Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido

El grup de teatre Vaca 35 ens presenta una proposta plena de risc, transgressió i encert, la qual ens ofereix un altre punt de vista cultural al voltant de la mort. No obstant, són diversos els temes que es tracten dins d'una posada en escena que és capaç de construir diferents atmosferes, les quals submergeixen a l'espectador dins d'un teatre sensorial. Així, a través de la música, el cant, els sorolls i els diferents sons s'aconsegueix crear una atmosfera capaç de transmetre sensacions i de portar a l'espectador per un viatge emocional, el qual és completat per la part visual, olfactiva i, a posteriori, del gust. En aquest sentit, el menjar no només es veu com un element cultural, sinó que també és transmissor d'història i evocador de sentiments, el qual és vist des de Mèxic i Espanya a partir dels seus punts en comú i de les seves discrepàncies, que potser en el fons no estan tan allunyades con poden semblar d'entrada. Així, dolor, mort, record, menjar, societat, tradició i identitat cultural es donen de la mà en una festa en la que es viurà una experiència teatral molt completa a través de les diferents propostes sensorials i dels relats sincers dels actors, tots ells molt encertats.

 

Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido va ser el primer espectacle que vaig veure d’aquesta compañía, va ser durant la Fira de Tàrrega  i la veritat és que va ser una gran descoberta.

VACA 35 TEATRO és un grup de teatre independent, que li agrada dialogar i interactuar amb el públic, que busca el risc, que investiga, que arrisca amb la intenció de defensar una veu pròpia i de revalorar lo que el teatre representa, trencant estereotips establerts i oferir-nos una alternativa teatral que ens portarà a la reflexió.
Un tipus de teatre molt arriscat que pot agradar molt o gens. A mi em va agradar moltíssim!

Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido es desenvolupa entre fogons, un dinar per celebrar la festa del dia dels morts. La unió del menjar amb els records dels familiars desapareguts. Un homenatge, un record a través d’aquells plats que ens els recorden. La cuina és un element que està lligat a moltes coses importants, que ens evoca grans moments de la nostra vida. Receptes que s’hereten de generació en generació; moments en què la mare, l’àvia o el pare és lluïa; records i moments de felicitat que revivim cada vegada que mengem aquell plat.

Entrem en una mena de magatzem on hi ha instal·lada una gran taula plena de menjar, olles i fogons encesos. És una festa molt especial a la que hem estat convidats. Una festa que vol homenatjar i recordar a aquells amics, familiars o éssers estimats que ja no hi són. Entre riures, plors, cants, balls i baralles, ens expliquen un a un, el plat que estan cuinant, compartint amb nosaltres les seves històries i vivències, els seus records més íntims. Teatre en estat pur on s’utilitzen tots els sentits i sentiments...

Tot i que sóc molt escrupolosa i maniàtica per menjar vaig tastar els pebrots farcits; em semblava lleig no degustar aquell oferiment final, dons a part de tots els ingredients utilitzats hi havia el més important, una part íntima i personal de cadascun d’ells. Ho volien compartir amb nosaltres i per mi va ser un gran honor. Per cert estaven boníssims!!

Ara teniu la oportunitat de poder-la veure a La Villarroel, jo de vosaltres no me la perdria.

VALORACIÓ: *** 1/2