Sinopsi
Un dels grans poetes de l’escena contemporània omple l’escenari d’imatges suggeridores en un espectacle que barreja el teatre físic i les accions performatives per parlar de la vida humana com un viatge ple de descobriments.
D’una intensitat visual poc comuna (hi ha qui el compara amb el belga Jan Fabre, que comparteix amb ell una passió conjunta per les arts plàstiques i l’escena), els espectacles del grec Dimitris Papaioannou són una barreja d’accions experimentals, teatre físic i performance. Antic dibuixant de còmics i pintor, l’artista dissenya cada escena dels seus espectacles creant uns storyboards que són l’antecedent de les imatges oníriques que es plasmen després sobre l’escenari. Una banda sonora formada pels sons amplificats i distorsionats que els intèrprets produeixen i que s’acompanyen de músiques fragmentades i paisatges sonors embolcalla l’acció. Tots aquests elements serveixen a Papaioannou per parlar-nos sobre la vida, com si es tractés d’un viatge destinat a fer grans descobertes, a buscar tresors ocults o a explorar, d’una manera gairebé arqueològica, els significats més amagats de l’existència humana. Unes imatges d’una simplicitat només aparent ens parlaran, en definitiva, sobre els aspectes més sagrats de les coses mundanes.
Tot i que va començar la seva trajectòria artística en el món de les arts plàstiques, Dimitris Papaioannou es va dedicar aviat al món de l’escena, fent de director, coreògraf, intèrpret i dissenyador de decorats, vestuari i il·luminació. Va ser el creador de l’Edafos Dance Theatre, amb el qual va treballar fins al 2012 i que es va convertir en tot un referent de l’escena grega. És especialment conegut per haver-se encarregat, l’any 2004, de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics d’Atenes. L’artista treballa els seus espectacles amb la participació dels intèrprets i té referències estètiques que van de Jacques Tati a Luis Buñuel, passant per Buster Keaton o David Lynch.
