Diagnòstic: Hamlet

Una altra mostra de l’enorme talent de Miquel Gallardo. Manipula, bé, insufla vida als titelles d’una manera impressionant. Com diu tothom, com a espectador no veus el ninot sinó a un intèrpret. I molt bo. A més, el súmmum de la dificultat, el Miguel no “només” és el titellaire sinó que actua, interpeta, dialoga… De fet, hi ha un moment que sembla que és el titella qui ha pres el control i la persona, la manipulada.
L’obra és menys accessible que l’altra que li he vist, “Don Joan, memòria amarga de mi”, menys lineal, més complexa, adulta, grollera, per moments, difícil i dura. Un adolescent, tipus hikikomori, reclòs en un psiquiàtric, viu com si fos Hamlet, amb el pare mort, la traïció de la mare, incest… Un nou metge arriba per a intentar ajudar-lo i comença aquesta revisió del clàssic.

Una joia !!!!!!!!!
No us la perdeu.
Escrita e interpretada per en Miquel Gallardo.
Una combinació increïble d’interpretació, titelles, llum, imatge i àudio.
Una interpretació brutal !!!!!!
Molt bona escenografia i il•luminació.
En tot moment no vaig veure titelles, en Miquel va saber donar vida propia a tots tres personatges.
Les mans de les titelles com transmetien !!!!!!
Amb un final shakespearià que et posa la pell de gallina.
De veritat, no us perdeu aquesta magistral interpretació.