Démodés

Una obra tendra, simple i sense gaire moviment escènic que captiva des d’un primer moment. Tres actors en el seu pitjor moment ens presenten la màgia del clown.

Sense fomentar la risa, un gestos (a vegades cruels) van creant petits moments que el públic aplaudeix i riu. Aquell nen amagat que tenim tots surt sense cap tipus de problema. Moments per recordar com el joc de les llaunes de cervesa i el de les fonts màgiques. Així com el dels cubells d'aigua. La veritat és que tots els moments són memorables.

Una joia de la cartellera teatral, que La Seca ens regala de tant en tant. Una recomanació 100%, imprescindible tot i que hi ha temps fins el proper diumenge.

El gag o la màgia del vals amb fonts màgiques de cervesa queda al record. Des de l'inici del somriure, les rialles i posteriorment de l'emoció d'aquest joc; és el que m'en portaré dintre meu.

I la meva entrada a l'escenari, a la pista gran d'aquest circ ... doncs aquí

Senzilla, tendra, entranyable, bonica, nostàlgica, delicada.. Leandre i Cia. La Tal han fet una peça màgica, divertida, plena de detalls i molt ben cuidada, amb moments absolutament entranyables que et captiven des del minut 1.

Tres pallassos clàssics donen voltes buscant el seu espai, el seu lloc. Viatgen carregant tots es trastos, pilotes, cadires.. tots aquells estris necessaris per poder despertar una rialla allà on vagin. Caminen tranquil·lament i abatuts, conscients de que el seu art ha passat de moda.

Ens regalen sensibilitat i intimitat. Els seus gestos i les seves expressions diuen molt més que qualsevol paraula, i tota excusa és vàlida per començar a jugar, essencial en la vida. I amb quin enginy ho fan!

Una hora pausada de riure sincer, còmplice i de ganes que no s’acabi.

Ens ensenyen també que, rere el maquillatge i el nas del pallasso, hi ha la persona. Una persona humil i tossuda que l’únic que busca és fer-te passar una bona estona.

La Seca ens torna a sorprendre amb una altra petita joia (i ja van unes quantes aquesta temporada). En aquesta ocasió, ens presenten Démodés, un espectacle de pallassos amb una visió nostàlgica del món circense, que compta amb uns intèrprets meravellosos i una direcció que resulta del tot precisa. Així doncs, ens trobarem uns personatges completament perduts, que malgrat que el pas del temps els ha apartat del seu propi món, aquests encara conserven les característiques innates dels seus personatges respectius, així com la il·lusió per actuar davant del públic.

L'espectacle compta amb diversos números que sorprendran a l'espectador, els quals estan brillantment executats pels seus intèrprets. A més, aquests tenen la particularitat de contindre la utilització d'algun que altre efecte especial, portant més a l'extrem les situacions a les que estem acostumats dins d'aquest gènere. Així doncs, Démodés és un espectacle tendre, divertit i melancòlic, però que en tot moment mira cap al futur, malgrat presentar a uns personatges que es puguin trobar perduts. Sens dubte, val la pena apropar-se a la Seca per gaudir-lo.

Avui estas a dalt, i demà, sense saber com, ets un desgraciat. Així de crua és la vida.

A Démodés trobaràs tres pallassos que donen voltes en un cercle interminable, sense rumb, perduts, oblidats. Tots tres estan en hores baixes, i els seus gags ja no conserven la gràcia ni la frescor amb la qual es van crear. I aquí neix la màgia de l'espectacle.

Leandre i la Cia La Tal han fet una peça sensible, tendra, divertida, pausada, enginyosa, estèticament perfecte, per degustar lentament. Els seus gestos continguts, de voltes irònics, creen moments entranyables com el de l'incendi, o la sopresa de descobrir que un públic els mira i aplaudeix.

Deixa't captivar pel mim, desperta al nen que tens a dins i riu amb aquella riallada sincera que ens arrenquen les coses més essencials de la vida.

És el que els ha passat a aquests pallassos, estan passats de moda, els han fotut fora de la feina i no han pogut ni desmaquillar-se; per això es troben donant voltes carregats amb els estris, sense rumb. Bon espectacle carregat d'ingenuïtat i tendresa, tranquil, sense esvalots ni daltabaixos que et penetra lentament amb la mateixa parsimònia que gasten ells: divertit i relaxant. Ben executat, sense paraules, expressiu i amb gags molt bons. Treball acurat de Leandre Ribera, Enrei Caso i Jordi Magdaleno. Si hi porteu la canalla us ho passareu el doble de bé. Final curiós després del final (si hi aneu ho entendreu).