L’autor i director Oriol Morales i Pujolar a Com es moren els ocells parla sobre una emoció universal que arriba d’imprevist: la por a la mort, però també la por al moment vital. Hi ha una cosa evident: tots morirem algun dia. La clau està en com encarem aquest moment quan arribi: si ho fem amb inseguretat, o si ens troba en pau i fem el trànsit amb naturalitat. Confrontar aquesta por és una reconciliació amb un mateix i, alhora, el començament de tot allò que ha de venir. Una nova oportunitat que apareix quan tot semblava perdut.
Sinopsi
L’Eugeni dorm a casa de l’Abel, un noi a qui ha conegut aquesta mateixa nit. Quan fa poc que ha aconseguit adormir-se li sona el telèfon. En despenjar la seva tieta, la Carme, li diu que la seva mare s’ha mort. Uns dies després l’Eugeni surt del tanatori amb les cendres de la seva mare. Camina per la ciutat fins a arribar al seu pis de Gràcia, on viu sol. Allà, assegut al sofà amb les cendres de la seva mare al davant, és quan se n’adona. L’Eugeni s’adona que un dia ell també es morirà.
Aquest descobriment porta l’Eugeni a un viatge interior en el qual aprendrà a conviure amb la soledat i amb la por i s’adonarà que fins que això passi no podrà prendre una decisió sobre un fet que ara el preocupa: què fer amb les cendres de la seva mare.
SOBRE L’OBRA
Com es moren els ocells parla sobre una emoció universal que arriba d’imprevist: la por a la mort, però també la por al moment vital, que és aquella que experimenta algú que viu immers dins la voràgine imparable del capitalisme occidental i que se sent profundament sol, no només a conseqüència de la violència sistèmica de la societat contemporània, sinó també perquè ell mateix ha decidit participar del cinisme i l’individualisme que li són propis.
L’espectacle ha guanyat la convocatòria Hermann Bonnín 2023 del Centre de les Arts Lliures.
