat cap significat .El únic que m´ha resultat atraient és l’escenografia, espectacular i original. No dubto en absolut de la qualitat del treball d’aquest director, famós internacionalment per les seves coreografies, però jo m’he avorrit solemnement. Per oblidar.

    04/07/2017
Articles relacionats
F. Casadesús: “La presència de pells negres a l’escenari no hauria de ser plantejable”

F. Casadesús: “La presència de pells negres a l’escenari no hauria de ser plantejable”

27 maig 2021

Francesc Casadesús afronta el seu quart Festival Grec com a director amb optimisme i ambició. En aquesta edició proposa un viatge a l’Àfrica a través de la seva cultura, amb […]

Especial Festival Grec 2017, descarrega’t la revista de TB

Especial Festival Grec 2017, descarrega’t la revista de TB

21 juny 2017

Ja hi tornem a ser… Publiquem la segona revista en paper de TeatreBarcelona! Enguany el Festival Grec es renova, començant per un relleu a la direcció. Francesc Casadesús pren les […]